El sector sanitari busca la seva teràpia

BarcelonaÉs el tercer sector per pes econòmic a Catalunya, amb prop del 10% de tota la riquesa que es genera anualment i aporta un de cada 10 treballadors a l'economia. Són xifres que reflecteixen el pes del sector sanitari, el qual només superen el turisme i el comerç. Es tracta d'un model "fantàstic", però que s'està quedant "obsolet", a judici de Núria Mas, professora d'economia de la càtedra Jaime Grego de Global Healthcare Management de l'Iese. Calen, per tant, mesures per reforçar-lo en un context dominat per l'envelliment poblacional i els seus efectes. Acabar amb l'infrafinançament és un dels objectius essencials, tenint en compte que més del 72% de la despesa correspon al sector públic. Una de les claus és l'aliança amb el sector privat.

Mas va assegurar que Catalunya "té els elements que conformen un bon ecosistema, des de les universitats a les escoles de negocis i start-ups, però falta connectar les peces". Els avisos es van produir precisament durant la seva intervenció a la jornada celebrada el 9 d'octubre a Món Sant Benet en el marc del 50è aniversari de la Unió. Aquesta associació d’entitats sanitàries i socials va aplegar més de 250 persones referents del món socioeconòmic i directius del sector sanitari i social, entre elles exconsellers de Salut com Marina Geli, que ho va ser pel PSC amb els presidents Pasqual Maragall i José Montilla, o Boi Ruiz en el govern d'Artur Mas. Sobre l'ambient planava l'aposta per la col·laboració público-privada, que també la consellera d'Economia, Alícia Romero, que va participar en l'acte, va defensar. "El Govern necessita el sector privat" en l'objectiu de fer sostenible el sistema, va afirmar.

En paraules del president de la Unió, Joan Maria Adserà, els representants d'aquest sector constitueixen "un motor de progrés econòmic, cohesió social i equilibri territorial" que cal tenir en compte. El fet és que la potència de l'activitat guanya força amb implantacions com la del Centre Fraunhofer per a la Teragnosi Aplicada (Fraunhofer-CAT), de l'institut alemany Fraunhofer, un dels centres de recerca aplicada més importants del món, en col·laboració amb l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que s'instal·larà al Parc Científic de Barcelona, de la Universitat de Barcelona (UB). La teragnosi és una tècnica innovadora a la medicina nuclear que combina la teràpia amb el diagnòstic i que suposarà un salt qualitatiu per a l'ecosistema del sector. Com va dir la ministra de Ciència, Diana Morant, al firmar el conveni amb l'institut alemany, aquest establiment, que compta amb el suport de les administracions central, autonòmica i local, "consolida Barcelona com la capital científica del país".

En una línia similar sobre l'activitat es va manifestar la patronal Foment del Treball, el president de la qual, Josep Sánchez Llibre, va assegurar que el sector sanitari "és un pilar estratègic de l'economia catalana", així com "un motor econòmic i social". I el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, gran coneixedor del sector perquè va ser molts anys conseller delegat de l'asseguradora mèdica DKV, va retreure que es tingui "una mirada massa pública" del sector. A parer seu, s'hauria de donar més marge al sector privat, i, especialment, apostar per prioritzar d'alguna manera les empreses catalanes, que a vegades queden en desavantatge davant de les d'altres països. De fet, en més d'una ocasió s'ha defensat la importància de reforçar el teixit de start-ups especialitzades com a proveïdores del sector públic.

Ricard Fabregat, director de Biocat, va recordar la importància de l'activitat, que ocupa 280.000 persones a Catalunya, amb més de 1.500 empreses, de les quals més de 500 són start-ups. L'any passat aquest ecosistema va captar 347 milions d'euros, i durant la primera meitat de l'exercici actual ja s'ha superat aquesta xifra.

Per la seva banda, la consellera d'Economia va admetre els reptes als quals s'enfronta el sector, com l'envelliment de la població i el consegüent increment de les malalties cròniques. Són factors que fan que el sistema s'hagi d'adaptar a les noves realitats. I un dels primers passos hauria de ser que el pressupost públic, el gran motor de l'activitat, sigui cada vegada "més real". De fet, s'executen uns 16.000 milions d'un total de 37.000 milions dels comptes públics, va explicar.

