Clara Moraleda: “En nom de la passió hem fet moltes coses sense cobrar”

L’actriu, cantant i escriptora Clara Moraleda va començar la seva carrera al món de la interpretació amb només 16 anys al film Atrocious. I es va estrenar als escenaris del teatre amb l’obra Mar i cel. Moraleda, també coneguda pel sobrenom Leopolda Olda, va ser la primera Youtuber a fer contingut en català.

Criada entre una mare metgessa i un pare músic, assegura que la seva primera visió dels diners era com la d’un bé molt preuat: “Veia com al pare li faltaven diners que li devien del bolo que havia fet però que li pagaven més tard”. Això es va traduir en una “preocupació molt gran” pels diners des de ben petita. De fet, quan li donaven la paga setmanal als 10 anys, ja estalviava: “Feia un trajecte d'autobús a peu per estalviar viatges de la T-10”.

Als 20 anys va deixar el grau de Traducció i Interpretació per iniciar-se al teatre “por todo lo alto”, somriu, amb Mar i cel. “Jo mai he tornat a tenir una feina així; cobraves a final de mes com una reina, un sou que estava bé”, assegura. I segueix: “Jo vaig pensar «Que guai això de ser actriu, que no t'has de preocupar que vingui públic ni has de fer res més que la teva feina d'actriu»”.

Després d’aquest període es va topar amb la realitat: “Inestabilitat, projectes curts, assajar sense cobrar, fins i tot cobrar a taquilla, fer-ne mil i una perquè vingui gent al teatre o portar el vestuari de casa”. Es tracta d’un sector amb horaris i economia imprevisibles, amb èpoques en què coincideixen tres projectes a la vegada i d’altres en què no en surt cap. “Fa poc, en dos dies vaig fer tres projectes alhora i a mi em petava el cap. Però, esclar, és aquest pensament d'«Agafa-ho tot perquè, si no ho agafes i després no hi ha res, llavors què faràs amb la teva vida?»”.

De fet, després de la pandèmia l’actriu va estar un any i mig sense pujar a un escenari: “Vaig treballar de professora, vaig fer tallers. És la realitat que viu moltíssima gent, la majoria”. “Quants cambrers i cambreres hi ha que són actors i actrius?”, pregunta. Sovint això porta l’artista a infravalorar la feina: “He pensat «Això potser no està ben pagat», però he dit estúpidament «Mira, tens feina, dona gràcies i tira»”. Així i tot, ara ha après a gestionar-ho millor i accepta que la millor inversió de diners que fa és en salut: “No em sap greu gastar-me diners en omplir la nevera, és una inversió”.

Moraleda també recalca que en nom de la vocació s’accepten moltes injustícies: “Hi ha gent que se n'aprofita màximament. Per exemple, el món dels càstings és tan denunciable... Si surt un càsting a Madrid i no te'l paguen, tu assumeixes els trens i tot en general”. I segueix: “A sobre et tracten com si fossis una ovella i te'n tornes a casa, havent-te gastat la pasta i havent dedicat un munt d'hores a estudiar una cosa que ningú t'ha remunerat. En nom de la passió hem fet moltes coses sense cobrar”.

Època d'influencer

Fa cinc anys que va deixar de ser activa a YouTube com a creadora de contingut. Però “mai” ho va fer “pels diners”. “Fer-los en català volia dir rebre zero. No vaig cobrar mai. En dos anys potser podia obtenir 20 euros”, explica. De fet, quan ella va començar a la xarxa, el concepte d’influencer encara no existia. Ara ha trobat altres maneres d’expressar-se i se sent més còmoda “darrere d’un personatge”.

L’any passat l’artista va produir el seu propi projecte Adeu, Jane! i ja fa més d’un any i mig que és autònoma. “Estem terriblement, zero educats, en això. Hi ha una ignorància tan gran. No t'ensenyen què collons fer amb la situació legal. [...] I després et trobes amb el món laboral i esclar que necessites gestora i encara més coses perquè no en tens ni idea”, lamenta. L’àmbit econòmic també el veu complicat: “Quan has pagat tothom, la gestoria inclosa, encara has de pagar la multa d’autònoms, perquè és una multa allò, i llavors ja te mueres”, apunta. I afegeix: “Si ho fes només per qüestions econòmiques, una altra persona potser em diria que no val la pena”.

L’artista assegura que tot i que ja no té “l’obsessió” per estalviar de quan era petita, amb només 30 anys ja ha pensat en la pensió, perquè no confia a rebre una paga durant la jubilació. També explica que està estudiant una carrera en el seu temps lliure com a pla B, per si la faceta d’artista no acaba de triomfar. Per ara, això sí, diu que espera i desitja poder continuar guanyant-se la vida al teatre.