Cadires calentes a la feina: com gestionar-ho?
La consultora Alexandra Masó dóna alguns consells per treure partit de sortir de la nostra zona de confort a l'oficina
Treballem en una oficina sense llocs assignats i cada dia hi ha discussions per les cadires. Com ho gestiono?
Marta, Mataró
He vist gent que deixa les fotografies familiars o una jaqueta de manera fixa en la cadira per tal que no li prenguin. Cert, és ridícul, però quantes vegades has anat al cinema, al teatre, a la platja o al restaurant que tant t’agrada i considerar que ja t’han "pres el lloc"? Som animals de costums i ens agrada mantenir-nos en allò conegut. Però quan ens endinsem en la cosa desconeguda, normalment ens agrada i en sortim reforçats. Per exemple, ens encanta sortir de la nostra zona de confort i descobrir llocs nous quan estem de vacances.
La diferència entre les vacances i la cadira és la nostra actitud i, per tant, l’entusiasme amb el que ens agafem “l’aventura” en qüestió. Així doncs, planteja-ho com un viatge nou cada dia; què té de bo cada cadira diferent en cada nou dia que l’ocupes? El nostre dia és fàcil d’espatllar, sols falta un parell de pensaments entorn el molt que ens molesta canviar de lloc, amanit amb un comentari gens afortunat d’un company que està igual que nosaltres i ja tenim el cabreig servit de bon matí.
Per contra, els petits pensaments agradables que anem acumulant entorn les bondats d’aquest lloc d’avui, fan que els comentaris dels companys enfurrunyats rellisquin sense deixar empremta, garantint-nos un millor dia. Si tu ets un mer espectador, pots prendre un rol diplomàtic i intentar rebaixar la tensió. La font de tota entesa és el conflicte; de fet, són necessaris els problemes per crear el diàleg.
Primer anota els gustos i preferències de cada company entorn les cadires. Quan tinguis prou informació, ves llançant cada dia les noves dades sobre cada company. Això ajudarà a millorar la comprensió. Deixa que la resta ho facin els companys a mesura que van guanyant empatia o sentint-se al·ludits.
Quan veig parelles que porten 40 anys feliçment casades, em pregunto quantes batalles han superat per arribar aquí. Així doncs, quantes batalles esteu disposats a gestionar?
