Teixit de pinya per substituir el cuir i salvar 200 milions de vaques

Bolsos de pinya, sabates de pinya, sofàs entapissats amb pinya, seients de cotxe fets de pinya. Sembla una utopia però ja és real. Ananas Anam ha desenvolupat Piñatex, un teixit que imita la pell i el cuir, però que es fa a partir de la fulla de la pinya, cosa que el fa molt més sostenible i circular. I el projecte, tot i que l’empresa és britànica, passa per Catalunya, on es fa l’acabat del teixit i des d’on es controla tota la logística de l’empresa. I no només això: Ananas Anam, amb el Brexit, necessita una filial en territori comunitari, i ha optat per tenir-la a Catalunya, on a més vol posar-hi un centre de recerca i desenvolupament (R+D).

La història de l’empresa és un exemple d’emprenedoria i de conscienciació ambiental. Carmen Hijosa, la fundadora, asturiana de naixement, va anar a viure al Regne Unit amb 19 anys, i només dos anys després fundava la seva primera empresa. Després en va anar fent més, però com a bona emprenedora algunes van anar bé i unes altres no. Explica que amb altres emprenedors va començar a fer petites peces de cuir. Un producte de luxe.

Hijosa va viatjar als països proveïdors i va arribar a una conclusió: la indústria del cuir, després de la del petroli i la tèxtil, és la que genera un desastre ecològic i social més gran. Ecològic per la quantitat de vaques que s’han de sacrificar i l’aigua que es consumeix. I social per les condicions en què viuen els treballadors de les adoberies dels països del Tercer Món.

Carmen Hijosa ho va veure clar. “Cada any se sacrifiquen 200 milions de vaques per fer cuir”, explica. Per això va abandonar el negoci del cuir i es va voler reinventar per trobar un altre tipus de producte per a la seva empresa.

Això la va portar a investigar durant nou anys i descobrir l’economia circular. Va trobar a les Filipines un producte especialment adequat. La fulla de la pinya, que fins aleshores només servia per adobar els camps. És una fulla amb molta fibra, molt fina però molt flexible, i molt apta per fer-ne el que Hijosa defineix com “un no teixit” natural. Després de nou anys d’investigació, no només sobre aquesta fibra, sinó també sobre el seu tractament i la utilització de tints naturals, va crear Piñatex, un fals teixit “fet amb el rebuig de la producció de la pinya”, explica Hijosa, que a més arriba a la clau del que és l’economia circular: “El que considerem rebuig d’una producció [la pinya] pot servir per a una altra cosa”.

Aquí és on entra Catalunya en la història. Les fulles de pinya, deshidratades i convertides en fibra, s’envien des de les Filipines a Catalunya on dues empreses, Bonditex (de Massanes) i Acabados González (de Dosrius), en fan l’acabat. El que era només fulla de pinya es converteix en una bobina de teixit, que sembla pell, preparada per vendre als creadors i fabricants de la moda, el caçat i el moble. L’empresa ha tingut el suport de l’agència ACCIÓ, de la Generalitat, sobretot per trobar l’operador logístic que, des del Maresme, fa les expedicions de producte a tot el món. Així ho explica la directora de la cadena de subministrament de la companyia, la catalana Sílvia Colomina. Catalunya és un bon lloc per centralitzar la logística, perquè “a més de tenir aquí les empreses que fan l’acabat del producte hi ha molts clients, perquè a Espanya hi ha molts productors de moda, sabates i productes de luxe”, exposa.

El negoci és bo per als productors de pinya de les Filipines, que ara ja guanyen més diners amb les fulles -que abans llençaven- que no pas amb la venda d’una fruita que requereix catorze mesos des que es cultiva fins que es recull, explica Carmen Hijosa. Però cada vegada hi ha més clients i es necessiten més fulles, i per això les responsables de l’empresa ja estan obrint noves vies de subministrament, ara amb els productors de pinya de Costa Rica.

Hugo Boss, Skoda i diferents marques del sector de la moda, del moble -amb productes com butaques i sofàs- i, sobretot, del calçat s’han convertit en clients d’Ananas Anam. Però el salt al sector de l’automoció obliga l’empresa a créixer, perquè cal molt més material per entapissar els seients i l’interior d’un cotxe que per fer un bolso o un parell de sabates.

L’any passat l’empresa va produir 46.000 metres lineals del teixit -que es fabrica en bobines que tenen 1,55 metres d’amplada-. En total, va assolir una facturació d’un milió d’euros. Però l’exigència per al 2020 és molt gran. La companyia preveu facturar quasi els doble per l’augment de clients i, per tant, de la producció, explica Sílvia Colomina.

No obstant això, la companyia no ha entrat encara en beneficis, però espera aconseguir-ne aviat amb l’augment de la producció i els nous contractes de subministrament.