Isidre Rigau

Formació

“Tota la meva família és de Barcelona i vaig estudiar aquí fins a acabar el COU el 1972. Després vaig entrar a l’Escola d’Arquitectura del Vallès de la UPC per fer la carrera d’arquitectura fins a principis dels vuitanta. Des de ben petit deia que volia ser arquitecte, així que vaig estudiar arquitectura a la universitat, però va ser una decisió inconscient. En paral·lel, sempre he estat vinculat a l’esport: amb cinc anys ja practicava handbol i als 18 anys vaig començar a fer vela, en què vaig competir ja de més gran”.

Trajectòria professional

“Vaig ser el primer mesurador professional de vela a Espanya, encarregat de certificar embarcacions, entre el 1981 i el 1988. Aquells anys també vaig treballar com a arquitecte en un despatx i el 1985 vaig entrar al món de l’organització d’esdeveniments esportius. Vaig passar a ser director logístic per als Jocs Olímpics de Barcelona i, entre el 1994 i el 2002, vaig ser assessor del COI seguint-ne les edicions posteriors. Des d’aleshores he treballat i organitzat desenes de campionats de diversos esports arreu, la Copa Davis i candidatures com la de Madrid als Jocs Olímpics”.

Un èxit

“He fet moltes coses de les quals estic content, no en puc dir només una"

Un fracàs

“He intentat crear empreses i projectes que després no han tirat endavant, però van ser grans aprenentatges”

Lliçons de vida

“Les crisis com la pandèmia les hem d’aprofitar per pensar qui som i cap a on anem. En el cas de l’esport és la sostenibilitat: si no és respectuós amb l’entorn, no podrà existir. Això inclou la responsabilitat social, però també l’econòmica”.

“El COI s’ha anat adaptant a la realitat i ha vist que el model de Sydney 2000 ja no era sostenible. Amb el temps s’ha visualitzat que són millors uns Jocs descentralitzats, tal com es va provar a Barcelona l’any 1992. S’ha de potenciar el que ja existeix i refer instal·lacions de l’entorn, no tenir una concentració alta de complexos en una sola ciutat de la qual es beneficien ben pocs’.