Jugar a l’atac
Un conseller ho va definir perfectament en una de les darreres reunions del consell d’administració de la nostra empresa: és molt més bonic jugar com els Lakers que com els Detroit Pistons. Per a qui no els conegui, és un equip que va marcar una època en el bàsquet amb un estil intens, físic i defensiu. En una paraula, uns murris. I els bad boys van dominar la NBA (la lliga professional de bàsquet dels Estats Units) fins que el geni de Michael Jordan va acabar amb la seva era.
I nosaltres, a l’empresa, portem un temps jugant a la defensa: per la pandèmia, per la pèrdua de les nostres estrelles i pels canvis en les regles del joc, que et deixen sense saber ben bé com jugar. Continuar el que ja fèiem, i fer-ho bé, controlar una mica el que fins ara no es controlava gaire i retallar tot element no imprescindible per a l’activitat han sigut les nostres metes del 2022. Creativitat? Poca. Ambició? La que ens podem permetre. Futur? Incert, la veritat. I ara? Doncs resulta que ja ens hem cansat de defensar i, amics, anem a l’atac.
A l’empresa sempre hem sigut d’anys imparells i aquest 2023 estic segura que és el nostre. Ja no som un projecte, som un negoci, amb èxits i fracassos a l'esquena. I he arribat al punt que no vull jugar a no perdre.
Resulta curiosa la sensació d’urgència que tenim tots a la vida. Porto més d’una dècada i encara soc una gran pringada, que treballa massa i cobra poc, però tinc una cosa que abans no tenia, que és maduresa. Hi ha negocis de molt d’èxit que han posat en marxa persones amb 50 anys. Jo en tinc deu menys que ells i molta més experiència, així que alerta no comenci de nou.
Això de buscar-se la vida una mateixa, construint un equip, és a força de començar i tornar a començar. Ara que acaba l’any de la defensa, comença l’any de jugar a l’atac. I a fe de Déu que si ens hi posem sabem jugar a pilota.