Però sobre el paper, la xifra és més baixa. El pressupost inicial per al 2025 (prorrogat des del 2023) eren 11.251,5 milions i el 30 de juny passat es va situar en 13.271,1 milions. I tot plegat fa que augmenti la despesa que es trasllada d'un exercici a l'altre, com recull el Compte General de la Generalitat: el 2024, dels més de 4.700 milions de despesa desplaçada, 3.047 van ser factures pendents del Servei Català de la Salut (SCS) i de l'Institut Català de la Salut (ICS). És una mostra que l'infrafinançament del sistema és un dels problemes que cal resoldre.

Catalunya és la tercera comunitat autònoma en despesa sanitària per habitant, amb 3.029 euros, per darrere d'Euskadi (3.081) i Astúries (3.052). Però no és de les que més diners destina per habitant a la despesa pública (2.126 euros per habitant) i té una part important de despesa privada (903), que suposa entorn del 30% de la despesa total, per sobre de la mitjana espanyola, que és del 26%.

Núria Mas, a més d'advertir sobre la necessitat d'adaptar el sistema sanitari a les necessitats dels pacients actuals, va afirmar que per mantenir l'excel·lència el sistema ha de ser sostenible. També va defensar "fer valer" les dades, és a dir, amb totes les prevencions sobre la privacitat, poder utilitzar-les per a la investigació. Tot plegat per reforçar el model, que hauria de ser una prioritat, ja que la sanitat "és el que millor fa Europa" si es compara amb altres activitats en les quals ha quedat enrere. S'ha produït, per exemple, amb la tecnologia, o com li ha passat a una potència com Alemanya, que "s'ha de reinventar" un cop sobrepassada la seva indústria del motor per la del vehicle elèctric xinès.

Mas va advertir que la sanitat, un element de competitivitat, ha de fer front a pressions financeres intenses, com ara la tendència a augmentar els recursos per a defensa, l'envelliment poblacional o el deute públic, a més de les noves necessitats dels pacients, les ineficiències i els nous models de negoci.

Un dels estudis més recents sobre el sector sanitari és el del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). L'anàlisi inclou les activitats que permeten, directament o indirectament, la prestació de serveis sanitaris: farmàcia, comerç a l’engròs de productes farmacèutics, serveis socials, recerca i desenvolupament (R+D) en matèria de salut, comerç al detall de productes farmacèutics, instruments mèdics, assegurances lligades a la salut, serveis centrals de l’administració pública de salut i equips mèdics. De tot plegat es conclou que el sector de la salut ocupa la tercera posició de l’economia catalana en termes de valor afegit, i el seu pes en percentatge del PIB ha sigut creixent. També ocupa la tercera posició en termes d’ocupació.

La BioRegió es configura com un sector important en termes econòmics, amb capacitat de creixement, que atreu talent i inversió, i que manifesta especialització en àmbits com l’oncologia o la neurologia. El CTESC adverteix que l’acció política "hauria de preservar aquest ecosistema com un nou model d’economia productiva per fer front als reptes futurs que necessiti el sistema de salut". Les dades mostren que la despesa pública és majoritària en el total de la despesa sanitària, però la despesa privada sanitària ha guanyat presència.

Arran dels resultats de l’informe, el CTESC constata que el sector de la salut és estratègic tant des del punt de vista econòmic com social. Durant la pandèmia de la covid-19, per exemple, es va posar de manifest la centralitat que té la salut en l’activitat econòmica i la vida social.

D'una banda, el sector de la salut és estratègic en tant que generador d’activitat econòmica, recerca, coneixement, innovació, llocs de treball i efectes d’arrossegament i retorn. Destaca pel volum i la qualitat de la recerca, l’ocupació i la inversió que representa. Així, per exemple, la BioRegió ofereix capacitats úniques i punteres en genòmica, biologia estructural, química mèdica, nanomedicina, bioinformàtica, big data i realització d’assajos clínics, especialment en l’àmbit de l’oncologia, on el territori català és referent a escala mundial. D’altra banda, el sistema de salut públic i universal és garant de la cohesió social, "atès que permet reduir les desigualtats socioeconòmiques a través de l’atenció directa i de la generació d’entorns més saludables", segons aquest organisme.