Mobles ROS, o com refer-se d'un incendi devastador en un temps rècord

Artesa de SegreSom a Artesa de Segre (la Noguera), a les dues de la tarda del 23 d’agost de 2022. El termòmetre passava dels 30 graus i, a les naus de l’empresa Mobles ROS, no hi havia pràcticament activitat. Era l’hora de dinar d’un mes dominat per les vacances. Va ser aleshores que s’hi va declarar un incendi fortuït que marcaria per sempre el futur de la firma. Tot i que se’n desconeixen les causes, alguns pensen que va ser per la disfunció d’una de les 2.500 plaques solars que s’havien instal·lat l’any abans. Però el fet és que les flames, tot i no provocar cap víctima, van arrasar el 70% de les instal·lacions de l’empresa (uns 15.000 metres quadrats completament calcinats). Els Bombers van trigar sis hores a controlar l’incendi i vint més per extingir-lo. Un autèntic desastre.

Dos anys i mig després, Mobles ROS ha ressuscitat. Reeditant la imatge mitològica de l’au fènix, l’empresa ha estat capaç no sols refer-se, sinó també de millorar. La direcció preveu assolir l’any que ve la facturació que presentava abans de l’incident (24 milions d’euros), però també incrementar-la en deu milions més en els pròxims exercicis amb un pla que fregarà els 300 llocs de treball que tenien fa tres anys. “L’incendi va ser un catalitzador que va accelerar el nostre pla inicial d’inversions”, admet l’actual director general, Enric Ros, tercera generació d’una empresa fundada pel seu avi el 1933.

Quines han estat les claus del ressorgiment? Els directius en destaquen tres: el compromís de la plantilla, un pla de futur molt clar i una bona pòlissa. “Molts no donen importància a l’assegurança fins que tenen un accident”, explica Ros. Coincidències del destí, quan ell va assumir els regnes de l’empresa l’any 2016 en substitució de la seva mare, una de les primeres coses que va fer va ser revisar i millorar la seva pòlissa. Això li va salvar la pell.

En qualsevol cas, ningú tenia clar el futur de l’empresa quan les flames devoraven els mobles. Van calibrar la possibilitat de desaparèixer. En les primeres 24 hores, els directius van estar treballant de costat amb els Bombers per dissenyar els millors accessos per atacar el foc; passat l’ensurt, van aprovar un expedient de regulació temporal que va afectar el 90% de la plantilla; i finalment van aconseguir el suport de l’Institut Català de Finances per reflotar el que semblava insalvable.

El primer objectiu de la firma va ser recuperar, com més aviat millor, el contacte amb els clients. “No podíem tallar-hi la comunicació”, adverteix Ros. És per això que, des del minut u, el personal de màrqueting i atenció al client es va instal·lar al mateix domicili d’Enric Ros al poble. Allí van estar treballant durant quatre mesos, fins que van poder-se traslladar-se a una ubicació provisional. Ha estat just fa dues setmanes quan el personal ha pogut estrenar la seva oficina definitiva.

Durant mesos, tot i tenir la major part de la plantilla inactiva, convocaven regularment els treballadors per mantenir-los informats sobre el procés de reconstrucció. Les inversions, la reactivació de línies productives i les reincorporacions a la feina van anar explicant-se pas a pas, combinant-ho amb brindis nadalencs o comiats estiuencs. “Vam fer un enorme exercici de transparència”, reivindica Ros.

Innovació tecnològica

I de la recuperació, es passa a la millora. Lluís Trujillo, responsable de l’àrea d’operacions, explica que hi ha hagut un gran salt tecnològic i una aposta per la sostenibilitat: “Hem aprofitat per redissenyar completament la planta, automatitzar processos, millorar-ne la qualitat i reduir incidències”. Això ha suposat una tasca ingent de traslladar 90.000 referències de mobles a una maquinària d'última generació. “Hem eliminat l'ús de plàstics als embalatges, aconseguint que el 90% dels materials siguin de cartó, i afegim plaques fotovoltaiques que subministren fins al 30% de l'energia per a la fabricació”, explica. La nova planta reutilitza els retalls de melamina per a calefacció i es troba en procés de certificació de les petjades hídrica i de carboni.

Aquesta és, de fet, la segona vegada que la família Ros sorgeix del no-res. Ho va fer als inicis. El 1933, Josep Ros Puigpinós va començar amb un taller artesanal de fusteria, una sola màquina i les eines més elementals. Als anys quaranta, durant la més crua postguerra, un representant va veure com el vell Ros feia un llit i li va encarregar fer-ne cinc d’iguals. Aquesta va ser la seva primera fabricació en sèrie, que va anar acompanyada d’armaris i tauletes i, finalment, d’un concepte de fabricació per encàrrec que faria augmentar les vendes i consolidar-se en el mercat.