Milions de pollastres amenacen la frontera natural entre Anglaterra i Gal·les
Els fems de l'aviram de les granges intensives de les terres que banya el riu Wye han fet de les seves aigües "una sopa de pèsols"
LondresÉs un peix que es mossega la cua. Encara que en aquest cas caldria parlar del pollastre i les plomes. Al Regne Unit se'n sacrifiquen entre 20 i 21 milions cada setmana: 1.100 milions a l'any, aproximadament, dels quals 850 es produeixen a les illes i la resta arriben des d'Irlanda o des del continent. Ara per ara és la proteïna preferida del país. Des del 1970, el consum d'aquesta carn blanca ha augmentat el 70%, mentre que el de la vermella ha caigut el 81%, d'acord amb l'enquesta d'hàbits d'alimentació publicada a finals del novembre. Per abastir tanta demanda i a baix preu, els sistemes d'explotació estan lluny de ser sostenibles i de tenir cura de l'entorn.
Ho han observat, entre altres, els veïns de la zona del riu Wye –el quart més llarg de les illes, de 250 km–, icònic paisatge als segles XVIII i XIX, pintat per JMW Turner i lloat pel poeta William Wordsworth. Durant bona part del curs és la frontera natural entre Anglaterra i Gal·les, però de paradís ja només ho és a les pinacoteques i als llibres. Perquè, segons Charles Watson, el fundador de River Action UK, un grup que defensa els ecosistemes fluvials, el Wye s'ha convertit en un abocador i "les seves aigües semblen una sopa de pèsols". La raó és l'acumulació de fòsfor i nitrogen als fems de l'aviram que utilitzen com a fertilitzant els agricultors dels voltants.
L'alimentació amb additius i suplements per maximitzar el creixement o els antibiòtics, que pot afectar la flora intestinal dels animals, produeix aquesta alta concentració d'elements tòxics per al medi ambient. L'impacte, segons la denúncia de River Action, és que les algues destrueixen el riu, danyen la biodiversitat i causen la desaparició d'espècies de la vida salvatge. I, d'acord amb Herefordshire Wildlife Trust, una altra organització ambientalista, al voltant del 73% de la contaminació del Wye està relacionada amb fems de bestiar i pollastre, mentre que el 22% restant és atribuïble a deficiències en el tractament d'aigües residuals, un altre problema més aviat endèmic.
La situació és tan preocupant que Natural England, l'agència pública independent que s'ocupa d'avaluar les zones no urbanes del país, ha rebaixat l'estat de salut del Wye, un riu protegit, de "desfavorable però millorant" que li havia concedit el 2021 i 2022 a "empitjorament" del 2023. En conseqüència, River Action ha portat als tribunals l'Agència del Medi Ambient i el ministeri de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals, al·legant que no l'han protegit dels danys causats per la cria intensiva de pollastres i tota la indústria que se'n deriva. El jutge ha admès la denúncia.
Una peça per una lliura
El 2010, en el moment en què el país començava a sortir de la crisi financera del 2008, la cadena de supermercats Tesco, la més popular i barata del país abans del desembarcament en massa de Lidl i Aldi, va acaparar grans titulars quan va posar a la venda un pollastre sencer per només 1 lliura. Esclar, no era l'equivalent britànic del pota blava. Calia especiar-lo molt per trobar-hi gust. Ara, catorze anys després, un de mitjà, d'entre 1,2 i 1,5 quilos, costa 4,10 lliures (4,80 euros). Una pinta de cervesa (0,56 litres) a Liverpool Street, al cor de la City, costa 7 lliures (8,20 euros).
Si es té en compte la inflació acumulada des del principi de la dècada anterior (32,6%), el mateix pollastre ha pujat molt més: el 209%. I, així i tot, 4,10 lliures per peça és, objectivament, una ganga. I encara ho és més si es compra als supermercats Sainsbury's ja cuinat, per 4,50 lliures (5,26 euros), perquè només caldrà escalfar-lo després amb l'estalvi de gas o l'electricitat d'una hora llarga de cocció al forn.
¿Per què pot ser tan barat i quin és el veritable preu del pollastre? Bàsicament, "és una qüestió d'explotació intensiva", diu Charles Watson, de River Action, que denuncia que "la pressió sobre els supermercats per mantenir els preus baixos afavoreix aquesta mena d'explotació. Cada vegada ocupa més granges i cada vegada són més grans". De fet, el nombre d'explotacions de pollastres a la zona del Wye s'ha disparat els últims anys. Fa una dècada se n'hi criaven al voltant de 13 milions. Avui, la xifra és de 24 milions. I des d'aquesta part del país s'abasteix la cadena Tesco, que proveeix més del 25% de la insaciable demanda dels britànics.
El gust pel pollastre, i pel pollastre barat, ha afavorit grans inversions dels grups alimentaris els darrers sis anys. Dels abans esmentats 850 milions de pollastres d'engreix que es crien anualment al Regne Unit, el 95% provenen d'unitats intensives. Unitats que produeixen 6.000 tones anuals de fems. El temor de Watson és que altres rius del país, com el Till i l'Ouse, estiguin tan contaminats com el Wye. És el preu del pollastre massa barat, de la superpoblació i de l'excés de proteïnes que s'empassa una població occidental sobrealimentada.