Motius per a l'optimisme... temporal
Avui dia és difícil ser optimista: vivim en un país molt endeutat i on una de cada quatre persones en edat de treballar és a l'atur. Però també hi ha alguna estadística favorable que, de tant en tant, convé mirar per refrescar la memòria i adonar-nos que no tot va malament. Hi ha consens a dir que els dos grans pilars sobre els quals s'aguanta avui dia l'economia espanyola són les exportacions i el turisme. I tots dos indicadors estan liderats per Catalunya.
Un de cada quatre turistes que visiten Espanya ve aquí. L'any passat vam rebre 14,4 milions de turistes, una bestialitat tenint en compte que la xifra duplica el nombre de ciutadans que viuen a Catalunya. És com si a França rebessin 130 milions de turistes cada any. En canvi, en reben 80 milions i són el país més visitat pels turistes. No hi deu haver gaires països amb una proporció habitant/turista tan elevada com la nostra. A alguns això els fatigarà, però és un potencial que tenim i que fem bé d'explotar.
Paral·lelament, el 26% de les exportacions espanyoles es fan des de Catalunya (les dades són d'entre gener i juliol de l'any passat). Les empreses catalanes exporten més del doble que les madrilenyes (que són les segones del rànquing, amb l'11,8% del total) i que les andaluses (11,5%). És més, les exportacions madrilenyes i andaluses juntes són inferiors a les catalanes malgrat que la població conjunta d'aquestes dues comunitats duplica la de Catalunya.
El que caldria que ens preguntéssim és: com pot ser que amb estadístiques com aquestes tinguem els mateixos grans problemes que el conjunt d'Espanya? És a dir, un 25% d'atur i una administració pública ofegada pels números vermells (aquesta mateixa setmana el conseller Mas-Colell ha revelat que el deute públic ja supera els 50.000 milions, un 46% més que fa dos anys). Fins que no trobem la resposta a aquesta pregunta, els mèrits de la nostra economia no serviran per a res.
