El baró alcalde de Barcelona que va crear l'embrió del Barça Atlètic

L'1 de gener del 1947 l’equip argentí del San Lorenzo de Almagro va fer una gran exhibició de futbol al camp de les Corts, quan va derrotar la selecció espanyola per un estrambòtic cinc a set. L’empremta dels argentins va anar molt més enllà de la que deixa un simple partit de futbol perquè el seu estil de joc va enamorar els barcelonistes, els va fer recordar el seu propi estil ancestral i, sobretot, els va fer somiar amb el futur. El partit va resultar tan transcendent que l’endemà La Vanguardia li va dedicar la portada. La data de l’esdeveniment, el primer dia de l’any, va provocar que el batlle de Barcelona no assistís a la llotja i ho fes José Ribas Seva com a accidental. Sis mesos després una altra expedició argentina posava els peus a la capital catalana: era ni més ni menys que la visita oficial de María Eva Duarte de Perón Evita, la primera dama de l’Argentina. En aquesta ocasió sí que va fer d’amfitrió el batlle de Barcelona, Josep Maria d’Albert Despujol, baró de Terrades.

Membre d’una família pertanyent a l’alta noblesa catalana, Albert va cursar els estudis superiors a Suïssa i ja en aquell moment es podia intuir que estava destinat a exercir grans responsabilitats al llarg de la seva vida. El 1909 es va casar amb María del Carmen Muntadas Estruch, hereva d’una de les empreses familiars més importants que han existit mai a Catalunya, la mítica España Industrial. Amb el matrimoni va passar a ser comte consort de Santa Maria de Sants. Ella era filla de Matías Muntadas Rovira, en aquell moment director gerent de la companyia que els seus avantpassats havien fundat el 1847. Precisament quan va morir Matías Muntadas (1927), Albert va ascendir a primer executiu de l’empresa, un càrrec que ja no va abandonar mai. Durant el seu mandat al capdavant de la companyia, es va caracteritzar per potenciar l’acció social, una activitat que es va materialitzar en la creació de la casa bressol, el menjador obrer, el servei mèdic per als treballadors i diverses instal·lacions esportives. Era allò que se’n diu un empresari paternalista. El 1934 l’empresa va crear un equip de futbol que onze anys més tard es convertiria en filial del FC Barcelona i embrió del futur Barça Atlètic.

Després de la Guerra Civil, va començar a acumular càrrecs, en bona part gràcies a les seves bones relacions amb el règim franquista. A banda d’algunes responsabilitats al ministeri d’Indústria i Comerç, el 1941 va ser nomenat president de Foment del Treball, després d’haver exercit com a vicepresident del Baró de Quadras des d’abans del conflicte bèl·lic. Va ser vicepresident del Comitè Executiu de la Fira de Mostres (actual Fira de Barcelona) i també va presidir l’empresa Lámparas Z, que havia fundat el 1897 el germà del seu sogre, Lluís Muntadas Rovira. Aquesta firma el 1920 s’havia integrat a la neerlandesa Philips. Igualment, va liderar la Comercial Mecanográfica, una filial de la Hispano Olivetti.

L’empresa italocatalana també tenia relació amb la família Muntadas, perquè l’havia constituït el 1929 l’emprenedor Juli Caparà Marquès, que estava casat amb la filla del Lluís Muntadas que acabem d’esmentar. Quan Josep Maria d’Albert Despujol es va fer càrrec de la Comercial Mecanográfica, ja existia la magnífica planta de la Gran Via, a tocar de la plaça de les Glòries, un complex de grans dimensions que va funcionar fins al 1991. Just quan va acabar la guerra, l'empresari va contribuir a fundar el que aleshores era una companyia estratègica, Sniace, una firma dedicada a produir cel·lulosa a partir de la fusta dels boscos de Cantàbria. L’empresa va estar en marxa fins a l’any 2020, quan va encetar-se el procés de tancament i liquidació. Feia temps que convivia amb grans polèmiques pel seu potencial risc contaminant.

Enllacem amb el començament d’aquest text, perquè el 1945 Albert va ser nomenat batlle de Barcelona, en substitució de Miquel Mateu Pla. El seu mandat es va estendre fins al 1951 i va deixar un bon grapat d’obres rellevants: l’autovia de Castelldefels (anomenada “autopista” en aquells temps), l’ampliació de la línia 1 del Metro, la construcció i l'ampliació d’alguns hospitals, i les obertures del Museu Marès i del Saló del Tinell, entre d’altres.

Tanta activitat en tots els àmbits li va valdre amplis reconeixements, com la Medalla al Mèrit en el Treball (1942), i les Grans Creus d’Isabel la Catòlica, al Mèrit Naval i la de l’Orde de la Corona d’Itàlia. També era Saada de l’Ordre de la Mehdauia i cavaller conseller del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.