Perfil "Si comprem un cotxe n'estudiem qualsevol detall, però al banc no ens llegim res"

Amb la crisi, la capacitat d'estalvi dels catalans s'ha vist reduïda considerablement. Però Àngel Faustino recorda la necessitat de reservar tot el que es pugui per al futur.

Per quin motiu recomana invertir?

Jo sempre dic que tenim un problema i no ens en adonem. Les jubilacions, per pura lògica, cauran en picat o desapareixeran d'aquí 30 o 40 anys, quan s'inverteixi la piràmide demogràfica i hi hagi més jubilats que treballadors. Algun govern haurà de canviar el sistema i ens afectarà als que ara estem treballant. Jo crec que la solució passa per estalviar i invertir.

Si decidim invertir, com ho hem de fer?

El més important és planificar el que vols i el que et pots permetre. Les entitats financeres et fan un test que t'ajuda, però s'ha de valorar el factor emocional. També has de conèixer el que nosaltres diem "el grau d'insomni". Si una persona no viu tranquil·la tenint els diners en actius de risc, que no hi inverteixi.

¿Podem fiar-nos dels bancs després del cas de les preferents?

Crec que tothom té la seva part de responsabilitat. Primer, les preferents són un actiu regulat i supervisat des de fa 14 o 15 anys. El govern va dir als bancs que havien d'augmentar els seus fons propis i que les preferents comptaven com a tals. I els bancs les van vendre sense explicar-les gaire bé als clients. Finalment, és trist, però aquests clients també tenen part de culpa. Quan comprem un cotxe, els homes acostumem a documentar-nos i llegir sobre cotxes fins a fer-nos uns experts en la mida de les rodes o el tipus de suspensió. En canvi, quan anem al banc, ni ens mirem els papers que firmem. Igual que es parla de la cultura del vi, cal cultura financera.

En tot cas, les preferents són un exemple dels perills de no diversificar. Una família m'explicava fa poc que tenien tots els seus estalvis, 100.000 euros, en preferents. Si haguessin diversificat, potser haurien perdut 4.000 euros, però no els 100.000.

¿Algun senyal d'alarma per evitar caure en les preferents del futur?

Primer, tenir un pla. Tu no vas a un concessionari i dius: "Vull un cotxe!" Et mires el que necessites, quin pressupost tens, fins on et pots endeutar, etc. A més, és molt important no oblidar que no hi ha rendibilitat sense risc. Si el banc t'ofereix alguna cosa amb una rendibilitat del 8%, segur que serà més arriscada que una que tingui una rendibilitat del 4%. Es digui preferent o es digui com es digui. I és molt important limitar-te als productes que entenem, insisteixo.

Fins ara, a Espanya ha predominat la idea d'invertir en un pis o una segona residència.

Espanya és, després d'Irlanda, el país europeu amb una proporció més alta de propietaris. Més que una inversió, és un enfocament vital. A Espanya es compra, no es lloga. Deixant de banda l'habitatge habitual, invertir en una segona residència no s'aguanta a nivell financer. Fa anys, es va publicar que les segones residències de la Cerdanya registraven una ocupació mitjana de 17 dies a l'any. Comprar una casa, mantenir-la i pagar-ne els impostos per aprofitar-la 17 dies a l'any financerament no té cap sentit, és més un sentiment de propietat.

La crisi canviarà la manera d'invertir?

Jo crec que no, ja que l'inversor espanyol és molt amant de la renda fixa, no li agrada el risc financer. Vol productes amb capital garantit. Els bancs alemanys i britànics tenen carteres amb un percentatge de borsa molt més alt que al sud d'Europa, on està molt arrelada la seguretat dels estalvis.

¿La pujada d'impostos a les plusvàlues de les inversions a la borsa ho accentuarà?

Jo crec que és una mesura més populista que real perquè afecta l'IRPF. Es parla dels especuladors com si fossin uns senyors amb bigoti, a casa seva, amb un ordinador. Però la gran especulació mundial funciona a través de societats, les famoses sicav , que seguiran pagant un 1%. I en el cas d'inversors particulars que inverteixin a través de fons d'inversió, aquests fons permeten traslladar les plusvàlues sense pagar impostos.

Àngel Faustino fa anys que assessora empreses i particulars sobre el millor destí del seu patrimoni. Actualment és executiu d'una important entitat financera europea i es dedica a la planificació patrimonial i financera després d'haver estat analista d'inversions i gestor de carteres. Com a garantia de confiança explica que ha sobreviscut (financerament) i per sorpresa a la Guerra del Golf i a l'11-S, ha gestionat carteres farcides d'empreses tecnològiques en plena crisis de les puntcom i s'ha trobat amb els famosos productes estructurats plens d'hipoteques subprime de Lehman Brothers. Acaba de publicar el llibre Todo lo que tu banco debería contarte antes de invertir , un llibre pràctic per a aquells que es vulguin introduir amb coneixement en el món de la borsa, els fons estructurats i els mercats en general.