Ens hem de creure el potencial de Catalunya

En un context global de transformacions accelerades, ens trobem en un moment decisiu per definir el model de futur d’Europa i, per extensió, de Catalunya. Així, podem plantejar-nos com ens imaginem Catalunya d’aquí a 20 anys. Quin és el llegat hem de deixar el 2044 als joves d’avui? És un exercici necessari per començar avui el full de ruta de futur. I això és el que vam compartir durant el XIII Forum FemCAT al Petit Palau el dia 12 de novembre.

La trobada va superar les expectatives tant des del punt de vista de continguts, amb ponents i moderadors de primer nivell, com des del punt de vista de la participació: més de 500 persones, amb perfils molt qualificats del món empresarial, del món del coneixement, de l’àmbit polític i de l’àmbit social. Es va respirar un consens, expressat en totes les tribunes, per replantejar el país de manera col·laborativa, entre tots els actors i des de l’orgull dels actius i les singularitats. Ens hem de creure el potencial de Catalunya, amb les nostres febleses evidents, però sobretot amb tots els actius de present i de futur. Només des d’una autoestima col·lectiva podrem afrontar els reptes complexos que tenim davant.

Però centrem-nos en els elements que inspiren el full de ruta de futur per avançar socialment i econòmica.

El trajecte de la jornada es va iniciar amb notes de geopolítica, amb la valuosa participació de Peter Sahlas, president de la Fundació Trudeau. El seu relat va estar ple de consignes per a la reflexió sobre com una Europa vulnerable juga en un terreny de joc entre les superpotències.

Entendre com pensen els líders individuals i per què prenen les decisions, tenir clar que el poder global està canviant, prendre consciència que estem en un capitalisme de vigilància tecnològica o la possible escalada d’un conflicte nuclear i els conflictes d’intel·ligència són idees en què Sahlas convida a pensar i que ens porten a la conclusió que Europa, més que mai, ha de consolidar-se, mantenir-se unida i entendre els riscos que afronta.

De les taules de debat, il·lustrades de manera brillant per catalans que han desenvolupat i viuen la seva carrera professional arreu del món, en vam extreure claus d’inspiració en àmbits de competitivitat, innovació, projecció exterior i cohesió social per desenvolupar el full de ruta. N’esmento els punts més importants.

En primer lloc, aconseguir més eficiència de l’administració pública, ens cal una administració incentivadora, àgil i adaptada al segle XXI. En segon, millorar la productivitat a partir de la gestió del talent valorat i remunerat. La formació en IA i la seva adopció responsable és un factor essencial en el desenvolupament econòmic i social.

En tercer lloc, cal defensar el teixit empresarial com a generador de riquesa i els seus valors per créixer en dimensió i assegurar les decisions estratègiques i els centres de poder a Catalunya. També cal dotar el país de les infraestructures adequades a l’activitat econòmica global i territorial, que permetin la Catalunya enxarxada amb tots els actius socials, econòmics i de coneixement, així com assegurar la sobirania energètica amb renovables.

Cal posicionar l’ecosistema d’innovació eficient i de prestigi, una aliança a llarg termini entre administració pública, empreses, centres tecnològics i de recerca i les universitats. I promoure la innovació adaptada a l’entorn, reforçant el finançament públic en innovació, fomentant la creació sostinguda de noves empreses de base científica i tecnològica i apostant per sectors estratègics com la física quàntica, la IA i la ciberseguretat.

S'ha de promoure una societat educada, oberta, curiosa i amb esperit crític posant les humanitats al centre. Desplegar un acord sostingut a llarg termini del model educatiu i desplegar una FP dual real i de prestigi com a motor de desenvolupament de talent jove per als reptes del futur. Alhora, és necessari activar polítiques de llengua i identitat cultural com a principal eina transformadora i de cohesió social, per enfortir el sentiment de pertinença i orgull col·lectiu, fonamental per integrar els nouvinguts.

Finalment, cal reflectir els valors d’un país dinàmic que mira al futur amb confiança i ambició, amb Barcelona com a capital de Catalunya, que lidera aquesta projecció com a símbol de creativitat i excel·lència.

Com ens deia Sahlas, la cursa ha començat, també a Catalunya. I ens ho recordava Xavier Amatriain, vicepresident de Google, que va tancar el Fòrum, quan ens interpel·lava respecte a la IA. ¿Estem preparats per al futur?

Crec que a Catalunya tenim l’oportunitat de liderar una transformació basada en l’eficiència, el talent i la cohesió social. Per protegir l’estat del benestar cal promoure la col·laboració público-privada i equilibrar la balança dels drets i deures que tenim individualment davant de la societat. Amb aquestes eines podem fer possible allò que sembla impossible i afrontar els reptes que es presenten (desequilibris geopolítics, immigració i IA) amb garanties d’èxit. FemCAT s’hi apunta, ¿t’hi apuntes tu?