Vostès tenen un problema i es diu 3%
BarcelonaAviat farà dos mesos que la meva activitat a Twitter és pràcticament passiva: em limito a publicar-hi de forma automàtica una còpia del que escric a Mastodon, i hi entro de tant en tant per comprovar si l’automatisme funciona (no sempre ho fa) i llegir què diuen els meus seguits que no han canviat de plataforma. En una d’aquestes visites, vaig veure que una seguidora em consultava per què cada dia veia a la seva cronologia tuits de l’ínclita Isabel Díaz Ayuso, a qui ella no segueix, malgrat que sí que ho fan alguns dels seus propis seguits. La resposta era molt fàcil: era l’algoritme de Twitter el que li presentava les ocurrències de la presidenta madrilenya. Si volia evitar-ho, només havia de canviar la cronologia algorítmica per la cronològica i deixaria de veure tuits de gent a qui no segueix. Poca estona després ja m'agraïa el consell dient-me: "Quina diferència!".
El cas no és excepcional: la gran majoria dels usuaris de Twitter no veuen només allò que esperen veure a conseqüència de les seves accions explícites de seguiment d’altres usuaris, sinó també el contingut que la plataforma considera pertinent, generalment per tal de provocar interaccions i més temps de permanència. Quan dic "la gran majoria" no exagero: és el 97%. Segons Jon Bell, un dels antics dissenyadors de Twitter, només el 3% dels usuaris hem optat per veure Twitter mitjançant alguna de les dues cronologies no-algorítmiques possibles: la genèrica que només conté tuits dels nostres seguits, i les que es deriven de les llistes temàtiques de perfils que hem anat creant.
És d’aquí que la criatura plora. Moltes persones que diuen marxar de Twitter perquè hi ha massa agressivitat o perquè pateixen ciberassetjament directe podrien evitar-ho amb un gest tan senzill com clicar a la icona de les estrelles que hi ha a l’angle superior dret de la seva cronologia i triar l’opció "Tuits més recents"’, que desactiva l’algoritme. Ja aniria tocant que els internautes recuperin el control de la seva experiència digital, que tan alegrement van deixar en mans d’unes empreses de qui cal desconfiar per principi.
