Ulleres fetes a mida que surten de la impressora

Trobar una muntura que quedi bé, que estigui la moda i que alhora permeti subjectar els vidres adequats en funció de les diòptries és un repte complicat per a la majoria de clients que passen per l’òptica. El pes, el confort i sobretot la comoditat visual per als que porten ulleres, en especial les progressives, són elements clau -més enllà de la moda- a l’hora de comprar-ne unes. De fet, són factors que moltes vegades acaben determinant quin model triem. Les noves tecnologies que ara entren també en la indústria oftalmològica podrien convertir aquestes traves en un problema del passat.

En efecte, la històrica companyia de lents Indo, de Sant Cugat del Vallès, i el centre de recerca Eurecat han tirat endavant el projecte Optician2020 -que compta amb fons europeus- amb l’objectiu de dissenyar i produir ulleres a mida, amb impressores 3D, en funció de les característiques anatòmiques de cada cara i les preferències estètiques de cada client.

El projecte té un doble vessant: és un pas endavant per al sector però també per als models de producció a la indústria en general: segons els investigadors, aquest projecte ha demostrat que la fabricació massiva de productes personalitzats amb impressores 3D no només és viable, sinó que alhora és més ecològic que els mètodes de manufactura convencionals, perquè la fabricació sota demanda permet controlar millor els estocs, la producció innecessària, i, per tant, ajuda a reduir els nivells contaminants d’emissions de CO 2 d’una manera més eficient que la que apliquen els processos tradicionals.

Amb aquest nou mètode, el client pot triar el color, el material i la forma que millor li escau amb un programa que escaneja la forma de la seva cara, la mida dels ulls, el pont del nas, l’estructura òssia i fins i tot la forma de les seves ninetes. “Digitalitzem les cares i d’aquesta manera tenim les seves dimensions reals, però també fem un estudi de com es comporten els clients -explica Joan Guasch, el director de programes públics d’Eurecat-. Hi ha alguns pacients que mouen molt els ulls i d’altres, en canvi, que mouen molt el cap; tot això afecta el centre focal de la lent, i també ho tenim en compte a l’hora de dissenyar la muntura i els vidres”.

Un cop recopilada tota la informació anatòmica en tres dimensions, l’usuari pot introduir les seves preferències estètiques (un model rodó, rectangular, quadrat, etcètera) i comprovar en només uns minuts, de manera virtual, com quedaran les ulleres encaixades en la seva cara des de tots els angles, i en qualsevol color o material disponible. “Fins ara sempre hi ha hagut un estoc fabricat, amb una o dues talles, i el client s’havia de cenyir a això”, explica Guasch.

Si el resultat el convenç, el client només ha de fer un últim pas: prémer el botó d’imprimir. La comanda s’envia a la fàbrica associada que hi hagi més a prop que tingui una impressora 3D i les ulleres poden estar disponibles a la botiga “en qüestió de dies”, explica Juan Carlos Dürsteler, cap d’innovació d’Indo. De moment més de 500 persones ja han provat aquest mètode, i els investigadors en treuen valoracions positives: “Tenim molt bon feedback pel que fa a confort i resultat estètic i el projecte està generant molt d’interès”, assegura Dürsteler. La impressió es pot fer en dos tipus de material, poliamida i titani (tot i que se’n poden incloure més), que es poden combinar, i segons Indo, el resultat aviat es podria traslladar al mercat. “Esperem tenir punts de venda a les principals ciutats, com Madrid o Barcelona, d’aquí quatre mesos, per tant, falta poc”, admet Santiago Soler, el conseller delegat d’Horizons Optical, la divisió d’innovació d’Indo que ha tirat endavant el projecte.

El preu d'aquestes ulleres encara és una incògnita: “És un tema delicat perquè produir així surt més car; les ulleres es fan una per una, sense cadenes de producció, però estem treballant molt perquè el cost sigui accessible per a qualsevol consumidor”, explica Santiago Soler. La clau de l’èxit del projecte és la cooperació entre el centre de recerca Eurecat, Indo i la resta d’empreses del sector. El coordinador del projecte des d’Eurecat, Joan Guasch, detalla que tenen “tota la cadena de valor a l’abast” perquè al projecte Optician2020 hi han incorporat Indo, “que és qui desenvolupa el producte”; Statslohphotonics “que fabrica la maquinària per fer les lents”, empreses britàniques com Melotte NV i 3TRPD, que tenen naus d’impressores 3D i també laboratoris òptics, i empreses informàtiques que han dissenyat el programari.

Indo vol aprofitar aquests coneixements en innovació per obrir nous mercats i utilitzar-ho com a trampolí després d’uns anys complicats a nivell empresarial. L’empresa va entrar en concurs de creditors l’any 2010, després que la seva matriu, Indo International, acumulés un deute de més de 36 milions d’euros, segons va traslladar l’auditora Deloitte a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). L’empresa va suspendre la seva cotització en borsa i el 2013 va tenir més d’un milió d’euros de pèrdues. Davant la impossibilitat de refer-se, va arribar a un acord de venda amb el fons de capital risc Sherpa Capital, que va comprar la unitat productiva de la companyia per 7,5 milions d’euros, segons consta a la CNMV. D’aquesta manera, el 2014 va néixer la nova Indo Optical. Sherpa Capital va reorganitzar l’empresa i aquell mateix any van facturar més de 19 milions d’euros, tot i que només van generar 64.000 euros de beneficis, segons les últimes dades facilitades per l’empresa.

Enmig d’aquesta reestructuració, el 2015 Sherpa Capital també va decidir separar el departament d’innovació perquè funcionés, precisament, com una unitat de negoci independent. El resultat és Horizons Optical, la divisió d’innovació que lidera el projecte de les ulleres a mida, juntament amb Eurecat. “Indo sempre ha cregut que la innovació ha de ser la base del creixement”, explica Santiago Soler, el conseller delegat d’aquesta divisió. El director d’innovació, Juan Carlos Dürsteler, hi coincideix: “Pensa que vam entrar en concurs de creditors el juliol del 2010 i al setembre van llançar un producte nou, totalment innovador, patentat i que no té ningú més al mercat, és a dir, que malgrat les dificultats, Indo mai ha deixat d’invertir en innovació. El projecte amb Eurecat que ara tirem endavant el vam guanyar el 2013, just quan deixàvem enrere el nostre concurs de creditors”.

La nova divisió d’innovació “encara no té xifres de resultats -explica Soler- però està en positiu des del primer dia i la previsió és que millori un 30% en un any”. Ara mateix hi treballen 20 persones, entre doctors, científics i enginyers. “És una unitat de negoci rendible, que creix a un ritme important i té molt potencial com a proveïdor de tecnologia al mercat estranger”, explica Soler. Ara, gràcies a la tecnologia desenvolupada amb Eurecat, Indo estudia ampliar mercats venent tot aquest coneixement a altres empreses del sector de tot el món.

De moment ja treballen a diversos països europeus i llatinomèrica, també als Estats Units i el Brasil, i ara estudien obrir mercats a l’Àsia. “Crear tota aquesta tecnologia requereix molt d’esforç i algoritmes. Nosaltres fa anys que hi estem posats i per això ho podem exportar per a d’altres”, afirma Soler. I no parla només de les ulleres a mida, també dels escàners 3D i dels models de producció. Indo, que ha sabut tornar-se a enfocar a través de la innovació, no vol tornar a veure-hi borrós.