El cost de tenir una relació amb el teu cap
Les dones que se separen del seu superior perden un 18% de sou de mitjana en un any, segons un estudi
Al programa de telerealitat de Netflix Selling sunset, un grup d’agents immobiliàries desfilen pels turons de Hollywood amb talons d’agulla competint per les millors propietats. L’enveja esclata a l'oficina quan una relació sentimental amb el cap suposadament fa que una d'aquestes dones aconsegueixi una venda molt lucrativa. Segons l'economista de la Universitat del Sud de Califòrnia Emily Nix, el programa reflecteix “exactament les dinàmiques” que ella i els seus coautors han volgut analitzar en un nou estudi.
Un de cada quatre nord-americans admet haver tingut una relació sentimental a la feina. Però no totes les relacions laborals són iguals: les que s’estableixen entre caps i subordinats generen especialment controvèrsia. En moltes empreses ara estan explícitament prohibides, tot i que, segons les enquestes, continuen passant. Així i tot, se sap ben poc sobre les conseqüències d’aquestes relacions, tant per a les persones que hi participen com per a les companyies.
Un conjunt excepcionalment detallat de dades de Finlàndia –sobre els salaris dels treballadors al llarg del temps, els llocs que ocupen a les seves empreses i amb qui conviuen– ha permès a Nix i al seu equip il·luminar aquesta qüestió, seguint com evolucionen els ingressos quan un subordinat inicia (o acaba) una relació amb el seu cap. La recerca suggereix que els treballadors que es plantegin embolicar-se amb el seu superior haurien d’anar amb compte.
Per analitzar l’efecte d’una subordinada que surt amb un cap home (amb diferència, la situació més habitual), els autors van comparar aquestes parelles amb d’altres en què la dona manté una relació amb algú de càrrec superior, però d’una altra empresa. “Quan coneixes algú que t’il·lusiona, pots ser més productiu simplement perquè la vida et somriu”, diu Nix. A més, emparellar-se amb algú amb més experiència professional pot aportar beneficis més enllà d’un possible tracte de favor.
Com que no disposaven de dades més precises, els investigadors van suposar que les relacions començaven dos anys abans que la parella anés a viure junta (les enquestes mostren que prop del 70% ho fan en aquest termini). Determinar les ruptures, en canvi, va ser més senzill: n’hi havia prou amb la data en què deixaven de conviure.
La bona notícia per a qui sospira pel seu cap és que, de mitjana, aquestes relacions van comportar un augment del 6% en el salari de la dona respecte al grup de control, una bretxa que es consolidava durant els dos anys previs a la convivència. La mala notícia és que les dones que es van separar del seu cap –i sovint van deixar la feina arran d’això– van veure com el sou els disminuïa un 18% de mitjana en un any, i continuava baixant durant els quatre següents.
Diferències en l'impacte
Quan els subordinats homes sortien amb caps dones, l’impacte era significativament diferent. Els homes que mantenien una relació amb una cap van gaudir d’una pujada salarial d'aproximadament el doble que la de les dones que es van embolicar amb caps homes. En canvi, les dones que trencaven amb el seu cap experimentaven una caiguda d’ingressos molt més pronunciada, en part perquè era més probable que deixessin de treballar del tot.
Aquestes relacions també suposen riscos per a les empreses. No només poden perdre els treballadors implicats, sinó que poden patir una davallada general en la retenció de personal. Les companyies analitzades on hi havia hagut relacions entre caps i subordinats mostraven una reducció de sis punts percentuals en la retenció d’empleats respecte a les que no n’havien tingut. Les empreses petites en patien més l’impacte, sobretot quan el subordinat de la relació havia obtingut un augment de sou més elevat. Els companys de feina semblen ressentir-se del que perceben com a favoritismes. En una enquesta de YouGov i The Economist, un 71% dels nord-americans afirmaven que els treballadors que mantenen una relació sentimental o sexual amb el seu cap reben un tracte més favorable.
Tot plegat explica per què moltes empreses estan molt atentes a aquest tipus de situacions. En cultures empresarials més jeràrquiques que la finlandesa, les relacions entre caps i subordinats, quan es produeixen, poden tenir efectes encara més negatius, tant per a les empreses com per als treballadors. Potser, abans de deixar-se portar per la mirada d’algú a l’altra banda del despatx, val la pena pensar-s’ho dues vegades.
