Alguna cosa no estic fent bé
És automàtic: la meva filla torna a anar a l'escola i jo agafo alguna malaltia com a mínim un cop al trimestre. N’hi ha de lleus (un constipat vulgar), de mig lleus (el covid-19, que l’he passat de les últimes) i d’una mica més greus (un atac intestinal que em deixa KO durant 48 hores), però el cas és que la cosa no perdona i, sobretot, arriba gairebé sempre en el pitjor moment possible.
Em deien al principi de la meva aventura empresarial: “Ja veuràs com ara no et posaràs mai malalta”. I és veritat: sense voler tenir cap autoritat científica, el cert és que en els darrers 14 anys gairebé sempre he caigut malalta per Nadal, a l’estiu o els caps de setmana, potser per efecte de l’estrès i l’adrenalina. Això fins que he tingut la meva particular transmissora de malalties visitant cada dia el clúster dels virus i els bacteris.
I què passa quan jo desaparec del mapa? En realitat, resulta un bon exercici per avaluar la qualitat d’una empresa. I haig de dir que segurament n'aprenc més d’això de delegar quan no soc entre els vius que en un dia normal. La conclusió principal és que el món segueix girant, es prenen decisions i es fa una llista de coses a reportar per quan torni a connectar que és un exemple d’eficiència i bon criteri.
Segurament això m’hauria d’animar a delegar més, a generar més estructures de responsabilitat i de decisió que facin que no em converteixi en el coll d’ampolla que soc en gairebé tots els aspectes de l’empresa. Però no és tan fàcil. En el moment en què torno d’una petita baixa com aquesta, tothom recupera el mode mental no vull decidir / no vull jugar-me-la. Jo segurament també recupero el mode control freak que tant em caracteritza.
Però que sigui difícil no vol dir que no sigui possible, i a més resulta força imprescindible. Si quan jo estic malalta la gent creix al voltant meu i quan estic present decauen, és que alguna cosa no estic fent bé com a cap.
