El perfil: “Als anys noranta, ser dissenyador era molt més rupturista i arriscat que ara”

Formació

“Vaig néixer en ple cor de Barcelona, al carrer Bertrellans, i més tard vaig anar a viure a Sarrià. Aleshores el barri era com un poble i allà vaig començar a estudiar als Escolapis. Després, vaig passar a formar-me a l’Escola d'Art i Superior de Disseny en Barcelona, coneguda com la Llotja, on vaig estudiar disseny gràfic a principis dels anys vuitanta. Sempre m’havien agradat les activitats més creatives, així que em vaig decantar per aquest àmbit, tot i que també vaig pensar en l’interiorisme. Més tard, als noranta, també vaig marxar a fer un màster a l’estranger: vaig cursar un màster a l’Escola d'Arts Visuals (School of Visual Arts) de Nova York. Als Estats Units vaig fer un màster en tipografia i un altre de branding amb gent com Milton Glaser. Aquesta experiència em va servir per millorar els coneixements en branding i packaging, ja que aleshores a Barcelona no existien aquest tipus de formacions, i per adquirir una nova concepció del disseny”.

Vida personal

“La dècada dels noranta va ser un gran moment. Just el 1992, Barcelona es trobava en un estat efervescent, amb molta creativitat i reconeixement internacional pel que fa al món del disseny. En aquella època, ser dissenyador era molt més rupturista i més arriscat que ara. Els meus pares no tenien clar que això fos un ofici que funcionés i és normal que dins d’una família tradicional sorgissin alguns dubtes. Però sí que era un moment molt maco i creatiu per a la ciutat de Barcelona”.

“Aquell mateix any, amb Elisabeth Plantada vam fundar el BAU Centre Universitari de Disseny. Va ser una iniciativa important per a nosaltres, la vam gestar des de zero, pensant el nom, fent el branding… Volíem transmetre una nova visió del disseny als joves estudiants i, actualment, s’ha convertit en un referent. Considero el projecte un gran èxit personal, ja que vam començar com una petita start-up basada en transmetre coneixement, buscant uns bons pedagogs alternatius i multidisciplinaris. Avui dia, encara hi continuo vinculat en àrees de comunicació i identitat corporativa, i també com a director del màster en branding i packaging”.

Vida professional

“Als 15 anys ja vaig crear un petit negoci de capses de regals; va ser una primera experiència i era tot molt artesanal. De jove, combinava els estudis amb una feina dins del món del cinema publicitari, a l’estudi Solanes. Però un cop dins del sector del disseny, vaig veure que m’agradava molt tot el que tenia a veure amb tipografies, des de com es comprenien fins a com es desenvolupaven. Aleshores vaig començar a fer col·laboracions amb professors de disseny i, a finals dels vuitanta, vaig passar per l’estudi de Ricardo Rousselot, que eren uns pioners en el branding i el packaging. Després, juntament amb un soci, vaig crear el meu primer estudi especialitzat en aquesta disciplina el 1992, Batllegroup, i enguany l’empresa farà 30 anys. Durant aquests anys hem fet projectes com el primer iogurt grec de Danone, tota la identitat gràfica d’Open Arms o campanyes per a Colacao, Nike, Font Vella…. Pel camí, també vaig muntar una agència de publicitat amb altres socis”.

Lliçons de vida

“Quan vam començar amb Batllegroup, fèiem disseny d’una manera artesanal. Treballàvem amb cúters, ròtrings, tisores… Tot ho fèiem a mà, però el 1994 vam comprar el nostre primer Apple Macintosh. La veritat és que el vam tenir uns mesos tancat en una habitació perquè no sabíem què fer amb ell, veníem d’un altre món. Aquesta transició digital, però, va marcar un gran canvi i avui dia hem fet projectes per tot el món”.

“El 2010, l’empresa es va ressentir molt per la crisi i ens vam haver de reinventar. Això ens va servir per incorporar noves perspectives, veure com podíem entendre millor el consumidor, obrir-nos a nous projectes estratègics… Va ser un pas endavant i ens va fer passar de ser un estudi de disseny a ser també una agència i consultoria. De cara al futur, hem de veure com es fusiona el disseny de packaging amb la sostenibilitat”.