Viatge al (gens idíl·lic) poble on es fabrica l'Ozempic

Kalundborg (Dinamarca)Kalundborg (17.000 habitants) sembla una ciutat industrial qualsevol de Dinamarca, on més aviat passen poques coses. Situada a 95 quilòmetres de Copenhaguen, té un port de mercaderies, la majoria de les cases són unifamiliars i al carrer principal hi ha un parell de botigues de roba, perruqueries i alguna cafeteria.

Però, malgrat el que pugui semblar, les desenes de grues que envolten la ciutat donen una pista que Kalundborg té alguna cosa que qualsevol ciutat mitjana envejaria. Aquí és on el gegant farmacèutic Novo Nordisk produeix el fàrmac Ozempic. En els darrers anys, aquest medicament per a la diabetis s’ha associat a una solució meravellosa per fer perdre pes a les persones que, de retruc, han fet engreixar de manera espectacular els ingressos de l’empresa farmacèutica. A la danesa Novo Nordisk li ha anat molt bé, fins al punt que s’ha convertit en l’empresa amb més valor d’Europa. L'any 2024, els seus ingressos van tornar a repuntar un 25% fins als 290.000 milions de corones (38.800 milions d’euros), amb uns guanys de 13.535 milions d'euros.

Per a Kalundborg, tenir una de les companyies capdavanteres a escala planetària li ha servit per disparar el seu creixement econòmic i tenir un dels PIB més elevats entre els municipis de Dinamarca. Avui, 4.400 empleats treballen a les fàbriques de Novo Nordisk, gairebé una quarta part dels residents de la ciutat, on l’atur és pràcticament inexistent. Durant els cinquanta anys de l’empresa aquí, ha proporcionat llocs de treball estables, amb sous alts i bones condicions laborals, i les indústries al seu voltant també se n'han beneficiat.

A l’entrada de la ciutat, la presència de camions i maquinària pesant fa evident que els treballs de construcció per ampliar la fàbrica de Novo Nordisk van a tota marxa. L’any 2023, la farmacèutica va anunciar una inversió de 5.600 milions d’euros a Kalundborg. Quan les obres estiguin finalitzades, d’aquí quatre anys, es crearan 1.250 llocs de treball més. Sumat a això, el creixement de la ciutat també està en auge amb la construcció d’una autopista i d’un nou campus universitari dedicat a la biotecnologia, que preveu atraure fins a 1.500 estudiants. “Estem en camí de convertir-nos en un hub de la biotecnologia a escala internacional”, explicava Jan Lysgaard Thomsen, director tècnic de Kalundborg.

Però, per estrany que pugui semblar, a la ciutat hi ha la sensació que l’èxit de Novo Nordisk no es nota als carrers, que segons els veïns presenten un aspecte més aviat buit i trist. Brian Sønder Andersen, portaveu de l’associació de comerciants, posa l’exemple del carrer principal, on malgrat la riquesa a la ciutat, els negocis nous no aconsegueixen prosperar: “Fa deu anys teníem les mateixes botigues, alguns negocis obren, però han de tancar poc després”. Andersen ho justifica pel fet que “la majoria dels treballadors de Novo Nordisk no fan res a la ciutat, venen al matí, treballen i tornen a marxar-ne amb cotxe a la tarda”. Aquest anar i venir ha creat greus problemes de trànsit, diu Andersen, que afegeix: “La ciutat no estava preparada per al creixement tan accelerat de Novo Nordisk, ens falten serveis, infraestructures i oferta cultural”.

En uns altres negocis, com la cadena de supermercats local, el seu gerent Keld Haapanen explica que perd els seus empleats perquè prefereixen treballar a la fàbrica de la farmacèutica: “Simplement, no puc oferir el mateix sou que a Novo Nordisk”. Haapanen també lamenta que la ciutat és poc atractiva per viure-hi i que en els últims quinze anys la població de Kalundborg ha disminuït lleugerament en comptes d’augmentar: “Què han de fer els treballadors després d’acabar la feina? Si passeges per la ciutat, no hi ha res a fer”.

Un altre dels indicadors on també es noten els efectes del creixement sense fre de Novo Nordisk és al mercat de l’habitatge, sobretot després de l’arribada de 3.000 operaris que treballen en les obres d’ampliació de la farmacèutica: “En un any el preu del lloguer ha pujat un 20% i tampoc hi ha cases per comprar”, admet l’agent immobiliari Sander Bredahl Tengberg.

A més, Kalundborg arrossega una sèrie de problemes socials que amb els anys no s’han pogut solucionar. Pot semblar una paradoxa, però a la ciutat on es produeix la meitat de la insulina del món la taxa d’obesitat entre els infants en edat escolar és del 25%, una xifra superior a la mitjana nacional. A les escoles, els alumnes també obtenen pitjors resultats en matemàtiques i llengua, cosa que la regidora Helle Laursen Petersen atribueix al deteriorament de les escoles i a la falta de professors amb experiència: “Si volem atraure les famílies de treballadors de Novo Nordisk perquè vinguin a Kalundborg, hem d’elevar el nivell de les escoles”, afirma Petersen.

Des del consistori, Jan Lysgaard Thomsen admet que la ciutat té alguns desafiaments respecte a la transformació que viu pel creixement de la farmacèutica, però també recorda que no seria el mateix sense tenir la seu de l’empresa: “En els últims vint anys han invertit 18 bilions de corones (2.413 milions d’euros) a la ciutat, sense comptar-hi l’ampliació de la fàbrica, i això és evident que es nota”. Thomsen es mostra confiat que en els pròxims anys la ciutat s’internacionalitzarà, arribarà més gent jove per viure-hi i milloraran els serveis: “Cada dia se sent parlar més anglès a les botigues”, exemplifica.