L'industrial elèctric que va posar la llavor de Siemens i Philips a Catalunya

A començaments de juny del 2022, vam dedicar una entrega d’aquesta sèrie a parlar de Werner von Siemens, un emprenedor alemany que va muntar un petit negoci de construcció de línies de telègraf i que, amb el pas de les dècades, es convertiria en la multinacional Siemens que tots tenim present. Però en aquell text no vam començar parlant d’ell, sinó de la persona que va ser clau perquè, el 1910, Siemens s’instal·lés a Catalunya. Aquest home era Lluís Muntadas Rovira, de la família dels propietaris de La España Industrial, però que –com vam dir en aquella ocasió– tenia els seus propis plans.

La firma tèxtil La España Industrial ha estat una de les empreses més grans de la història de Catalunya i avui dia ha deixat empremta a la ciutat de Barcelona a través d’un parc que hi ha al costat de l’estació de Sants. Segurament Muntadas hauria pogut dedicar-se a treballar còmodament a l’empresa familiar, però després d’estudiar enginyeria –primer a Barcelona i més tard a Suïssa– i de treballar a la Compagnie de l’Industrie Éléctrique de Ginebra, en el retorn a Barcelona (1890), va muntar un petit negoci de material elèctric gràcies a les patents que havia adquirit a Suïssa. Aquell embrió va evolucionar cap a una empresa de dimensions més grans que, precisament, es va dir La Industria Eléctrica, fundada el 1897. Allà fabricava motors elèctrics i feia instal·lacions. La fàbrica estava situada a l’Eixample, però el 1908 va obrir unes noves dependències a Cornellà de Llobregat.

Aquell mateix any va fer una incursió en el món de la il·luminació, mitjançant la creació de l’empresa Lámparas Z, de bombetes, que va ser una marca emblemàtica durant molt de temps. Aquest negoci el va muntar en col·laboració amb Roger Clinchant de Milly, un empresari francès. La fàbrica estava a la Gran Via, molt a prop de la plaça de toros de Las Arenas. En paral·lel, va fundar la Compañía de Cables Eléctricos, que el 1913 va ser adquirida per la Pirelli després de passar fugaçment per mans franceses.

Abans de tot això, el 1901, es va implicar de manera decisiva en la construcció del funicular del Tibidabo, la societat promotora del qual havien constituït el Dr. Salvador Andreu Grau i Romà Macaya Gibert, dos dels patricis més rellevants del moment. Per cert, en aquell projecte també va prendre part la multinacional Siemens, de la qual hem parlat al començament i que parlarem més endavant.

El 1910 van venir grans canvis, perquè La Industria Eléctrica va ser absorbida per la Siemens, que en aquell moment era dirigida pel fill gran del fundador, Arnold von Siemens. Uns anys més tard ja hi havia més de sis-cents treballadors i després de la Segona Guerra Mundial aquesta xifra es va doblar. A la dècada dels setanta, la fàbrica s’havia convertit en una de les principals plantes de productives de Siemens fora d’Alemanya.

Però que l’empresa local que havia fundat Muntadas s’integrés a una gran multinacional no va ser un cas únic, perquè l’altre negoci que havia creat, Lámparas Z, va entrar a formar part de la Philips el 1920. Poc després de la mort de Muntadas, el seu gendre –que havia heretat la companyia– va començar a col·laborar amb Anton Philips (fundador de l’empresa neerlandesa) i d’aquella col·laboració es va passar a una participació accionarial que va desembocar en la propietat total per part de Philips.

Just quan estava traspassant la propietat de La Industria Eléctrica als alemanys, va rebre una oferta del mateix Frederick Stark Pearson per ser el número dos de l’empresa que estava a punt de néixer, la Barcelona Traction (més coneguda com La Canadenca), una companyia de la qual n’hem parlat en nombroses ocasions.

La inquietud empresarial de Muntadas també es va canalitzar a través de la patronal Foment del Treball, de la qual va ser-ne president entre 1907 i 1911, pocs mesos abans de la seva mort. Qui el va substituir en el càrrec va ser Lluís Sedó Guixart, de qui vam parlar en aquesta mateixa sèrie a finals del febrer del 2022. Durant el seu mandat li va tocar haver de conviure amb la Setmana Tràgica de Barcelona (1909), que va alterar del tot la vida de la capital catalana. També en aquest període va donar suport a la creació de la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, un lobi que intentava donar cobertura als empresaris del sector i que, per iniciativa de Muntadas, va fer expedicions comercials al nord d’Àfrica.

Quan va morir, amb només quaranta-sis anys, els obituaris van destacar la seva tasca ingent, per aconseguir bones relacions amb els diferents governs espanyols, i també la seva ideologia regionalista.