On fer-me un vestit de geganter, de dansaire o de casteller?

Crida l’atenció. Molt. Magatzems del Pilar, al carrer Boqueria 43, en plena Ciutat Vella, és una anomalia. Una joiosa anomalia. Hi ha molta gent que hi entra quasi com qui entra en un museu, com qui es deixa seduir per l’estrany, pel rar, pel dissident. “Oh, i què hi veneu, aquí?”, “És una botiga això?” Esclar, al bell mig del territori comanxe del comerç repetit, de la fotocòpia, de les cases de carcasses, de les geladeries clòniques, dels souvenirs tronats, del turisteig desbocat, destaca un comerç antic, amb el mobiliari d’època, la cartelleria vella i els prestatges plens de robes i de capses. De rotlles de roba per a confecció, de mantellines, de roba tradicional. També hi ha un aparador de ventalls, un de guants i un de bijuteria variada. Que són les coses que pot comprar el passejant, el client esporàdic, el turista que compra un record. De client de barri ja fa temps que no n’hi ha. Per la senzilla raó que fa temps que no existeixen ni barri ni veïns. I llavors quina és l’essència de Magatzems del Pilar?

Doncs l’essència me l’explica la Glòria Vives, l’actual propietària del negoci, quarta generació familiar des que el senyor Alejandro Pitarque, el seu tiet besavi, va agafar-ne les regnes l’any 1913 quan va veure que el local –obert el 1886– estava en traspàs. L’essència és la confecció tèxtil al servei de les tradicions i la cultura. És l’especialització que han conreat al llarg dels anys i l’ADN que avui els defineix com a comerç singular i diferencial. Els esbarts i les colles de bastoners, castellers, dansaires i geganters són els seus clients preferents. Però també presten servei si convé vestits de flamenc, castanyeres i vestimenta de festes assenyalades com la Setmana Santa, la vinguda dels Reis d’Orient i els Carnestoltes. Treballen amb modistes i brodadors propis i, per tant, poden adaptar-se a les demandes i necessitats dels clients. “Abans, fa molts anys, el passavolant sí que entrava i comprava, però ja fa temps que el nostre únic camí viable era l’especialització”, recalca la Glòria.

Clients fidels? Doncs els geganters del Pi, per exemple. I els carnavals de Vilanova, la Colla Jove de Barcelona, els Castellers de l’Hospitalet, de Gavà, de Cornellà i de Badalona. I tants d’altres. Inicialment la botiga ocupava les dues plantes. Avui, s’acaba a la meitat del local. “Podríem no tenir el local obert al públic, però ens agrada mantenir-lo! Hem viscut el comerç d’aquesta manera, l’hem fet créixer i l’hem assimilat així, ens costaria fer-ho d’una altra manera”. Atendre la gent cara a cara, aconsellar, el tracte personalitzat, valors que tendeixen a no puntuar gaire en el comerç modern, però que sempre els han caracteritzat a ells i són irrenunciables. “Atendre algú no és necessàriament sinònim de vendre-li res”, destaca. Però és un ritual que el comerciant i el botiguer de mena tenen com a marca de fàbrica. Cuidar l’atenció envoltats de botigues iguals que tant els fa vendre xurros com samarretes o tangues de l’I Love Barcelona.

Tot el mobiliari, reiterem-ho, de Magatzems del Pilar és d’època, les estanteries de fusta, les portes de l’entrada, els aparadors, l’escala de cargol i els cartells de la façana. Són un oasi de personalitat incrustada a la pedra desgastada i pervertida de Ciutat Vella. I encara feu nous clients o tots pertanyen a la cartera dels fidels? “Encara en fem!” Caram, doncs que interessant que sorgeixin col·lectius implicats en la tradició i la cultura que volen mantenir-la, potenciar-la i fins i tot recuperar-la. Exemples? Doncs el pubillatge de Calafell i la colla de castellers Esquerdats de l’Eixample.

L’anterior generació, personalitzada en l’Assumpció Cabedo –la mare de la Glòria– encara està també al peu del canó, tot i que una mica més enretirada que fa uns anys. El local és de lloguer i mantenen una relació cordial i de respecte mutu amb la propietat, cosa que els ha permès assolir la continuïtat i les essències del negoci. Més d’un segle al servei de la confecció de tota la vida. Abans molta gent comprava la roba a metres i cosia a casa tot el que necessitava. Això es va acabar amb la institucionalització de la fabricació en sèrie. Encara queden reductes que funcionen, que ofereixen serveis singulars que tant de bo no marxin mai.