Tecnologia

La pantalla intel·ligent de Microsoft que servia de ben poc

Les limitacions del sistema operatiu i xarxa, la mida de la pantalla i l’alt preu van acabar amb l’Smart Display

2 min
La pantalla intel·ligent de Microsoft que servia de ben poc

Aquests 2022 se celebren els 20 anys del naixement de l’Smart Display. També es commemoren els 18 de la seva mort. De fet, poca gent recorda què era, però va ser un dels primers grans fracassos del gegant tecnològic Microsoft després del canvi de mil·lenni. A principis del 2002, la companyia de Bill Gates va anunciar que ben aviat començaria a comercialitzar un giny que faria les delícies dels amants de l’ordinador de sobretaula. Havia desenvolupat un sistema operatiu anomenat Mira -posteriorment, Smart Display - OS- per comercialitzar una espècie de tauletes que, connectades amb wifi a l’ordinador central, permetien seguir-hi treballant des de qualsevol punt de casa. La pantalla reproduïa el mateix contingut que l’ordinador.

“Estem a punt de veure néixer una nova generació de pantalles intel·ligents que oferiran a les persones la llibertat d’experimentar el poder de Windows XP des de qualsevol habitació”, anunciava Gates. La jugada, però, no va trigar a tòrcer-se.

Per fabricar les pantalles, Microsoft va arribar a acords amb empreses com ViewSonic, LG Electronics i Fujitsu. Els primers dispositius van arribar al mercat el 2003, però quan els consumidors van tenir-los a les mans, van descobrir que no eren unes pantalles tan intel·ligents com s’havien promocionat. “Senzillament, el producte no cobria les necessitats del consumidor -opina Mia Torner, experta en anàlisi d’empreses de la Universitat Pompeu Fabra-. La pantalla era massa grossa i, quan el dispositiu sortia de la zona wifi de casa, no servia per a res”, explica. Així i tot, aquestes no eren les úniques mancances del flamant dispositiu. El preu tampoc va ajudar. Si bé en un primer moment la companyia havia previst que els podria vendre per 500 dòlars, van acabar arribant al mercat per sobre dels 1.000. “Qualsevol tauleta LCD d’aquells temps podia fer la mateixa funció, i era quatre cops més barata”, recorda Torner. Alhora, Microsoft també va posar-se bastons a les rodes restringint-ne l’ús segons el nombre de llicències de Windows XP que es tenien contractades. “Quan la tauleta estava en marxa, ningú més podia fer servir l’ordinador”, certifica l’experta.

El 22 de desembre del 2003, Microsoft va fer públic un comunicat. “Després d’avaluar les tendències actuals del sector, així com les condicions econòmiques del mercat de les pantalles LCD, deixem de treballar en la pròxima versió de la tecnologia Smart Display”. LG Electronics ja en tenia algunes de fabricades, però tot i la seva insistència, mai van arribar a veure la llum. Els dispositius mai van tenir noves versions. L’aventura de crear aquest nou aparell, però, cal emmarcar-la en uns temps d’efervescència tecnològica sense precedents. “Eren temps de canvis importants en el món de les TIC -corrobora Andrei Boar, professor a la UPF - Barcelona School of Management-. El 2002 s’havien fusionat els gegants HP i Compaq; IBM havia adquirit la consultora PwC; la tecnologia wifi estava irrompent al mercat i sistemes operatius com Linux també guanyaven terreny”, contextualitza.

La lliçó

“En sectors on la recerca i el desenvolupament són el motor del negoci, que els productes fracassin és molt habitual -recorda Andrei Boar- professor de la BSM-UPF-. Amb l’Smart Display, Microsoft oferia un mal producte amb un mal servei, però va saber prendre la decisió adequada: tancar la gamma i no fabricar-ne més”

stats