La natura a favor nostre

La natura és una part essencial de la nostra vida, inclús en les nostres relacions socials. Tan bon punt arriba l’estiu busquem deixar enrere la monotonia de la ciutat, les quatre parets de l’oficina o de l’escola, i ens aventurem a la recerca de la natura per a compartir-la amb amics i familiars. És important, al relacionar-nos amb el medi ambient, saber adaptar-nos des de la nostra condició urbana per a respectar la natura i conviure amb tota la vida que depèn d’ella. Aquesta relació, cultivada correctament, produeix plaers mundans i a la vegada extraordinaris. La relació entre el medi ambient i els humans típicament ha sigut abusiva, deixant la seva petjada en el planeta i engendrant les conseqüències que vivim avui dia.

El nostre planeta està passant per un període de canvi climàtic potencialment irrevocable, en la mesura que l’activitat humana pot agravar els condicionants cap a un increment de temperatures que podria inclús arribar a excedir els límits que sostenen el delicat ecosistema de la Terra. Tot i que el canvi climàtic forma part dels cicles naturals geològics, la velocitat en la que està ocorrent actualment supera la capacitat d’adaptació de moltes espècies, resultant en extincions massives a nivell planetari.

El nostre consum dels recursos naturals del medi per si mateixos són insostenibles: destrueixen més ràpid del que la natura els pot recrear. Segons Thomas Friedman, al març de 2016 la temperatura mitjana del planeta havia pujat 1,2ºC relatiu al segle XX. A més, el número d’esdeveniments climàtics extrems s’ha disparat en més d’un 300% des de l’any 1989; el mateix ha passat amb els costos de reparació vinculats a ells, el que indica que també són cada vegada més destructius. Sens dubte, no ajuda que les prediccions de creixement de la població mundial apunten a uns 9.700 milions de persones de cara a l’any 2050. Així doncs, no només el nostre tipus de consum és inadequat per al medi en què ens desenvolupem, sinó que a més els nostres números sobre-exploten els recursos de què disposem i els consumeixen de manera incremental. Però encara que la situació sembli tenebrosa, tenim l’oportunitat de revertir molts dels mals. Una educació ambiental dirigida a formar valors, actituds i conductes a favor del medi ambient té un enorme impacte en el camí cap a la sostenibilitat i ens condueix a adquirir nous coneixements.

Què podem fer per a ajudar al planeta?

Davant d’aquest problema, la natura ja ens proporciona tot el que necessitem per a sobreviure, i fins i tot per a adaptar-nos a un ambient en constant evolució. Mitjançant la biomimètica, ens proposem indagar en el funcionament de les espècies que ens envolten i desenvolupar l’hàbit de cuidar-les i protegir-les, amb la finalitat de garantitzar la supervivència del nostre medi natural. L’única manera d’aconseguir aquest objectiu és començar a frenar el canvi climàtic, emprant les eines que la mateixa natura ens proporciona: així, tots els índexs alarmants del canvi climàtic podrien ser regulats, per tal de mantenir uns nivells estables durant un període de temps prolongat. Stefano Mancuso considera que hem d’adoptar un nou paradigma que prioritzi la responsabilitat de mantenir una relació saludable i conscient amb la natura, ajudant-nos així a gestionar millor els recursos, a evitar el malbaratament, a elaborar productes de millor qualitat i més duradors, i a fer-ho tot de la manera més eficaç, tenint en compte una varietat de factors i no només el benefici econòmic. Per a realitzar aquest imprescindible canvi de mentalitat, hem de reestructurar la nostra manera de relacionar-nos amb el medi que, des de la seva essència fundamentalment interrelacionada, ens ensenya que en la natura ja existeixen els models òptims. Només cal que aprenguem a entendre el seu llenguatge.

La nostra modernitat, des de les innovacions tecnològiques i científiques fins a la nostra manera de concebre l’espai que ens envolta, està fonamentada en una conceptualització ordenada de l’espai fortament influenciada per la Revolució Industrial. Una de les conseqüències més duradores d’aquest gir conceptual és que tendim a suposar que tot és quantificable, i que la civilització significa la dominació i subjugació del món natural.

Construir un futur diferent al que les prediccions indiquen requereix un exercici conceptual per a sortir del pensament lineal que ens ha portat fins a aquest punt. Això significa abandonar concepcions antiquades i limitadores, com que el món natural és desordenat i caòtic. La mateixa teoria de l’evolució formulada per Charles Darwin, un dels grans descobriments del segle XIX, és sovint malentesa, donant lloc a visions antropocèntriques que veuen l’home per sobre de la resta de la natura. Per contra del que alguns entenen com una intel·ligència genètica amb voluntat pròpia, la selecció natural es basa realment en mutacions aleatòries, que resulten en l’extinció de l’espècie en cas de no adaptar-se correctament al seu entorn, i són exitoses si són capaces de conviure amb ell. És un procés extremadament lent i amb pocs indicis d’intencionalitat, però això no vol dir que no sigui un sistema intel·ligent: la supervivència de les espècies ve determinada únicament per la Natura. Dins d’allò salvatge, doncs, existeix un ordre complex, una intel·ligència vital en la que trobem moltes de les respostes que necessitem per al nostre propi progrés, i que té molt a ensenyar-nos.

Si ens proposem aprendre les lliçons de la lògica natural re-dissenyarem la nostra relació amb el medi, consumint responsablement. Fins i tot podem arribar a establir una dinàmica de simbiosi amb el planeta, en comptes de portar-lo al límit de la destrucció. Un primer pas necessari és l’apropament de les persones cap al món natural, que a més a més ens proporciona beneficis quant a la salut mental i física; amb l’arribada de l’estiu, molts de nosaltres actualment tenim l’oportunitat d’apropar-nos-hi i gaudir de la seva riquesa. És importantíssim canviar la nostra concepció de l’ordre orgànic i despertar l’interès i la curiositat per la seva mecànica, sovint invisible per a l’ull humà.