Dos ‘pitis’
Reunir-se amb els integrants dels diferents equips d’una companyia cada cert temps és fonamental en el món de l’empresa. Serveix per moltes coses, però sobretot és necessari per tenir contacte amb tothom, conèixer els problemes i prendre decisions. També convé per tenir una idea del que s’està fent o, senzillament, per saber què passa.
Des de fa uns mesos hem establert una agenda de reunions quinzenals en dilluns amb diferents equips, trobades que comencen a les 10 del matí i que, si s’allarguen, s’acaben a les 14, hora en què venen a donar-nos una infernal classe d’anglès. En acabat, seguim amb la cinquena o sisena reunió del dia, que s’acostuma acabar a les 18. Els directius que ja hem anat a totes hi arribem absolutament destrossats.
Aquesta setmana el professor d’anglès, que sempre ens veu atabalats, ens va preguntar si aquestes reunions les fem a l’estil lean, de dos minuts. Vaig riure per no plorar. “Es podrien liquidar en deu o quinze minuts, però tothom es dedica a explicar detalladament tota la feina que ha fet durant la quinzena anterior”, li vaig dir. De tant en tant intentem fer aquestes reunions més organitzades i operatives, però fracassem reiteradament.
Ara bé, durant la setmana sí que fem unes reunions més operatives, de dues o tres persones, que són realment lean : ràpides, resolutives i efectives. En concret, es fan a la terrassa dels aires condicionats, un espai al pati interior de la nostra finca de tres metres quadrats on fa fred a l’hivern i calor a l’estiu i on, si seus, et taques de pols els pantalons.
“Són reunions de dos cigarettes ”, li vaig dir al professor d’anglès, un americà que no entén certes coses de l’ spanish style. És una manera de parlar, li vaig dir: si en aquest lloc infame on sortim a prendre l’aire es pogués fumar (cosa que la llei no permet i que, per descomptat, no fem) és el temps que tardaríem a fer aquestes petites reunions de decisions. La meva conclusió, que li vaig explicar en anglès, és: “Si no se soluciona en el temps que duren dos cigarettes”.
