Caga, tió, o et donaré un cop de bastó

L’any que està a punt d’acabar començava de la millor manera possible. Just s’havia anunciat l’arribada de les tan desitjades vacunes i tots pensàvem que el 2021 seria l’any de l’optimisme i la recuperació. Durant els primers mesos, el consum domèstic va créixer, el turisme es va despertar, Europa ens garantia una pluja de milions amb el desemborsament dels seus fons i estàvem en primera posició en el rànquing de països amb més vacunats. Tot havia d’anar bé.

La realitat, però, ha sigut ben diferent. El consum de les famílies s’ha anat alentint amb la pujada dels preus de l’electricitat i l’actual inflació generalitzada. Les empreses tampoc han pogut respondre a la demanda per la manca d’algunes matèries primeres. I pel que fa als 140.000 milions dels fons Next Generation, hem anat lents portant els diners a casa i executant les inversions.

I ara, a punt de començar el 2022, què tenim? Per un costat una nova incertesa. Ara es diu òmicron. Per l’altre, la inflació que es queda i a més es podria desbocar l’any vinent. A més, les disrupcions en les cadenes globals de subministrament encara s’allargaran més enllà del primer semestre. A això s’hi sumen els pronòstics de l’OCDE, que rebaixa les previsions de creixement per a Espanya perquè es confirma que només fa servir el 43,1% dels fons autoritzats. I hi afegim un Banc Central Europeu que reduirà les seves compres de deute públic i ens forçarà a finançar-nos a través d’uns mercats que confien poc en nosaltres i que ens apujaran el preu dels diners. Quin panorama.

Per tot això, aquest any a casa al tió no li estem donant ni mandarines ni taronges. Hem pensat que un canvi de dieta segurament li aniria bé i menja magdalenes artesanes i xocolata de la bona. Potser amb una dieta diferent, cagarà diferent i ens portarà un any nou també diferent. Tot i que ben pensat, si fos com els d’abans, com els de tota la vida, ja ens semblaria prou bé...