Preservar la capacitat de decisió empresarial a Catalunya: un repte urgent
Catalunya ha estat històricament terra d’emprenedors. El nostre teixit empresarial, format majoritàriament per empreses familiars, 88,3% (540.000 empreses), ha estat clau en la construcció d’un model econòmic arrelat al territori, competitiu i resilient. Tanmateix, aquest model es troba avui en risc. En els processos de successió, cada cop més sovint les noves generacions opten per no continuar el projecte familiar; només el 30% sobreviuen al pas de la segona generació. Diversos factors contribueixen a aquesta tendència: les càrregues reputacionals associades a la figura de l’empresari, la complexitat creixent del món actual, la normativa excessiva i poc clara, i la comoditat de desenvolupar-se professionalment en grans corporacions. Tot plegat fa que molts joves decideixin no assumir el lideratge empresarial.
Malgrat que no hi ha dades oficials, el resultat s’intueix preocupant: massa empreses catalanes acaben venudes a fons d’inversió o a grups estrangers, i amb això es perd la capacitat de decidir des de Catalunya. Aquesta pèrdua comporta riscos a llarg termini, perquè sovint els grups estrangers no busquen fer créixer la companyia, sinó mantenir-la en una política de continuïtat o, en el cas dels fons d’inversió, incrementar-ne el valor a curt termini per vendre l’actiu amb plusvàlua. Aquestes operacions inclouen massa cops clàusules d’arrossegament que acaben diluint la identitat empresarial. Casos com els d’Endesa, Codorníu, Celsa, Freixenet, Pronovias, Ausa i Cirsa són paradigmàtics. Empreses històriques que han passat a mans de multinacionals o fons internacionals, amb la consegüent deslocalització de la presa de decisions. Tot i que aquestes operacions poden aportar capital, hem vist com de manera recurrent comporten la pèrdua de l’arrelament territorial i del compromís amb el país.
Per sort, també hi ha exemples inspiradors d’empreses que han sabut preservar el lideratge familiar dins del territori: Casa Tarradellas, Kave Home, Grup Tramuntana, Mango, Girbau, Metalquimia, Comexi i Encofrats Alsina, entre molt d’altres. Aquests casos demostren que la continuïtat generacional, ben gestionada, pot garantir el creixement i la permanència de la capacitat de decisió a Catalunya. Cal ser propositius i donar eines per revertir la tendència, n’esmento quatre:
1. Promoure la vocació empresarial entre les noves generacions que valoren la reputació de la seva posició. És per això que és important dignificar la figura de l’empresari i reconèixer el seu paper clau en la societat. I és essencial fomentar el lideratge empresarial com a via per aportar valor i contribuir al desenvolupament del país.
2. Simplificar i clarificar la normativa vigent, una mesura urgent per desenvolupar l’activitat empresarial. La burocràcia no pot ser un fre que bloquegi el creixement i desencisi les capacitats innovadores dels joves empresaris.
3. Promoure productes financers per facilitar la successió i el creixement empresarial. Un exemple: l’Institut Català de Finances, dotant-lo de prou recursos, pot jugar un paper estratègic entrant temporalment en el capital de les empreses per facilitar la transició generacional, sense la pressió de sortida a curt termini que caracteritza els fons d’inversió.
4. Revisar el sistema fiscal. No té sentit que fiscalment sigui més favorable invertir en fons d’inversió o en family offices que reinvertir en la pròpia companyia. Propostes com la deducció en l’impost de societats per beneficis reinvertits poden afavorir la consolidació i el creixement de les empreses dins del territori o ampliant el grau de parentiu, com altres comunitats han fet, per beneficiar-se dels incentius fiscals de les empreses familiars.
Preservar la capacitat de decisió empresarial a Catalunya no és només una qüestió econòmica, és una qüestió de sobirania, de model de país i de futur. Fem una crida a les institucions, als agents socials i a la societat civil per treballar junts en aquest objectiu compartit.
