De París a Pequín: sis monuments bioinspirats

BarcelonaL’arquitectura biomimètica és més present al nostre dia a dia del que creiem. No només a Barcelona i a Catalunya sinó que arreu del món hi ha grans monuments i famosos edificis erigits a través d’uns principis bioinspirats. Aquests en són alguns exemples.

1. Barcelona i Gaudí.

Gaudí és el mestre biomimètic per excel·lència. Es recullen moltíssimes frases seves en què assegurava que els arquitectes havien d’emmirallar-se en la natura per trobar la modernitat. «L'arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els mètodes», va dir, en referència a la Sagrada Família, un dels clars exemples d’aquest tipus d’arquitectura.

Més enllà de la Catedral, són molts els edificis de Gaudí que es regeixen pels principis biomimètics. A Barcelona trobem la Pedrera o la Casa Batlló, i fora la ciutat la Cripta Güell (Colònia Güell) o el Celler Güell (Garraf).

2. París, la torre Eiffel.

L’emblemàtic monument parisenc també es d’inspiració biomimètica. Construïda el 1889 per Gustave Eiffel, l’enginyer va emular les trabècules del fèmur humà per erigir aquesta estructura. Ho explica l’investigador mediambiental Imanol Oquiñena al blog biomimetiks:

«El fémur humano, posee una cabeza que se inserta en el hueso de la cadera. Esta pieza se encuentra localizada fuera del eje central del resto del fémur, y se une al resto del fémur por una zona curvada conocida como cuello del fémur. La manera en que las trabéculas se encuentran distribuidas en esta zona sirvió de inspiración a Eiffel a la hora de diseñar la emblemática torre de la capital francesa en 1889. Y a pesar de que en principio fue diseñada como una estructura temporal, lleva en pie ya 123 años. [...] Tras todos estos años, la Torre presenta una estructura inquebrantable. Además, esta solución le permite resistir los esfuerzos a los que le somete el viento parisino (su extremo superior se desplaza únicamente 6-7 cm en presencia de viento)».

3. La Torre Gherkin de Londres.

La torre 30 St Mary Axe de Londres, també coneguda com la torre Gherkin, emula processos naturals per tal d’afavorir els entorns sostenibles. Gràcies a la imitació del sistema respiratori de les esponges marines i les anemones de mar, que utilitzen els orificis i canals del seu cos per distribuir l’oxigen, ha creat un sistema de ventilació intel·ligent que proporciona aire a tota la torre d’una forma eficient que consumeix menys energia.

Utilitza una doble façana dividida en un exoesquelet lleugerament separat de les parets interiors, que crea canals d’aire interiors. Així, a l’estiu, la calor que es forma dins l’edifici fuig i no pugen les temperatures, evitant l’ús abusiu d’aires condicionats que consumeixen molta energia. Alhora, a l’hivern, aquest original sistema de ventilació mou la calefacció per tot l’edifici amb més facilitat, pel que es necessita gastar menys per escalfar la torre.

Segons les xifres oficials de la torre Gherkin, gràcies a aquesta estructura es gasta un 50% menys d’energia que en torres d’oficines de dimensions similars. Norman Foster, l’arquitecte, assegura que «és la natura la que regula i controla la temperatura de l’edifici».

4. Pekín, l’estadi nacional.

Aquest estadi es va dissenyar i edificar pels Jocs Olímpcs del 2008 i és la construcció d’acer més gran del món. Mimetitza l’estructura d’un niu d’ocells per aprofitar més els recursos aqüífers i regular la temperatura. Compta amb un sistema de recollida i purificació d'aigua de pluja i ambiental, i també gràcies a uns tubs al sostre de l'estadi, recull l'aire calent i el fan servir per escalfar l'estadi en hivern i també es recol·lecta l'aire fred per refredar l'estadi a l'estiu.

5. L’Eastgate Centre de Harare.

Aquest edifici a Zimbabue s’ha convertit en una de les principals atraccions de la ciutat i és un referent mundial en la biomimètica. L’arquitecte xilè José Tomás Franco, descriu així la biomímesi de l’edifi:

«El sistema de refrigeración pasiva en Eastgate Center de Mick Pearce, en Zimbabwe, imita la forma de los termiteros africanos para mantener una temperatura interna constante a pesar de los grandes cambios de temperatura de la región. El Centro utiliza el aire frío de la noche para enfriar la masa del edificio, y durante el día este se eleva desde el primer piso a los niveles superiores a través de chimeneas.»

Per tant, emulant l’arquitectura d’insectes de la regió, els humans que hi viuen poden crear edificacions que els permeti viure amb les majors comoditats possibles i amb el mínim consum energètic possible, una aproximació natural a la modernitat.

6. Milwaukee Art Museum, als Estats Units.

És una obra de Calatrava amb un fort component natural. Té unes grans pantalles d’energia solar que s’obren i tanquen, com les ales d’una papallona, per captar millor l’energia. El seu disseny, a més, conserva l’estètica prototípica de Calatrava però també emula elements marítims que identifica amb el llac Michigan, que es veu des de l’edifici i que és un dels punts naturals més emblemàtics de la regió.