El botiguer que va portar les escales mecàniques al Portal de l’Àngel

A l’avinguda del Portal de l’Àngel de Barcelona, a l’epicentre de la ciutat, un edifici art déco crida l’atenció dels vianants. Es tracta d’una de les botigues que El Corte Inglés té a la ciutat, però la seva història com a immoble és molt anterior a l’arribada de la marca del triangle verd a la capital catalana, que no es va produir fins al 1962.

L’edifici esmentat és obra de l’arquitecte Calvet Peyronill. Aixecat el 1926 i ampliat sis anys més tard, va néixer com a seu dels magatzems Can Jorba. Més tard, el 1964, la firma madrilenya Galerías Preciados va entrar com a accionista a l’empresa catalana i la marca va evolucionar cap a Jorba Preciados. L’últim pas, pel que fa a moviments corporatius, es va produir el 1995, quan El Corte Inglés va adquirir a preu de saldo Galerías Preciados, que estava a punt de fer fallida.

L’origen de tot plegat l’hem de buscar a Manresa, on la família Jorba havia construït el seu imperi comercial a partir d’un patrimoni creat en l’omnipresent sector tèxtil. Una vegada va ocupar el mercat local, la voluntat de l’empresa de créixer va dur la família a obrir uns nous grans magatzems a Barcelona, precisament a l’edifici al qual ens referíem al començament.

Però abans van obrir una botiga molt més modesta al carrer del Call, al Barri Gòtic de Barcelona. L’èxit de l’establiment els va convèncer per fer el gran salt i així va néixer l’edifici monumental del Portal de l’Àngel. Si Pere Jorba Gassó (Manresa, 1904) va ser qui va tenir la idea d’obrir els primers magatzems, va ser el seu fill, Joan Jorba Rius, qui va pilotar el creixement del negoci familiar fins al punt d’obrir una botiga a l’estranger, concretament a Brussel·les.

L’energia de l'hereu Jorba es canalitzava cap a una gran capacitat d’innovació en allò que molts anys després s’anomenaria màrqueting i també en la recerca de nous canals de negoci, sobretot a través de la venda per catàleg. L’establiment es va convertir en la seu d’infinitat d’esdeveniments per atreure el públic. S’hi organitzaven cursos i no només s’invertia en publicitat radiofònica, sinó que fins i tot es feien programes de ràdio in situ.

A més, els magatzems Can Jorba van tenir l’honor de ser el primer centre comercial de l’Estat que va instal·lar unes escales mecàniques, a imatge dels mítics Macy’s de Nova York (tot i que algunes fonts atribueixen aquest mèrit als seus veïns del Sepu). La prova de la voluntat de notorietat de Jorba és la torre de cinquanta metres d’altura formada per les cinc lletres de la seva marca que va erigir al recinte de l’Exposició Universal del 1929.

Els plans ambiciosos de Joan Jorba van obtenir fruits i ben aviat va situar el seu comerç com el millor de Barcelona, frec a frec amb els rivals d’El Siglo, situats a la Rambla. El destí va voler que a l’edifici d’El Siglo s’hi calés foc el dia de Nadal del 1932 i quedés reduït a cendres. Jorba va aprofitar aquesta circumstància per regnar sense competència en el gran comerç barceloní. I sempre amb la voluntat de cridar l’atenció per atreure més i més compradors, a partir d’oferir serveis addicionals a la simple experiència de compra. Per exemple, amb una guarderia, un zoològic, una terrassa amb bar, un despatx de correus i, fins i tot, concursos de castells (se’n van fer tres edicions a mitjans dels anys 60, ja sota la denominació Jorba Preciados).

Als magatzems de Can Jorba encara els tocaria viure una altra etapa singular com va ser la col·lectivització a què van ser sotmesos arran del decret de l’octubre del 1936, durant la Guerra Civil. Poc després d’aquest procés, i amb un estat de salut molt delicat, Joan Jorba va morir, el 21 de març del 1938. Però els magatzems Jorba encara haurien de fer molt de camí, perquè la seva edat d’or arribaria els anys 40 i 50, abans de començar un declivi que els portaria al canvi de propietat al qual ens hem referit abans. Molts anys després de la seva mort, el 1957, Manresa va batejar amb el nom de Joan Jorba i Rius un carrer al centre de la ciutat.