El bon costum de pagar per les coses
Sempre he pensat que és important pagar per les coses que tenen valor, particularment quan ets una empresa. Pagar és un bon costum, en general, perquè t’evita problemes legals. Pagar per les coses que tenen valor és un principi senzill, però d’aplicació difícil: què és una cosa amb valor?
És fàcil, per exemple, veure el valor de les coses materials. Un kilogram de pomes té un valor (nutritiu, gastronòmic...) i a més és tangible, consistent, visible. També és fàcil veure el valor d’un armari, amb una qualitat, una dimensió... i de nou, tangible.
Però què passa amb el valor d’allò intangible? Els que venem intangibles ens passem mitja vida justificant el valor d’una cosa que no es pot tocar ni mesurar, i més quan no té un retorn pràctic immediat. Per exemple, té valor intangible fàcilment visible un servei de neteja, però és més complicat de valorar el consell d’un expert.
L’altre dia vaig anar a buscar el Leo Messi del món dels intangibles menys tangibles que un pugui imaginar per demanar-li ajuda. En la conversa només va citar tres clients: dues multinacionals S&P 500 i una top de l’Íbex. No vaig tenir el valor de preguntar pels preus dels seus serveis, que dedueixo que no puc pagar ni venent-me un ronyó.
Ell sap, i jo també, que no podem pagar amb diners el que ens pot aportar un expert de talla mundial, que té la deferència de compartir una hora amb Pringats SA només per una estranya simpatia que d’alguna manera hem generat.
¿I com es paga, doncs, un valor intangible inassolible amb el que tinc al compte corrent? Només conec una manera: amb un gest (o molts gestos) enorme, que faci sentir a la persona que dona l’intangible que, qui el rep, li dona el valor que té, encara que no el pugui pagar.
En definitiva, ho he decidit: em vendré el ronyó. Encara que em quedi curta, demostraré que aprecio el valor de l’intangible que m’està proporcionant.
