El novembre del 2021 la bonhomia d'Andrés Iniesta va rebre una advertència del regulador espanyol dels mercats financers. L'exjugador del Barcelona era ja un Instagramer amb quasi 40 milions de seguidors, i va ser captat per una plataforma de criptos, que és encara viva, Binance, per publicitar en xarxes i recomanar la inversió en la cripto d'aquesta plataforma, l'anomenada Binance Coin, BNB. Va ser aquest un dels primers exemples de la transformació d'influencers en finfluencers, al passar de la promoció de productes i serveis poc sensibles a promoure productes d'inversió i subministrar assessorament financer furtiu, amb riscos evidents per al patrimoni dels seguidors.
La pandèmia va veure créixer exponencialment la divulgació en xarxes d'informació (o desinformació) sobre inversió (o especulació), a càrrec d'influencers exercint, amb impunitat, funcions d'assessors financers sense l’exigència reguladora a la qual estan sotmesos aquests professionals qualificats. La recomanació sobre inversions té un grau de perillositat molt per sobre de la moda, espectacles o viatges, especialment per a la generació Y (trenta-tants) i la generació Z (vint-i-tants), alguns amb certa capacitat econòmica i tots amb alta confiança i ús de xarxes socials.
Algunes enquestes recents situen per sobre del 40% els membres de la generació Z que s'inicien en la inversió via recomanacions de xarxes socials, el canal de comunicació de confiança per als joves. Els reguladors financers centren el problema en tres preocupacions rellevants: la proliferació d'assessorament financer emès per influencers, les activitats promocionals de productes d'inversió sense divulgació sobre costos i comissions dels finfluencers i la manipulació de dades de mercats per atraure els inversors i influir en els preus.
Els finfluencers reben sovint compensacions elevades per promoure productes i serveis, i el problema és sobretot no divulgar aquestes compensacions, fet que provoca, llavors, que la promoció apareix com un consell “amical” per als seguidors. Però potser un problema encara més seriós, són episodis de manipulació de mercats orquestrats en xarxes per treure avantatges movent els preus en el seu favor. Pensem que aquests riscos s'amplifiquen per les immenses dimensions de les plataformes en les quals s'actua. Els finfluencers disposen així d'un terreny d'actuació enorme on s'agreuja la seva manca de suficients coneixements i els biaixos en les dades i arguments que proporcionen sense cap mena de supervisió.
La inversió és un món en el qual, fins i tot sota plena regulació, existeix una altíssima asimetria informativa. La manca d'educació financera d'una gran part dels ciutadans els situa en posició de debilitat davant l'oferta i, per tant, requereix dosis elevades de normes de protecció del client. A la jungla de les xarxes les normes protectores no existeixen o tot just es comencen ara a implantar en alguns països.
Aquesta indefensió ha alertat ja molts organismes i, recentment, comencen a aparèixer advertències –però encara d’escassa eficàcia– de cara a les víctimes. S’apliquen normes menors massa genèriques, transposades als finfluencers i s’entreveu cert intent de coordinació reguladora en l'àmbit internacional (IOSCO) o europeu, amb referències tímides en alguns textos recents de la UE.
Per exemple, l’ESMA, l'Autoritat Europea de la Inversió i els Mercats Financers, va publicar el febrer de 2024 una recomanació no obligatòria per introduir requisits als individus que emeten recomanacions en xarxes a partir de la regulació d’abús de mercat que exigeix transparència i desvelar els conflictes d’interessos. A falta d'un marc regulador europeu complet, alguns estats membres, inclòs Espanya, han començat a exigir responsabilitats a les comunicacions financeres emeses en xarxes socials. Potser el document més complet que pot servir d'orientació per a un tractament normatiu dels riscos dels finfluencers es troba en un recentíssim informe d'IOSCO publicat fa només uns dies, titulat precisament Finfluencers, que és la culminació d'una enquesta internacional als reguladors i en la qual es detalla de forma molt precisa els riscos, les activitats implicades, la regulació actual vigent i les iniciatives de millors pràctiques per frenar el problema.
Tot i la magnitud del problema –i les serioses conseqüències que està generant– hi ha elements positius que, reconduint la normativa, es podrien aprofitar. Són els que giren al voltant de l’educació financera i de l'inversor que uns finfluencers regulats i sota supervisió podrien aportar. Som encara lluny.
