Detectar un celíac en 10 minuts sense sortir de la consulta

“Em sembla que soc celíac”. Aquest és el punt de partida de qualsevol persona que sospita que pot ser al·lèrgica al gluten i es disposa a emprendre un camí tortuós d’experiments amb el menjar i nombroses proves mèdiques, sovint poc concloents. És per això que l’empresa catalana BioEclosion ha volgut que aquest procés sigui almenys una mica més ràpid i senzill. El repte es remunta al 2013. El bioquímic Jofre Ferrer-Dalmau participava en un concurs d’idees del Parc de Recerca de la UAB que el va fer coincidir en la mateixa taula amb María Isabel Pividori, professora del Grup de Sensors i Biosensors de l’Autònoma, i amb els doctors en química Ona Illa i Jean-Didier Maréchal. D’aquesta trobada en va sortir un algoritme i una idea: Celifast, un sistema per detectar la celiaquia amb un kit que pot fer servir el metge a la consulta mateix.

“És similar a un glucòmetre [el mesurador de glucosa que utilitzen els diabètics], en la mesura que respon a una reacció”, diu Ferrer-Dalmau. Tot i així, el sistema té particularitats que els ha permès aconseguir-ne la patent. A efectes pràctics el kit està format per un dispositiu amb què el metge pot extreure una gota de sang del dit del pacient. La mostra es recull en un tub que funciona com una plataforma magnètica i aconsegueix atreure tan sols el marcador de la celiaquia per donar el veredicte final. En total, el procés dura deu minuts. “És una prova per detectar; no diagnostiquem”, remarca Ferrer-Dalmau. L’emprenedor repeteix que aquest matís és important, ja que el resultat que dona Celifast -assegura que és molt fiable- sempre ha d’anar seguit d’una biòpsia, una de les proves habituals per determinar si una persona té aquesta patologia o no. No obstant això, el dispositiu permet fer un primer filtre i detectar aquells casos en què la persona ja sospita que pateix al·lèrgia al gluten.

El producte va fer que els investigadors -que fins al 2016 es dedicaven al projecte a estones- es constituïssin com a empresa. Juntament amb la UAB, tots quatre són els socis fundadors de la companyia. De fet, BioEclosion va néixer amb un nom més genèric perquè els fundadors veuen que la tecnologia, que ja han patentat, té prou potencial per aplicar-se a altres patologies. Així doncs, des de fa una mica més d’un any Ferrer-Dalmau va deixar la seva feina per dedicar-se a temps complet a aquesta iniciativa. Fins aleshores BioEclosion havia aconseguit sobreviure gràcies a les subvencions d’entitats públiques com Acció, que els va concedir una ajuda de 25.000 euros del programa Llavor. A partir d’ara preparen els contactes per tancar una ronda de finançament que els permeti conservar la patent i desenvolupar la seva recerca més enllà del prototip actual.

Però quin és el model de negoci de la companyia? Ferrer-Dalmau assegura que el seu cas de transferència de coneixement també pot ser una font d’ingressos. Com que l’empresa no pot assumir una xarxa de comercialització pròpia, la idea és vendre el producte a un distribuïdor del sector que el pugui fer arribar a hospitals i consultes privades. Així doncs, la venda directa a l’usuari (a través de farmàcies, per exemple) queda descartada. En aquest sentit, l’emprenedor veu els infants com un dels segments comercials que més els interessa. “Es una patologia que preocupa molt els pares i en molts casos es pot detectar des de petit”, raona.

En un futur, Ferrer-Dalmau té altres idees per continuar donant corda al negoci. El mateix sistema es pot aplicar a altres patògens que provoquen reaccions com la salmonel·la, o malalties tropicals com la malària o el dengue. Un altre pas serà el procés burocràtic per aconseguir les certificacions que els permetin arribar al pacient. De moment, BioEclosion es vol centrar en el mercat europeu, però no descarta saltar als Estats Units i el Canadà més endavant. El seu full de ruta és a llarg termini. “No sacrificarem la ciència per intentar guanyar més diners i més de pressa”, afirma.