Quan el creador dels Geyperman i de Juegos Reunidos va perdre la partida

El Nadal de 1954 Antonio Pérez Sánchez es fregava les mans. Des del carrer Eduard Boscà número 33 de València, aquest jove empresari veia com li queia la primera pluja de bitllets. Després de nou anys picant pedra, la fàbrica de joguines Geyper havia aconseguit llançar un producte d’èxit: el Walki-Talki Teléfono Interplanetario. Ambientat en el món galàctic de Flash Gordon, un munt de nens i nenes es morien de ganes de tenir-lo. “Sense bateria, sense conductors elèctrics, amb senyals acústics de trucada, fins a 100 metres de cobertura...”, destacava el llampant embolcall. A principis de gener, pocs dies abans de Reis, el Walki-Talki de Geyper ja s’havia exhaurit a la majoria de botigues d’Espanya. “Important: hem rebut noves remeses dels moderns Teléfonos Interplanetarios”, destacava un anunci de la botiga de joguines barcelonina El Áncora de Oro a La Vanguardia, el 4 de gener del 1955. Pérez havia triomfat.

Aquest va ser el primer producte de masses d’una de les fàbriques de joguines valencianes més famoses de tots els temps. Geyper acabava de començar la seva època d’or. Tan sols un any més tard comercialitzaria el Cadako, un joc de construcció educatiu que va tornar a causar furor: era com el popular Mecano però amb elements de plàstic, cosa que n’abaratia el cost i permetia a Geyper vendre’l a un preu més baix. “L’empresa va saber posicionar-se de seguida com a pionera en un mercat naixent de joguines innovadores i de qualitat”, recorda Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa i gestió estratègica de la UPF-Barcelona School of Management i experta en màrqueting. Amb l’èxit de Cadako sota el braç, Geyper va llançar Juegos Reunidos, la joia de la corona. L’empresa de Pérez Sánchez havia aconseguit encabir fins a 55 jocs de sobretaula en una sola capsa: des del parxís i l’oca fins a la ruleta, els escacs i les cartes. El somriure del nen ros que n’il·lustrava la tapa va arribar a totes les cases.

Durant els 60 i 70 Geyper va exhibir múscul. Encadenant èxits va saber plantar cara als competidors. El cop magistral va arribar el 1973, quan Geyper va anunciar que havia aconseguit la llicència d’Hasbro per comercialitzar els Action Man a Espanya, sota el nom de Geyperman. El producte va arrasar. “L’empresa era visionària i va saber aprofitar que el país començava a mirar fora de les seves fronteres -recalca l’experta-. Durant quaranta anys Geyper va aconseguir crear joguines de gran acceptació, però al començament dels 80 el negoci es va començar a torçar”, explica. Tal com recorda Luis-Bassa, “la pujada del preu del plàstic, l’entrada de competidors amb ninots més barats i el boom de les primeres videoconsoles van tocar les finances de l’empresa -apunta-. El 1987 l’empresa estava plena de deutes i va haver de tancar definitivament”, recorda.

“Geyper va patir el típic cas de miopia de mercat: el fet d’haver sigut una empresa innovadora va fer que es confiés i no sabés reaccionar a temps davant l’arribada de l’electrònica al món de les joguines”, apunta Luis-Bassa. Avui Bizak continua comercialitzant alguns dels productes de l’antiga Geyper. Al carrer Eduard Boscà 33 de València ara ja no hi queda ni rastre de la fàbrica. Una promotora hi acaba de construir l’Edifici Palau, amb 23 habitatges de 2, 4 i 5 dormitoris.

La lliçó

“Si les empreses d’èxit volen continuar tenint-ne han d’estar atentes als canvis de mercat per aconseguir avançar-se a les tendències -explica Carolina Luis-Bassa, directora del departament d’empresa i gestió estratègica de la UPF-Barcelona School of Management-. Però sempre recordant la proposta de valor que les fa úniques”