Els rivals de PwC es freguen les mans amb l’error dels Oscars

A mitjans dels anys 40, el cineasta nord-americà Joseph von Stenberg ja ho tenia claríssim: “Si vols que la gent et recordi, primer has d’aconseguir que t’odiï”. Ara, vuit dècades més tard, la consultora PWC ha descobert que tenia raó.

L’escena de la setmana passada al Dolby Theatre de Los Angeles va ser realment esperpèntica: en el moment més esperat de la 89a gala dels Oscar, els venerats Warren Beatty i Faye Dunaway anunciaven que l’estatueta a la millor pel·lícula se l’havia endut finalment La La Land. A l’escenari, esclar, s’iniciava una autèntica festa. Però al cap d’uns minuts eterns, el productor del musical guardonat s’acostava als micròfons i sorprenia tothom: “No és cap broma. S’ha produït un error. Moonlight ha guanyat l’Oscar a la millor pel·lícula”. A les mans de Beatty hi havia arribat un sobre equivocat i els ulls de mig planeta n’observaven el desastre.

En un país on els notaris no existeixen, l’antiga PricewaterhouseCoopers -ara denominada simplement PwC-és la multinacional encarregada de fer el recompte de vots i salvaguardar-ne els resultats. Sobre l’escenari, la cara dels auditors de l’empresa -Brian Cullinan i Martha Ruiz, les úniques persones que sabien el nom dels premiats- era un poema. Després de 83 anys prestant el servei a l’Acadèmia amb absoluta solvència, la reputació de PwC ha quedat per terra.

“Tenen un gran problema”, assegura Ferran Lalueza, expert en comunicació de crisi i professor de comunicació a la UOC. De fet, adverteix que PwC s’enfronta a un repte gegantí: recuperar-se d’una autèntica crisi corporativa que ha atacat directament el nucli essencial de l’empresa. “En el document on es defineix la filosofia de l’empresa hi ha dues missions fonamentals: generar confiança i resoldre problemes importants de la societat”, apunta Lalueza. “Haver fallat en tots dos objectius d’una sola tacada els suposa un cop duríssim”, conclou.

Des de la pífia descomunal, la cosa no ha fet més que empitjorar. Hores després de l’escandalosa relliscada, Variety feia públiques unes imatges on es veia Brian Cullinan més pendent del mòbil i de Twitter que no pas dels sobres; més tard, Associated Press assegurava que els dos auditors no tornarien a treballar mai més amb l’Acadèmia, i, per rematar-ho, la presidenta de l’Acadèmia, Cheryl Boone, sortia al pas de les crítiques afirmant que el contracte signat amb PwC seria revisat amb lupa.

“Si la consultora arribés a perdre el contracte amb l’Acadèmia seria un autèntic drama: no pels diners sinó per la reputació”, opina Cristina Salvador, directora de l’agència de comunicació aPortada. L’experta creu que PwC hauria pogut implementar més estratègies per minimitzar els efectes de la patacada. “És cert que va ser ràpida publicant un breu comunicat a les xarxes socials en què demanava disculpes i anunciava que se n’investigarien les causes, però encara és hora que es pronunciï sobre els motius de l’errada: si vol sortir-se’n cal que es mulli”, detalla Salvador.

Ara PwC haurà de resistir els embats ferotges de la competència. Amb l’escàndol gravat a la retina de mig món, les altres grans auditores mundials amb qui sempre s’ha repartit el pastís ja es freguen les mans. Cap ha badat boca, però és evident que se’ls presenta una gran ocasió per esgarrapar terreny a l’eterna rival. I d’experiència en certàmens no els en falta. De fet, la londinenca Ernst & Young (que també s’ha escurçat el nom i ara es diu simplement EY) ja s’encarrega d’auditar els premis Emmy i els Globus d’Or, i la novaiorquesa Deloitte fa anys que supervisa les votacions dels Grammy.

“Tot i així,és una crisi que PwC pot superar”, assegura optimista Javier Velilla, soci director de la consultora Comuniza. “S’han afanyat a delegar la culpa als dos treballadors i han assegurat que no hi havia mala fe”, diu. En la mateixa línia s’expressa Quim Puig, professor d’història del cinema a la UAB i expert en comunicació corporativa: “Si PwC actua amb sinceritat i transparència poden sortir-ne ben parats, però la crisi encara trigarà a cicatritzar. Ara només podem fer una cosa: wait and see ”.