BarcelonaUn conegut economista em va assegurar aquesta setmana que hi hauria pressupostos de la Generalitat per al 2026. N'estava molt convençut. Encara més, no en tenia cap mena de dubte, després d'aplicar la teoria dels jocs, una branca de les matemàtiques que s'utilitza per modelar situacions de negociació, conflictes, competència, cooperació i altres interaccions similars. Amb aquesta teoria es pretén determinar la millor estratègia possible per a cada un dels jugadors i el resultat que cal esperar de cadascuna de les situacions. I els jocs poden ser de suma zero (els beneficis o pèrdues d'uns jugadors queden compensats amb els beneficis o pèrdues dels altres) o de suma no zero, és a dir, tots poden guanyar o perdre.
Doncs bé, aplicant-ho al govern de Salvador Illa, del PSC i de l'ERC d'Oriol Junqueras, el resultat del treball sempre era el mateix: totes dues parts tenen interès en el fet que hi hagi uns comptes públics o, com a mínim, en què no s'hagin d'avançar les eleccions a Catalunya. No els interessa a cap de les dues parts. Una perquè hauria de paralitzar els seus projectes i trencar la imatge d'estabilitat de la qual fa bandera. I l'altra perquè necessita modificar el seu relat per convèncer els seus i els altres.
Aquest economista ho va dir després de saber que l'executiu català acabava de retirar el seu projecte de pressupostos, un fet sense precedents; però continuava estant convençut que no arribaria la sang al riu. No és l'únic que ho veu així. "En lloc de tancar un acord avui i poder posar en marxa els pressupostos abans de l'estiu, haurem d'esperar quatre mesos més per interessos polítics o no sé de quina mena", em va comentar un altre. En realitat caldrà esperar que passin les eleccions a Andalusia. És el context polític, quan es requereixen suports d'altres forces per tirar endavant les iniciatives, el que marca la pauta. I mentrestant a Catalunya tornarem a funcionar amb suplements de crèdit, que eviten l'asfíxia financera, però que no permeten un ús gaire discrecional dels recursos. "No t'aprovo els comptes previstos, però tampoc t'impedeixo que puguis anar fent coses". Ambdues parts creuen que és un joc de suma no zero, és a dir, cada una pensa que hi guanya. Veurem.
