Marina Porras: “No estalvio prou perquè no estic prou pendent"

Crítica literària, llibretera, professora associada a la Universitat Pompeu Fabra, però, per sobre de tot, Marina Porras (Rubí, 1991) és una amant de la literatura. Quan només tenia quatre anys, la seva mare va obrir una llibreria i des d'aleshores que viu dins de l’univers literari. “Quan tenia quinze anys vaig obrir un blog i vaig començar a escriure textos sobre llibres, crítiques i ressenyes. Llavors, vaig començar a fer col·laboracions gratuïtes i a poc a poc vaig començar a tenir-ne alguna de remunerada”. Porras ho compaginava venent llibres al negoci familiar. “Recordo que quan érem bastant joves no treballava gaire gent del meu entorn, llavors jo tenia un amic que treballava en una acadèmia de música i als dos ens donava molta seguretat i molta llibertat tenir els nostres diners per anar al cine o comprar-nos alguna cosa”, explica.

A poc a poc va anar creixent dins d’aquest sector i es va fer autònoma. “És veritat que al principi jo agafava més col·laboracions, encara que no em quadressin exactament. Ara, en canvi, com més feina tinc, més capacitat de triar disposo”, diu. Amb els anys, s’ha anat especialitzant. Tot i això, és molt difícil dedicar-se únicament a escriure. “Un dels meus caos fonamentals és que tinc moltes feines, sempre al voltant dels llibres, però de naturalesa molt diferent. Tres dies a la setmana tinc classe a la Pompeu, i algunes tardes vaig a la llibreria. Llavors, les altres feines i col·laboracions necessàriament s’han de fer a la nit. Amb horaris bojos, és l'única manera d'arribar a tot”, apunta la llibretera, que col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Les col·laboracions són sempre sobre literatura, però són molt diferents entre elles: “No és el mateix que t'encarreguin un pròleg i que hagis d'estar treballant amb un llibre o amb un autor, escrivint i fent recerca, que anar al 3/24 a fer una secció de deu minuts. I és la cosa aquesta tramposa que quan la feina t'agrada, com a mi, estudiar un autor que t'interessa, econòmicament, et surt a pagar”, referint-se al que cobra per hora. I segueix: “Potser hi ha una col·laboració que et suposa dos dies de feina que et paguen el mateix que una col·laboració que requereix mesos de feina”. De fet, hi ha col·laboracions que es podrien “treure de sobre ràpid”, però com que vol fer-ho bé i li agrada molt, hi dedica força temps. “És un privilegi treballar d'una cosa que t'agrada de debò”, explica. El mateix passa amb la preparació de les classes: pots dedicar-hi més o menys temps en funció de la qualitat que vulguis oferir, “no és una ciència exacta”, però quan t’hi esforces té recompensa. “Una de les coses més boniques de la meva feina és veure exalumnes que t'agraeixen la feina i que fan coses relacionades amb la literatura”.

El pitjor, però, és la paperassa. “Els autònoms estem absolutament maltractats per les administracions públiques. Tens la sensació que estàs treballant per pagar les coses, que t'estan ofegant i que et posen totes les traves possibles”, afegeix. De fet, defensa que aquest model “desincentiva” la gent que vol apostar per projectes propis.

Gestionar una llibreria

En el cas del vessant literari, és important buscar l’equilibri per tenir estabilitat econòmica. “A mi m'agrada molt la feina de la llibreria, però com qualsevol feina d'activitat comercial, té uns horaris estrictes i exigents. Com que realment aquests diners em donen molta seguretat i molta llibertat, ho tinc molt en compte”, explica. Tot i que no es considera una gran estalviadora, intenta tenir un raconet per no haver de fer feines que no li agraden simplement pels diners. D’altra banda, no considera que tingui grans despeses. “No estalvio prou perquè no estic prou pendent. Com que tinc aquest caos de vida, no suporto haver d'estar mirant al detall quina despesa tinc, però sí que intento no anar justa”, confessa. El seu caprici és el menjar i assegura: “Quan puc anar a bons restaurants i gastar diners, no em sap gens de greu. Tampoc em sap gens de greu gastar diners amb llibres. Tinc una biblioteca que està molt bé. És un lloc on s'hi han invertit diners i estic contenta de com ha quedat”.

Pel que fa a l’habitatge, des que es va independitzar sempre ha viscut de lloguer en parella, primer a Rubí i actualment a Barcelona. Li agradaria comprar-se un pis si tingués els diners. “És una gran decisió. I amb això em fa por equivocar-me”, declara. Porras es veu dedicant-se sempre als llibres: “La meva premissa és tenir més temps per llegir i escriure.”