L'Executiva agressiva

Teletreball

2 min

Ja que James Gorman, conseller delegat de Morgan Stanley, s’ha mullat aquesta setmana en contra del teletreball, la vostra emprenedora no podia deixar de sortir al seu auxili després dels milers de crítiques que ha rebut. Ja ho sabeu, soc aquí per lluitar contra la injustícia i contra les fal·làcies que es van apoderant del pensament únic. És curiós com agrada això del teletreball. Quan vaig decidir tirar-me a la piscina, el 2010, als meus socis només els vaig posar una condició: no podia demanar un gran sou, ni seguretat, ni molta ambició en un projecte amb molts números de fer fallida, però sí que vaig exigir una oficina.

No volia treballar en pijama, amb la rentadora donant voltes, el del gas entrant a fer la lectura i la cuina sense endreçar. Ara, en canvi, sembla que la qualitat de vida sigui ser en un bucòlic paratge natural amb el portàtil a la falda. Però és veritat que la gent vol el que vol. L’únic punt positiu que trobo al teletreball és fer més feliços els treballadors que volen aquesta dubtosa manera de viure. Tota la resta, per a mi, és negatiu. Enumero el que em passa com a empresària quan la gent teletreballa.

1) Perdo molt de temps comunicant-m’hi. En un equip de 25 persones, despatxar trucades, emails i whatsapps és un horror per a qui té responsabilitat.

2) Hi perdo multitasking : no puc parlar amb dues persones a la vegada, ni interrompre una conversa per resoldre un tema puntual d’algú altre, per exemple.

3) Les descoordinacions són constants.

4) Em comunico pitjor que en persona. Em passo el dia posant emoticones a WhatsApp perquè ningú s’empipi.

5) És impossible formar algú.

6) Fer coses per generar esperit d’equip és molt més difícil i pitjor.

7) Conec menys la gent i el seu estat d’ànim.

8) La gent em coneix menys a mi i el meu estat d’ànim.

I, last but not least, gairebé ningú entén que tinc altres coses a fer que desbloquejar la seva feina. Cal saber-ne, de teletreballar, i en general no en sabem.

Gràcies, covid-19!

stats