La merceria més antiga de Catalunya, a les portes de la seva fi

BalaguerLa Merceria Bonet de Balaguer té oficialment 159 anys d’història, tot i que podrien ser més si no s’hagués cremat l’arxiu municipal durant la Guerra Civil. El primer document que té conservat la família és de l’any 1865, on consta que un tal Joan Ribalta regentava una ferreteria al carrer Botera de Balaguer, on també venia vetes, fils i botons. Aquesta és la prova més antiga d’una nissaga que ha continuat fins avui.

La Cristina Bonet, la cinquena generació de la família, regenta encara el negoci al carrer Major i pronostica que la història s’està a punt d’acabar. Quan falten només cinc anys per a la seva jubilació, sembla que no hi ha relleu per continuar portant un model de negoci que està tocat de mort des de fa dècades a la nostra societat. I és que el tancament de merceries a Catalunya és un reflex d’una evolució que ha escollit les franquícies i les vendes electròniques per sobre de les petites botigues.

En els seus millors temps, a la merceria dels Bonet van arribar a treballar-hi fins a set persones, entre familiars i empleats. Actualment, sols hi queda la Cristina, amb els seus pares que li donen suport moral i emocional. “El meu pare, amb 92 anys, encara ve cada dia, puntual, a les nou del matí per aixecar-me la reixa”, explica l’actual propietària de l’establiment.

L’edifici on hi ha la botiga té sis plantes que, anys enrere, funcionaven a tota màquina per atendre un munt de clientela de diferents parts de la Noguera i majoristes que hi anaven per recollir les seves comandes. “Érem un Corte Inglés en miniatura”, bromeja la Cristina.

Avui l’activitat pública de l’immoble està reduïda a dues plantes i la resta queda per als records. Encara es manté activa la calaixera de la postguerra i es conserven un bon grapat d’articles que ja han deixat de reposar-se. “Ara ja no es cus com abans –diu la Cristina– i, a més, és una feina molt obligada”. L’establiment obre sis dies a la setmana. “Quan vaig decidir que tancava els dissabtes a la tarda, el meu pare es va posar les mans al cap”, reconeix.

Durant les últimes dècades, la Cristina ha apostat per una renovació que li ha permès la supervivència. Ven roba i complements de prestigioses marques històriques com la llenceria d’Andrés Sardà i Selmark, o d’altres que estan molt de moda com Pertegaz i Lola Casademunt. “Aquestes marques hi són perquè els meus pares ja van tenir una visió de futur”, reconeix.

Ella ha consolidat un model que fins i tot va més enllà de la botiga. Precisament aquest cap de setmana organitza alguna de les desfilades de la Fira Q de Balaguer amb models de banyadors, a més de participar-hi amb un showroom, un estand i obsequis per als seus clients. Una renovació a prova de bombes.

Les vicissituds del senyor Josep

El cognom Bonet va arrencar amb en Josep, un jove de Rocafort de Queralt que el 1872 demanaria als Ribalta casar-se amb una de les seves filles. El ferreter Joan Ribalta li va exigir abans un substanciós dot, cosa que va empènyer en Josep Bonet a fer les Amèriques. En tornar del Brasil una dècada després, la filla que ell havia triat ja estava casada, així que va haver de casar-se amb l’Àngela, la més petita dels Ribalta, disset anys més jove que ell.

Conegut a Balaguer com el senyor Josep, va acabar separant-se de l’Àngela, però abans va tenir tres fills. El més jove, l’Amador, acabaria heretant el negoci dels Bonet, que havia anat canviant d’ubicació dins el centre històric de la capital de la Noguera. L’esclat de la Guerra Civil va obligar la família a abandonar la botiga, que va ser saquejada i, fins i tot, ocupada per un altre comerciant. Això va obligar els Bonet a començar de nou, aquest cop al carrer Major, per reobrir el 8 novembre de 1940. “La recaptació d’aquell primer dia va ser de quaranta pessetes”, recorda encara avui en Josep, el pare de la Cristina.

Els dos fills de l’Amador van continuar plegats el negoci fins que el 1969, després de l’ampliació de la casa pairal, els dos germans van acabar separant-se. El primer, l’Amador júnior, va obrir amb la seva dona una botiga de roba (Magatzems Nuri, encara en actiu), mentre que en Josep Bonet es va quedar al carrer Major per continuar amb la merceria.

El 2001 es va jubilar i el negoci va passar a la seva filla Cristina. Malgrat haver-se reinventat i haver consolidat un negoci que encara li és rendible, el tancament sembla inevitable... però també està exempt de dramatisme. La merceria és molt important per a la família, sí, però tant la Cristina, que de jove va estudiar turisme, com la seva mare, filla de Barcelona, i el seu pare, un exemplar estudiant d’empresarials, han tingut sempre "una gran amplitud de mires”. La fi de la merceria ha estat una realitat assumida amb el pas dels anys. “Però la vida continua”, diuen.