En marxa una revolta fiscal als Estats Units

Als estatunidencs se’ls ensenya que el seu país va ser fundat en una revolta contra impostos injustos. (Els historiadors acostumen a dir que la realitat era més complexa). Aquesta idea es fa més present cap al 15 d’abril, la data límit per presentar la declaració de la renda. Aquest any sembla especialment pertinent. Si el lema del Boston Tea Party era “no hi ha impostos sense representació”, l’estat d’ànim actual de la política nord-americana es pot resumir eliminant la segona meitat d’aquest eslògan.

Tant demòcrates com republicans sembla que estan arribant a la conclusió que grans sectors de la població no haurien de pagar gairebé cap impost sobre la renda. Per finançar l’Estat, molts a l’esquerra voldrien pressionar els més rics, mentre que molts a la dreta voldrien carregar els estrangers amb aranzels. Cap d’aquestes fonts d’ingressos probablement cobrirà les despeses dels Estats Units, de manera que el resultat seria dèficits pressupostaris encara més grans.

L’aversió dels republicans als impostos és més antiga i més coneguda. El projecte de llei de l’any passat, anomenat One Big Beautiful Bill, va ampliar les reduccions fiscals que expiraven del primer mandat de Donald Trump i va afegir més beneficis, inclosa la popularíssima mesura de “cap impost sobre les propines”. Això costarà diversos bilions de dòlars durant la pròxima dècada. Mentrestant, el senyor Trump ha reduït uns 25.000 empleats de l’agència tributària estatunidenca (Internal Revenue Service), cosa que facilita als rics esquivar impostos.

Darrerament, els demòcrates han començat a respondre de manera similar. Els senadors Cory Booker i Chris Van Hollen van presentar plans fiscals el mes passat. Tots dos volen incrementar notablement el nombre de nord-americans que no paguen cap impost federal sobre la renda.

El pla de Booker més que duplica la deducció estàndard exempta d’impostos, fins als 37.500 dòlars per a contribuents solters i 75.000 per a parelles casades, un benefici que també arribarà a aquelles rendes relativament altes. També proposa una sèrie de crèdits fiscals destinats als nord-americans amb menys ingressos, juntament amb tipus impositius més alts per als qui més guanyen per ajudar a finançar-los. Fins i tot tenint en compte aquestes compensacions, organismes independents estimen el cost entre 5 i 7 bilions de dòlars durant la pròxima dècada, aproximadament el doble que l’esforç de Trump. (Booker assegura que pot trobar la resta dels diners tancant escletxes fiscals i augmentant els impostos a les empreses).

El pla de Van Hollen té una estructura similar, però amb un cost menys espectacular. Pretén eliminar l’impost sobre la renda per a persones solteres amb ingressos inferiors als 46.000 dòlars i per a parelles amb ingressos inferiors als 92.000, retirant progressivament aquests avantatges per a rendes més altes. El seu pla s'acosta a la neutralitat en termes de dèficit, ja que aquestes reduccions fiscals es compensen amb recàrrecs importants per als qui guanyen més d’un milió de dòlars anuals.

Cap de les dues propostes té possibilitats reals de convertir-se en llei a curt termini: els demòcrates no controlen cap branca del govern federal. Però sí que indiquen la direcció que està prenent el partit. Booker i Van Hollen són aspirants presidencials que no ho dissimulen gaire. El pla de Van Hollen, en particular, amb xifres menys fantasioses, ha atret un ampli conjunt de copatrocinadors tant de l’ala esquerra com del centre del partit.

Si els demòcrates recuperen el control del Congrés i de la Casa Blanca el 2028, fins i tot les retallades fiscals de Van Hollen encaixarien amb dificultat amb les altres prioritats del partit. Els seus 1,5 bilions en augments d’impostos progressius podrien finançar aquestes reduccions, però deixarien poc marge per a altres mesures, com revertir retallades en sanitat i ajudes alimentàries incloses en la llei fiscal de Trump, o reduir aranzels. Els demòcrates es podrien veure forçats a abandonar gran part de la seva agenda de despesa o recórrer a opcions més radicals, com impostos sobre la riquesa. Van Hollen dona suport a aquesta última opció i és copatrocinador d’un projecte de llei de la senadora demòcrata Elizabeth Warren que vol imposar un impost anual del 2% sobre fortunes superiors als 50 milions de dòlars.

