El negoci de cremar calories sense deixar-s’hi el sou

Els mesos previs a les vacances no només comencen a engreixar els comptes de les aerolínies i les cadenes d’hotels. A partir del gener, l’interès per apuntar-se al gimnàs -sigui per anar-hi o per fer-ho veure-és l’avantsala de la famosa operació biquini, i aquest interès ha anat augmentant els últims anys. Barcelona no s’ha escapat de la bombolla del fitness, i la proliferació de noves cadenes especialitzades s’ha multiplicat des de l’inici de la recuperació econòmica. La crisi es va convertir en la tempesta perfecta per als gimnasos low cost. Ara, però, la rendibilitat del sector també es reivindica gràcies a la demanda de centres més petits i especialitzats -les anomenades boutiques -,que permeten captar usuaris sense una gran inversió en espais o màquines d’exercicis.

Com s’explica aquesta nova febre per l’exercici? “La demanda d’aquest negoci se sosté en una cosa tan simple com és l’hàbit”, apunta Manel Valcarce, conseller delegat de la consultora Valgo, especialitzada en esport. L’any passat un 72% dels barcelonins asseguraven que practiquen algun tipus d’activitat física durant la setmana, lluny dels només 56% que ho afirmaven fa quatre anys, segons l’ Enquesta d’hàbits esportius publicada per l’Ajuntament de Barcelona aquesta setmana. A Espanya hi ha més de cinc milions de persones inscrites en un centre esportiu i, malgrat que no hi ha dades sobre l’assistència real dels usuaris, la xifra és la més alta registrada els últims anys. Segons la consultora DBK, les principals gestores d’instal·lacions van facturar 950milions només l’any passat. Això suposa un 6% més, xifra que podria ser més alta si no fos perquè la batalla del sector per abaixar preus frena el creixement global de la facturació.

Tot i l’interès creixent per anar al gimnàs, el sector no sempre ho ha tingut tan fàcil. Va rebre un cop dur el 2012, quan Hisenda va decidir augmentar l’IVA per als gimnasos, que van passar de tributar a un tipus reduït (només un 8%) a fer-ho al tipus general (un 21%). Això va forçar algunes cadenes de tota la vida a intentar retallar els marges de benefici, ja que en el pitjor moment de la crisi no es podien permetre repercutir aquesta pujada al preu que cobraven els usuaris. De fet, aquell mateix any la facturació dels gimnasos i centres esportius espanyols va caure prop d’un 7%, segons DBK, i no es va recuperar fins dos anys després. “Aleshores es van desenvolupar nous models per adaptar-se a la baixada del poder adquisitiu dels usuaris”, apunta Valcarce.

Aquests nous models es van traduir en la irrupció dels gimnasos low cost espais sovint més petits i amb preus ajustats que s’han més que duplicat a Espanya des del 2013. En l’últim estudi de Valgo hi havia 259 gimnasos d’aquest tipus arreu de l’Estat, una trentena dels quals a Barcelona.

El cas del Grup Duet és un dels més simptomàtics del bon moment que viu el negoci de cremar calories sense deixar-s’hi el sou. Fa sis anys aquesta companyia controlada per Silvio Elías (cofundador de Caprabo) ja gestionava gimnasos, però cap d’ells era low cost. Aleshores el grup va fitxar Anselmo Méndez com a director general i amb ell va arrencar el gir del grup a través de la marca Duet Fit, una marca de gimnasos barats. Fins llavors l’empresa s’havia centrat en Duet Sport, el seu negoci de concessions municipals amb gimnasos de preus públics i instal·lacions més grans que requerien una inversió força elevada. Méndez reivindica ara que la cadena ha aconseguit “democratitzar” el fitness amb la seva oferta de clubs en enclavaments estratègics, com ara el centre comercial de Glòries, el remodelat edifici de La Rotonda (a Sant Gervasi) o el nou Mercat de Sant Antoni. L’any passat l’empresa va facturar 28 milions d’euros, el seu rècord i gairebé un 10% més respecte a l’anterior. Fins ara, Duet ha mantingut l’accionariat allunyat dels fons de capital risc, que els últims anys s’han deixat seduir pel sector i han tancat importants operacions per finançar gimnasos low cost.

L’èxit dels centres barats se suma a la bona marxa dels gimnasos premium, amb cadenes com ara Metropolitan o Arsenal, que tenen molts menys locals però més selectes i molt més cars, amb preus que poden arribar als 156 euros mensuals. En canvi, el segment que més ha patit ha sigut el dels gimnasos de tipus mitjà.

