Les xarxes més indiscretes
La Datatilsynet, l’autoritat de protecció de dades de Noruega, ha multat aquesta setmana l’aplicació mòbil de cites Grindr amb 100 milions de corones noruegues -gairebé 10 milions d’euros- per haver inclòs la situació geogràfica entre les dades dels usuaris que va vendre a cinc agències de publicitat digital, una de les quals és MoPub, filial de Twitter. Només aquesta ja podria haver revelat la informació a més de cent clients.
La pràctica no només vulnera el reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (RGPD). El cas resulta especialment greu perquè la majoria dels usuaris de Grindr formen part del col·lectiu LGBTI, de manera que revelar a quin lloc es troben els exposa a patir atacs d’odi o fins i tot a ser perseguits als estats on les relacions homosexuals són il·legals.
Les comunitats digitals molt especialitzades tenen aquesta mena de riscos, en tots els sentits. És previsible que Donald Trump, ara proscrit de les xarxes socials generalistes, acabi acollint els seus partidaris en una plataforma digital pròpia que no pugui ser vetada pels gegants tecnològics. Imaginem les conseqüències d’una eventual filtració de les dades d’ubicació dels seus membres.
L’activitat des del mòbil deixa un rastre molt útil per a qui sigui capaç d’explotar-lo. El govern de l’Iran ha blocat aquesta setmana l’accés des del país a Signal, l’apli on es refugien molts dels antics usuaris de WhatsApp després del canvi en la política de privacitat fora d’Europa. Els estats àrabs hi tenen una tirada especial. En diferents moments han blocat serveis de missatgeria Egipte, el Marroc, l’Aràbia Saudita, els Emirats, Qatar i Algèria, a més de Turquia. Ho tenen fàcil perquè en molts casos els seus fons sobirans tenen la majoria d’accions de les operadores. Tot i que per censurar no cal ser propietari de cap teleco: segur que recordeu com les privadíssimes operadores espanyoles van blocar el 2017 l’accés a les webs del referèndum seguint ordres del govern espanyol.