“No em trepitgis”

Des de cert punt de vista, aquestes propostes no difereixen gaire de les clàssiques del Partit Demòcrata: redistribueixen dels rics cap a la resta i afegeixen una dosi de despesa amb dèficit. Però hi ha una diferència. Quan Joe Biden va tenir l’oportunitat de gastar molt, va dirigir els diners cap a programes socials i política industrial. Retallar impostos en lloc d’això representa un canvi. Grover Norquist, activista republicà i gran defensor de la reducció d’impostos, mostra una certa satisfacció davant aquest gir, qualificant el nou entusiasme demòcrata per les retallades fiscals com “un signe de debilitat” en la seva visió del món. Què ha canviat?

Els demòcrates a Washington acostumen a assenyalar dues coses: la “crisi d’accessibilitat” i la gran popularitat de la mesura de “cap impost sobre les propines”. Els votants, argumenten, estan desesperats per rebre ajuda amb el cost de la vida, encara que els salaris hagin crescut al mateix ritme que els preus. La simplicitat d’un missatge de “cap impost” ajuda a convèncer fins i tot els més escèptics. Amb Trump generant caos diari a la Casa Blanca, no és el moment de rebutjar idees grans, atrevides i populars. Tot i això, el “cap impost sobre les propines” és una política relativament barata perquè no hi ha tants ingressos procedents de propines. Estendre aquesta lògica a cada dòlar guanyat té un aire de “friquis imitant els esportistes”, com diu un expert fiscal demòcrata.

Una explicació més cínica és que, a mesura que la base demòcrata s’ha enriquit, s’ha tornat més difícil arribar-hi amb formes tradicionals de despesa social. El pla de Booker ofereix un augment apreciable d’ingressos als qui es troben en el quintil superior, i fins i tot al decil superior. Els molt rics, esclar, continuen suportant més càrrega.

En un nivell més profund, el suport dels demòcrates a les retallades fiscals reflecteix el reconeixement que la desconfiança envers el govern està molt estesa. El projecte DOGE d’Elon Musk pot haver estat impulsat pels republicans, però les preocupacions sobre el malbaratament dels diners públics, que els rics s’escapen de pagar i que les persones equivocades estan al poder també són comunes a l’esquerra.

No sorprèn que gairebé qualsevol proposta per reduir impostos sigui ben valorada en les enquestes. Un sondeig recent de l’Economist/YouGov va trobar que dos terços del públic donen suport als elements principals del pla de Booker. Més notable és la disminució del consens social sobre la fiscalitat. La proporció d’americans que consideren justos els impostos que paguen sobre la renda s'apropa al mínim històric, segons Gallup, que fa aquesta pregunta des del 1997. L’únic període comparable va ser al final de la presidència de Bill Clinton, quan els Estats Units tenien superàvit pressupostari i hi havia més marge per reduir impostos. Avui el context fiscal és molt diferent.

Aquest descontentament és extraordinàriament ampli. Tant demòcrates com republicans creuen que paguen massa impostos, tant els rics com els pobres. Segons YouGov, al voltant del 60% dels nord-americans de tots els nivells d’ingressos pensen que estan massa gravats, malgrat que ho estan a tipus molt diferents.

Els governs estatals també ho estan escoltant. Molts, citant un fort creixement econòmic, han reduït impostos en els darrers anys. L’entusiasme per anar més enllà i més ràpid està creixent, cosa que genera preocupació en alguns observadors. “Fins ara, la majoria ho han fet de manera responsable”, diu Jared Walczak, de la Tax Foundation. “Però ara corren el risc d’anar massa lluny i fer reduccions que no es poden permetre”, afegeix.

Una onada de jurisdiccions està impulsant exempcions de l’impost sobre la propietat per als jubilats. Florida està considerant eliminar completament els impostos sobre la propietat no destinats a escoles. Ohio té una possible iniciativa per eliminar-los del tot. Keisha Lance Bottoms, candidata demòcrata a governadora de Geòrgia, ha defensat eliminar l’impost sobre la renda per als professors. Califòrnia està estudiant un impost “puntual” del 5% sobre la riquesa dels multimilionaris.

Sens dubte, les idees amb més èxit polític acabaran entrant en el debat nacional. Els polítics de tots dos partits semblen cada cop més inclinats a complaure un electorat cada cop més contrari als impostos. Tanmateix, amb un dèficit pressupostari enorme i un deute creixent, els Estats Units difícilment es poden permetre una nova revolta fiscal.