L’any que Zoom ens va donar més feina
Aquest maleït 2020 que acabem de deixar enrere, ni que sigui només al calendari -els efectes econòmics i socials encara duraran- moltes empreses i assalariats han comprovat a la força que la feina es pot fer des de casa. Zoom, Webex, Jitsi, GoToMeeting, Teams i Meet s’han instal·lat als nostres discs durs i ja formen part del vocabulari quotidià. Una enquesta d’HP indica que la meitat dels nous teletreballadors europeus han hagut de gastar una mitjana de 500 euros per transformar en oficina un racó de la llar.
La majoria també han descobert que treballant a casa l’horari laboral es difumina, per no dir que s’expandeix fins a ocupar tot la jornada. Els qui portem anys sense fitxar ho sabem bé, per molts articles que recomanin vestir formalment i establir un horari fix. Les videoconferències ens han ajudat fins a cert punt. Aquest any he pogut atendre convocatòries que abans no podia cobrir per manca de temps o de recursos econòmics: els col·laboradors en mitjans només cobrem la peça, mai altres despeses. Però també hi ha hagut una inflació de convocatòries: informacions que abans t’arribaven en forma de comunicat de premsa ara són webinaris, la majoria amb més pa que formatge i perfectament prescindibles. En conjunt, encara més feina. Però que ens queixem els que en tenim seria de mal gust.
Un altre fenomen: moltes empreses que abans organitzaven actes reservats per a la premsa han decidit que pel mateix preu ja podien obrir-los al públic en general, i això modifica la manera d’abordar-los informativament. Si la teva audiència ha pogut veure el mateix que tu, fer-ne una crònica convencional perd sentit. En els pròxims mesos veurem també com afecta això el sector dels congressos. La setmana que ve visitaré el CES sense anar a Las Vegas, però sobretot m’intriga quin format -i quina viabilitat de negoci- acabarà tenint el Mobile World Congress de Barcelona, que ha intercanviat dates amb el de Shanghai.