Berta Mayral: “El món de xarxes està massa ben remunerat”

Després que es viralitzés una entrevista que li van fer al carrer, Berta Mayral (Barcelona, 2001) va tenir 20.000 seguidors més a les xarxes socials. Va aprofitar l’onada, es va fer coneguda i ara es dedica a crear contingut al seu compte de TikTok i a Instagram, on té més de 95.000 i 37.000 seguidors, respectivament.

Amb la paga setmanal Mayral rebia els primers diners: “Jo en aquella època fumava, i deia: «10 euros per a porros i 10 euros per al que em vingui de gust». Ja ho he deixat, i miro enrere i dic: «Que ximple que era, perquè els podria haver estalviat»”. “Quan en vaig fer 18, tant el meu pare com la meva mare es van plantar i em van dir: «Ara t'has de buscar la vida i has de començar a treballar»”. Així doncs, es va posar a treballar a l'hostaleria: “Em vaig adonar de com és de sacrificat guanyar diners, perquè era ple estiu, treballava els caps de setmana i de nit”. Això significava retallar la vida social durant les vacances: “Jo sempre he sigut molt espavilada i com que sabia que la feina no la podia canviar perquè em donava molts diners, perquè la nit i la restauració donen molts diners, vaig aconseguir que el meu cap contractés les meves millors amigues”. Així, va acabar gaudint-ne molt.

Més endavant, la instagramer compaginava la restauració dels caps de setmana amb la feina de monitora de menjador i els estudis d’antropologia social i cultural: “Volia prioritzar els estudis i anava molt cansada. Era molt dur l'horari del cap de setmana. Era de les vuit de la tarda a les quatre del matí”. “Volia diners no per ser rica, sinó perquè gasto molt”, assegura. I el fet d'anar presencialment a classe complicava tenir una feina els dies laborals. Així que va optar per estudiar el grau a distància i començar a treballar entre setmana a l’empresa familiar del seu pare, de centres mèdics. L’estudiant assegura que, com que és una persona responsable, estudiar-ho en remot ha estat un encert. I afegeix: “M'agrada culturitzar-me i aprendre. I vull tenir una carrera pel que pugui passar el dia de demà”.

Pel que fa a les finances personals, on més diners es gasta és en la vida social: “Les meves amigues volen viatjar, «Vinga, viatgem». No m'ho penso”. Li agrada molt socialitzar, està poc temps a casa seva i això sovint implica gastar molt a fora. A més li agrada molt menjar: “M'agrada demanar-me un bon vi. No em fa mal gastar en això. És un problema, perquè quan passo la targeta no dic: «Quin mal»”.

En els últims anys ha après a estalviar, i es posa un topall al que es pot gastar: “Els ingressos que m'entren de xarxes socials van directes a un compte d'estalvis. I el que em gasto en el dia a dia és el que jo guanyo, amb Shark i al centre mèdic”. Tot i això, assegura que es podria dedicar únicament a fer patrocinis a les xarxes socials: “Està massa ben remunerat, no entenc com es cobra tant. Flipo per la poca feina que és perquè, mentrestant, jo puc tenir dues feines més. O sigui, es paga molt bé”. Actualment, a més de treballar al centre mèdic, també promociona i forma part de l’equip de Shark, una empresa que organitza festes i esdeveniments: “Em van proposar de treballar junts, em van donar molta llibertat i hi estic molt còmoda. És un equip jove que està emprenent amb la marca”.

Les xarxes, però, realment només són un mitjà per aconseguir el que vol: “Tant de bo sigui una font d'ingressos més o menys estable per poder fer el que realment m'agrada, que és escriure”. Tot i que li agrada comunicar, el seu somni no ha estat mai ser influencer: “Fa cinc anys que escric una novel·la i ja està més o menys acabada”. Ella vol tenir un espai a internet en un futur on poder parlar i promocionar els seus llibres.

Més còmoda en català

Les pitjors decisions financeres de la tiktoker han estat no començar a estalviar abans i finançar mòbils: “Hi va haver mesos que cobrava 600 euros, però estava pagant 180 de dos mòbils, un que havia perdut i el nou que tenia. Estava molt trista quan veia que m’ho treien del compte. No s’ha de finançar. Com diu el meu pare, no compris amb el que no tinguis”. En canvi, la millor decisió ha estat apostar per fer el contingut en català a internet: “Em deien: «Fes-ho en castellà». Jo vaig dir: «No, em sento més còmoda en català», i crec que en puc treure més rendibilitat. I sí, és una bona decisió, perquè encara hi ha un mercat que no està cobert i llavors és més fàcil entrar-hi i créixer”.