Joventut, diví tresor
Hola, hola! Bon inici de curs a tots. Espero que hàgiu gaudit de les vacances i que vingueu, com jo, amb les piles ben carregades per a la crisi que arriba. Jo ja he plorat força durant l'agost, entre castell de sorra i bany a la piscina, així que estic preparada per totes les coses dolentes que han de venir.
I com ho farem? Bé, tinc un aliat fonamental i que estic redescobrint en aquesta nova fase de la meva empresa, de refundació després de la covid i amb crisi mundial per animar la cosa: la joventut.
La joventut, i en especial l'ambició, la insensatesa i la capacitat d'aixecar-me durant anys a les quatre del matí cobrant una misèria a fi de mes, és el que em va permetre en el seu dia aixecar la meva empresa. I ara estic segura que la joventut, tot i que no la meva, és el que em permetrà tornar a aixecar-la.
Poques persones s'han queixat com jo de la feblesa de molts joves, de la generació de mil·lennials superpreparats i sovint talentosos que no tenen la paciència d'aprendre un ofici ni la humilitat per rebre una esbroncada merescuda. Però ningú segueix tots els cànons dolents de la seva generació.
Ara tinc la sort de comptar en el meu equip amb joves brillants (més que jo a la seva edat), seriosos, professionals, ambiciosos i fins i tot creatius. Poden haver estat formats de manera deficient, però saben idiomes i absorbeixen habilitats com una esponja.
No només això, sinó que també m’ensenyen noves formes de pensar, em posen al dia dels moviments culturals i de vegades tenen l’energia i l’empenta que a mi ja em manca, després de tants anys estirant i estirant la corda.
És sobre ells i elles que vull edificar el futur de la meva empresa, que espero que estigui a l'altura d’uns talents i unes actituds que només es poden resumir d’una manera: són les persones que ens rellevaran, les que es menjaran el món.
