És millor que els directius no es facin il·lusions que Trump torni els aranzels

Per a les empreses d’arreu del món, l’últim any ha estat marcat per l’amenaça canviant dels aranzels imposats pel president dels Estats Units, Donald Trump. El 20 de febrer el panorama va tornar a canviar –aquesta vegada, aparentment, a favor seu. El Tribunal Suprem dels EUA va anul·lar les tarifes d’importació imposades en virtut de la llei de poders econòmics en emergències internacionals (IEEPA), incloent-hi els anomenats aranzels “recíprocs” de Trump, així com els gravàmens aplicats al Canadà, la Xina i Mèxic per haver, presumptament, facilitat el contraban de fentanil cap als Estats Units.

Ara les empreses volen recuperar els diners. El banc d'inversió Goldman Sachs calcula que l’import total abonat pels aranzels IEEPA arriba a uns 180.000 milions de dòlars, una xifra equivalent aproximadament al 5% dels beneficis que les corporacions van generar als Estats Units l’any passat. Tanmateix, els inversors no semblen gaire convençuts. La decisió del Suprem no ha fet disparar les cotitzacions de les companyies més afectades per aquests impostos a la importació. En part, perquè Trump ha implantat un nou aranzel global del 10%. Però també perquè el procés per reclamar devolucions serà lent i políticament delicat.

Per a moltes empreses, el cost dels aranzels ha estat considerable. Des de l’abril, l’import mensual que els importadors paguen al Tresor dels Estats Units ha passat d’uns 6.000 milions de dòlars a 30.000 milions. Nike, la marca d’equipament esportiu, va afirmar l’any passat que la factura anual derivada dels aranzels seria de 1.500 milions de dòlars. Apple, el fabricant de l’iPhone, ha acumulat més de 3.000 milions en els últims tres trimestres per aquest motiu. Els tres grans fabricants d’automòbils nord-americans –Ford, General Motors i Stellantis (el principal accionista del qual és Exor, que al seu torn participa en l’empresa editora de The Economist)– també s’han queixat que aquests gravàmens els han costat milers de milions de dòlars.

Amb tot, és possible que una part important d’aquests diners no es retorni. D’entrada, molts aranzels –incloent-hi els sectorials sobre productes com els automòbils o l’alumini– es van imposar en virtut d’altres lleis amb una base jurídica més sòlida. Els aranzels aplicats sota la IEEPA representen aproximadament dues terceres parts dels drets d’importació pagats des de l’octubre. A més, el procés de devolució serà complex. El Suprem no va abordar aquesta qüestió en la seva sentència, de manera que la responsabilitat recau ara en l’agència de Duanes i Protecció de Fronteres dels Estats Units (CBP) i en el Tribunal de Comerç Internacional dels Estats Units.

Quan una empresa importa un producte, habitualment paga un aranzel estimat. Després, la CBP disposa d’un any per revisar i ajustar aquesta estimació, en un procediment conegut com a “liquidació”. Posteriorment, les empreses tenen sis mesos per recórrer contra l’ajustament. Atès que els primers aranzels IEEPA van entrar en vigor el febrer passat, moltes liquidacions encara no s’han tancat o bé es troben dins del termini per presentar recurs. Per això, moltes empreses intentaran obtenir la devolució a través dels mecanismes administratius ja existents.

Bloqueig als tribunals

Algunes empreses, però, temen que l’administració Trump recorri als tribunals per bloquejar o retardar les devolucions a través de la CBP. És per això que, durant l’últim any, unes 1.800 empreses –entre les quals hi ha el fabricant de pneumàtics Goodyear o la cadena de supermercats Costco– han presentat demandes davant el Tribunal de Comerç Internacional dels EUA per preservar el seu dret a una eventual devolució en cas que el Suprem anul·lés els aranzels.

Fins i tot si finalment s’obliga la CBP a retornar els diners, els reemborsaments trigaran a arribar. La càrrega administrativa de tramitar totes aquestes devolucions serà enorme, atesa la seva magnitud, assenyala Steve Engel, del despatx d’advocats Dechert. Un altre advocat apunta que les reclamacions d’aranzels encara no liquidats només es poden corregir una per una amb el sistema actual de la CBP. Algunes empreses acumulen centenars de milers d’expedients.

A això s’hi afegeix una altra dificultat: moltes empreses han traslladat bona part del cost dels aranzels als seus clients. A finals de l’any passat, aproximadament el 60% del cost dels aranzels de Trump ja l’assumien els consumidors a través de preus més elevats, segons Goldman Sachs. Gavin Newsom i J.B. Pritzker, dos governadors demòcrates i possibles aspirants a la presidència, han demanat que les devolucions es facin arribar a les llars. Sigui com sigui, els directius que esperen recuperar els diners farien bé de no comptar-hi a curt termini.