Tots aquests moviments dels últims anys han agafat per sorpresa el grup de fitness per excel·lència a Catalunya: DiR. Fonts del sector expliquen que l’estructura financera de l’empresa, justament especialitzada en el segment mitjà, va patir “massa” durant la crisi i ha reaccionat tard a l’hora de reformular els seus clubs. Finalment, l’any passat DiR va crear un model de franquícies especialitzades en disciplines -com ara el ioga o la boxa- finançat amb la plataforma de finançament col·lectiu Crowdcube. Això fa que l’expansió de la marca sigui menys costosa i l’empresa no es vegi obligada a tancar locals. “Abans de la crisi, els gimnasos del segment mitjà podien estar cobrant per sobre dels 60 euros de quota mensual, i ara han hagut de baixar preus cap als 40 i fins i tot els 35 euros”, asseguren les mateixes fonts. En aquest sentit, destaquen que la segona generació de l’empresa (liderada per Sílvia i Ricard Canela, fills del fundador de DiR) ha tingut molt a veure en el canvi cap als anomenats gimnasos boutique, que busquen entrar a mercats nínxol.

L’entramat societari de DiR fa difícil saber quin és l’estat financer de la companyia. Actualment té 18 centres a Catalunya i des de l’empresa asseguren que tant els ingressos com el nombre d’abonats evolucionen “favorablement”. L’últim any amb dades disponibles és el 2015, quan DiR va facturar prop de 41 milions d’euros i va reduir les pèrdues un 63% fins als 246.850 euros. “Tal com en el món hoteler conviuen hotels de diferents categories i serveis, en el món del fitness passa el mateix. No ens preocupa el low cost perquè obre camí futur a nous clients pels nostres clubs”, afirmen des de la cadena catalana.

L’ofensiva a les empreses tradicionals del sector també està arribant de mans estrangeres. En una de les cadenes que estan colonitzant Catalunya s’hi pot veure gent damunt la cinta de córrer a les quatre la matinada. Es tracta d’Anytime Fitness, una de les primeres empreses nord-americanes que van veure un filó exportant arreu del planeta la moda d’entrenar a qualsevol hora del dia. A Catalunya ja té gairebé una trentena de gimnasos en règim de franquícia, la majoria a Barcelona. “De matinada venen molts taxistes quan acaben la jornada, però també treballadors de l’hostaleria que volen fer esport abans d’anar a dormir”, explicava fa uns mesos a l’ARA la directora d’operacions de l’empresa a Espanya, Anna Creus.

L’estratègia és la mateixa que ha seguit Albert Marco, l’empresari català que el 2016 va portar a Barcelona la marca americana Snap Fitness. Els seus gimnasos també estan oberts sense interrupció i aprofiten l’estructura i el màrqueting de la companyia matriu per expandir-se per la ciutat. “El que passava als EUA fa cinc anys ara comença a arribar a aquí”, diu Marco. Els seus gimnasos requereixen una inversió inicial de 600.000 euros i, segons assegura l’emprenedor, això es pot amortitzar en uns dos anys. L’empresa va facturar 800.000 euros el 2017 i ja té uns 7.800 abonats als 11 clubs que gestiona entre Barcelona i Madrid.

Les franquícies s’han convertit en la via d’entrada a un negoci sucós per a molts empresaris aliens al sector. “Cada obertura depèn de moltes variables, però l’amortització de la inversió en molts casos es pot fer en tres anys”, apunta José Aragonés, soci fundador de la consultora T4 Franquicias. Malgrat tot, creu que el segment low cost començarà a perdre protagonisme i guanyarà pes el gimnàs especialitzat.

Aquest interès pel negoci del fitness també queda clar quan donem un cop d’ull al mercat immobiliari. Xavier Aguilar, director de locals comercials de Forcadell, explica que el sector ha passat de grans locals de més de 1.500 metres quadrats a espais d’entre 400 i 500 metres, però amb façanes àmplies. “La renda acostuma a situar-se al voltant dels 10 euros per metre quadrat per a les boutiques i entre 5 i 6 euros en els low cost ”, diu aquest especialista immobiliari.

Tot i l’èxit dels últims anys, el sector continua reclamant que se’ls abaixi l’IVA i torni a com estava el 2012 o, si no, que busquin “solucions imaginatives”. El director de Duet, Anselmo Méndez, proposa que les cadenes tinguin més beneficis, per exemple a través dels programes bonificats per a empreses o xecs gimnàs, de la mateixa manera que es van implementar els xecs guarderia. Més enllà de la guerra per repartir-se el pastís, els operadors encara mantindran una altra batalla conjunta: fer aixecar cada vegada més gent del sofà.