El ‘prosecco’ italià escombra el cava a l’estranger

El cava volia ser com el xampany, però mentrestant l’ha superat com una exhalació el prosecco. La varietat de vi escumós italià és la que més èxit comercial està tenint ara mateix a Europa, fins al punt que la principal marca de cava, Freixenet, ha començat a comercialitzar-ne. El 2010 el cava venia més ampolles que el prosecco, però de seguida es va produir el sorpasso, i des de llavors les diferències s’han anat eixamplant. Les estadístiques d’Eurostat permeten veure la profunditat del canvi d’escenari entre el 2010 i el 2016, si bé fins llavors eren unes dades brutes, en què s’ha de tenir en compte la capacitat de França, Espanya i Itàlia per exportar els seus escumosos locals. Però des del gener passat, l’oficina d’estadística europea desagrega les expedicions per a cadascun dels productes i, llavors, s’esvaeixen els dubtes. L’italià és el gran vencedor entre els sparkling wines.

Entre gener i setembre, les xifres de prosecco exportat a tot el món eren de 50,45 milions de litres. El xampany es va quedar en 43,4 milions de litres i el cava en 26,6 milions.

L’escumós italià és més suau, i aquesta és una part del seu èxit entre el públic. Però també cal tenir en compte la capacitat de vendre el producte, activitat en què els italians han demostrat ser exemplars aprofitant la seva xarxa de restaurants que triomfen en qualsevol país. Sobretot, segons reconeixen fonts del sector del cava, fent una promoció conjunta de tots els elaboradors. Juancho Asenjo, un dels màxims especialistes del sector del vi a Espanya, destaca que el vi italià ha aconseguit fer un producte senzill, versàtil i homogeni -en què les diferències entre el més barat i el més car són més lleugeres- que ha permès no només créixer a través de consumidors ja existents, sinó acostar un nou grup de ciutadans al consum del vi: “És un producte que agrada al mercat”.

Aquesta habilitat en el moment de la comercialització explicaria que des del 2010 les vendes del prosecco arreu del món s’hagin multiplicat quasi per quatre, fins als 82 milions de litres. En el mateix període (2010-2016), el xampany va experimentar un augment d’un 40% (fins als 51 milions de litres, un increment altíssim tenint en compte que era un producte molt consolidat), i el cava també va créixer a un ritme considerable, d’un 35% (fins als 38,4 milions de litres).

Per a Asenjo, el creixement del prosecco ha arribat per quedar-se i albira un futur complicat per al sector del cava, del qual critica les grans diferències de qualitat entre els caves de mitjana i alta gamma i els de la més baixa, que es poden vendre en lineals de supermercats per menys de dos euros, tot i que el procediment per elaborar-los és molt més car que el vi italià. Del prosecco, en canvi, diu que tota la cadena de valor guanya, perquè es paga molt millor el raïm als productors.

Els productors de cava intenten marcar distàncies entre el seu producte i el prosecco, que consideren en general de més baixa qualitat. El motiu: la segona fermentació es fa en cups metàl·lics, moltes vegades amb el gas carbònic introduït de manera artificial i no originat per la fermentació, cosa que permet als productors italians abaratir els preus. Per això, assenyalen, han crescut en mercats en què prima la compra en supermercat, per preu i amb una pobra fidelitat a la marca de productor, com acostuma a passar al Regne Unit i Alemanya.

L’esperança per al sector català és que el boom del prosecco sigui un efecte suflé. Confien que el mercat acabi premiant la qualitat un cop maduri, que és el que, segons expliquen, ha passat a Alemanya, on les vendes de cava van créixer un 12% en els primers nou mesos del 2017. Al Regne Unit, tenint en compte les estadístiques, encara són lluny de recuperar mercat: aquest any han perdut un 4,68% de quota. Aquell és justament el principal mercat de prosecco.

Veient aquestes tendències, Freixenet, el principal elaborador de cava, va començar a comercialitzar el seu primer prosecco al juny, tal com va avançar l’ARA. L’objectiu era assaltar el mercat del Regne Unit, on l’escumós amb orígens al Vèneto col·loca una tercera part de les seves exportacions, i aprofitar la tirada d’un producte en concret. És la mateixa estratègia que va seguir Seat quan es va afegir a la moda dels tot terreny urbans, la gamma de vehicles amb més tirada a Europa i en la qual no era present. Però el sector del cava es va prendre aquesta aposta de Freixenet amb recel.