L'editorial líder que no vendrà (gairebé) cap llibre aquest Sant Jordi
Elsevier és l'empresa que mou més diners de tot el món amb la venda de manuals científics
A les facultats de medicina d'arreu del món, hi ha un llibre que se cita molt sovint. Es tracta del manual Farreras Rozman: Medicina interna. Es publica ininterrompudament des del 1929, s'actualitza periòdicament i ja acumula 20 edicions. No és cap edició de butxaca –té 2.952 pàgines– i tampoc és barata: val 208 euros en paper i 158 euros en format electrònic. L'encarregada d'editar-la és Elsevier, una editorial molt poc coneguda per al públic general, però que ostenta el títol de ser la que mou més diners de tot el món. Només el 2023 va facturar 5.654 milions d'euros, segons el rànquing de les 50 editorials més grans del món, publicat per la consultora Ruediger Wischenbart. Això són 1.100 milions d'euros més que noms mítics com Penguin Random House i fins a 6 vegades més diners que Planeta, que ocupa la 22a posició mundial, amb una facturació de 959 milions d'euros. Qui hi ha darrere d'aquest grup i com ha aconseguit ser el rei mundial del sector?
El poder d'Elsevier està en l'especialització. És una editorial dedicada, exclusivament, a publicar contingut científic, tècnic i mèdic: al seu catàleg de llibres s'hi pot trobar des d'un manual sobre la hiperautomatització en l'agricultura de precisió per 389 euros fins a un llibre sobre seqüències de polsos de ressonància magnètica, per 457 euros. També és la responsable de publicar dues de les revistes científiques més prestigioses: The Lancet i Cell. Darrere Elsevier hi ha una història en què, si se'n vol trobar el pinyol, cal viatjar cinc segles enrere.
Dels llibres a les dades
El 1580, a la ciutat holandesa de Leiden, l'impressor i llibreter Lodewijk Elzevier va obrir un taller propi i va començar a publicar obres científiques d'autors com Galileu. Els fills i les generacions posteriors van continuar el negoci fins al 1791, quan va abaixar la persiana. Tanmateix, gairebé un segle més tard, un altre projecte editorial amb ambicions similars va aixecar el cap. Va ser el 1880 a Rotterdam, de la mà de Jacobus George Robbers. Aquest llibreter, malgrat no tenir cap vincle amb el negoci anterior, va adoptar el nom i el logotip de la històrica Elsevier i, durant gairebé dues dècades, va publicar clàssics literaris i l'enciclopèdia Winkler Prins, molt popular als Països Baixos. Només tenia 10 empleats. Ara bé, el 1945 van encertar una tecla que els va fer saltar de nivell: crear el setmanari d'actualitat Elseviers Weekblad. Avui encara es publica i té una tirada de més de 65.000 exemplars.
Els ingressos d'aquest moviment van servir per impulsar les publicacions científiques de l'editorial. A la dècada del 1950, la companyia ja tenia una seu a Londres i una segona oficina internacional a Nova York. A la dècada del 1970, l'empresa va créixer amb la compra de competidors com North-Holland o Excerpta Medica i es va fusionar amb l'editor de diaris holandès NDU. També va començar els esforços per digitalitzar-se, que es van incrementar als anys 90, amb la creació de Science Direct, el primer repositori en línia de llibres i articles científics electrònics. El 2004 va llançar Scopus, una base de dades multidisciplinària de metadades de publicacions acadèmiques, i el 2013 va comprar Mendeley, una empresa anglesa dedicada a la gestió i difusió d'articles d'investigació que tenia 2,3 milions d'usuaris.
En paral·lel, el 1993 Elsevier es va fusionar amb Reed Internacional, l'editorial anglesa més important del moment. Això va donar lloc a l'empresa Reed Elsevier, que el 2015 es va rebatejar amb el nom de grup RELX. Va ser un moviment clau per expandir-se en el mercat de parla anglesa. Avui la companyia continua mantenint les publicacions científiques al cor del seu negoci: a banda dels llibres i les revistes científiques, controla les principals plataformes tecnològiques i bases de dades d'articles acadèmics. Ara bé, també té a la cartera empreses del sector financer com LexisNexis o Accuity, especialitzades en la detecció del blanqueig de capitals, o plataformes d'anàlisi de dades, com Cirium, molt utilitzada al món aeronàutic. També és propietària de l'empresa més gran d'exposicions del món, RX, que cada any suma 7 milions de visitants en els 500 esdeveniments que organitza.
