De tenir una camioneta a una flota de 1.500 autocars: qui condueix Monbus?

Si et mous sovint per l'àrea metropolitana de Barcelona, segur que has pujat algun cop en algun dels seus autobusos. Monbus és la companyia que opera serveis com l'Aerobús, que uneix Barcelona amb l'aeroport del Prat; línies que connecten la capital catalana amb Vilafranca, Manresa, Igualada, Valls o Reus; i autobusos urbans de municipis més petits, com Esparreguera i Abrera, al Baix Llobregat Nord.

Si fa vint anys costava veure els seus colors grocs, blancs i blaus corporatius circulant pels carrers de Catalunya, això avui ha canviat. Actualment, l'empresa és un autèntic gegant: recorre 105 milions de quilòmetres anuals, relliga més de 1.900 destins, té 2.800 empleats i el 2023 va facturar gairebé 246 milions d'euros. 

Les xifres són el resultat d'una política empresarial basada en la compra d'empreses més petites del sector i que compten amb molta tradició al territori. A Catalunya va prémer fort l'accelerador el 2008, quan va comprar la històrica Hispano Igualadina per 61 milions d'euros. Aquest moviment, el més gros que ha fet mai la companyia, li va valdre un galó: Monbus es va convertir en el primer grup privat de transports de viatgers d'Espanya.

Ara bé, a la companyia no tot són flors i violes. L'empresa acumula un historial funest de queixes i problemes que, en alguns casos, s'han traduït en sancions econòmiques importants, com la multa de 280.000 euros que el govern valencià va imposar a un consorci liderat per Monbus per deixar sense transport escolar 1.300 alumnes durant onze dies lectius. També tenen oberta una investigació de la Comissió Gallega de la Competència, juntament amb Alsa, per mirar si es van repartir el mercat de les concessions que els va atorgar la Xunta de Galícia per operar línies regulars de transports de viatgers. Però, a banda d'això, qui hi ha darrere l'empresa? 

La llavor: una sola camioneta

L'origen de Monbus comença fa gairebé cent anys a Sarria, un poble de Lugo. Allà, Raúl López Loureio hi  feia espetegar el motor de la seva camioneta, valorada en 500 pessetes. Es passava el dia duent persones amunt i avall. Just després de la Guerra Civil va invertir en una petita flota d'autobusos i va començar a recórrer els municipis de la província. Li va anar bé: El 1960 la companyia ja tenia cinc autocars i va incorporar els primers autopullmans, un tipus d'autocars de luxe destinats al turisme.

Deu anys més tard va engrandir la flota fins a quinze vehicles i va començar a oferir transport escolar. Va ser en aquest moment quan l'empresa va passar a mans del fill del fundador, Raúl López López, que encara dirigeix el negoci. Va ser un alè d'aire fresc. La seva empenta es va traduir en un creixement important: el 1980 tenia una flota de quaranta vehicles, cent empleats i operava fora de Galícia, amb una línia que unia Lugo amb Barcelona. També va comprar un parell de companyies més petites i li van adjudicar el servei de transport de la ciutat de Lugo. 

"Monbus té un ampli coneixement del mercat, un aspecte clau per a l'èxit en un sector com el del transport de viatgers", analitza Josep Maria Espinet, professor de l'àrea de comercialització de la Universitat de Girona. "L'experiència acumulada li ha estat molt útil a l'hora de guanyar licitacions públiques", recorda l'expert. El 1990 Monbus va incorporar línies al País Basc i va plantar-se al canvi de mil·lenni amb 135 autocars. El 2002 la companyia va comprar Castromil, una emblemàtica empresa de transports de Santiago de Compostel·la, La Unión i un reguitzell d'altres iniciatives més modestes. El 2004 va començar a expandir-se fora de les fronteres espanyoles, amb línies en destinació a 800 ciutats de 34 països.

El 2012 dins del grup ja hi havien seixanta societats amb accionariats diferents: empreses independents, però que sumaven sinergies sota la marca de Monbus. El 2021 Monbus va agafar, de nou, velocitat a Catalunya amb la concessió de l'Aerobús, el transport urbà entre Horta i Gràcia i diverses línies interurbanes de l'àrea metropolitana. En aquests últims anys també ha guanyat pes a València, a Múrcia, a Castella-la Manxa i a Portugal, on ja opera a l'àrea metropolitana de Porto.