‘Stop & think’
Els grecs en deien khronos i era el déu de les edats. Nosaltres en diem temps i la majoria hi mantenim una relació ben estranya.
Que, només deu minuts després d’agafar el cotxe, els petits de la casa ja ens preguntin si estem a punt d’arribar, vol dir que per a ells passa ben a poc a poc. I quan els avis de la família, tot celebrant els cinquanta anys de casats, ens diuen que sembla que va ser ahir que celebraven els vint-i-cinc, ens ensenyen com passa de ràpid per a ells. Tot ben estrany.
Dins les empreses encara és més difícil gestionar la relació amb el temps. Sempre va tot de pressa. Massa. Sovint tenim la sensació que abans d’ahir estàvem preparant el pressupost per a aquest any, ahir estàvem tancant l’any passat... Però el cert és que totes aquestes cites ineludibles van passar ja fa uns quants mesos.
Encadenem les setmanes a la velocitat de la llum. N’hi ha de més normals. També n’hi ha de més agitades, amb viatges amunt i avall. N’hi ha que arriben plenes de reunions inacabables. Unes per Teams, d’altres per Zoom, algunes per Meet... fins i tot de presencials, en fem! El fet és que passem de dilluns a divendres en un obrir i tancar d’ulls. I ja tornem a ser a Setmana Santa!
Per això, de tant en tant, és bo fer l’esforç que he fet aquesta setmana. Ha estat una setmana buscada, pensada i planificada! Una setmana de temps. De temps per pensar i prioritzar. Una setmana de taula neta i de paper en blanc. Una setmana de stop and think, de parar i pensar. Una setmana per tancar els ulls i anticipar el futur, veient tot el que ha de passar fins a final d’any i començant a pensar en l’any que ve. Tant professionalment com personalment.
En surto amb molts deures. Més dels que tenia abans de començar. Però amb la serenitat i tranquil·litat que et dona saber que l’exercici ha estat fet sense les presses de sempre. Malauradament ho faig menys del que voldria, això. Us hi animeu?
