El principi i el final

BarcelonaCom tot a la vida, les coses tenen un principi i un final i avui, últim dia que escriuré aquesta columna, és interessant recordar els seus inicis. Va ser fa exactament onze anys, l'abril de 2013, quan vaig escriure Des de la piscina, la primera incursió a les pàgines de l’ARA de l’Executiva Agressiva, on començava presentant-me als estimats lectors: “Soc dona, tinc trenta anys i el passat març va fer tres anys que em vaig unir al selecte club dels emprenedors”.

Una columna setmanal sobre les meves experiències i reflexions com a empresària dona lògicament per dir moltes bajanades. En aquest temps he intentat explicar petits aprenentatges, criticar algunes absurditats del sistema i, de tant en tant, compartir idees de negoci, problemes de management o les meves referències culturals i intel·lectuals. He intentat parlar-vos poc de la meva filla, la meva família, la meva ideologia política o els problemes del meu sector, pensant que d'emprenedor o empresari se'n pot fer qualsevol i no té per què compartir les meves angoixes particulars de dona de mitjana edat.

L’anonimat m’ha restat credibilitat (bé, potser tot el contrari), però m’ha donat llibertat per criticar de forma covarda a qui he volgut. Així mateix, la insuportable freqüència setmanal m’ha fet ser irregular en la qualitat dels meus escrits, i estic sent benèvola amb mi mateixa: perdoneu per les columnes escrites sense cap idea ni sentit a les cinc del matí del dia de la data límit més u per enviar-les a cuitacorrents als fantàstics editors de l’àrea d’economia de l’ARA.

Les últimes paraules per a tots els que em coneixen i pensaven que cada columna que jo escrivia parlava d’ells mateixos, als que he ofès algun cop, a tots els que pensaven que tot era mentida i als que pensaven que tot era veritat. Com deia el poeta en el seu final, a tots perdono i a tots demano perdó.

Porteu-vos bé sempre que pugueu; quan no, escriviu les vostres pròpies normes.