Avís a les impremtes i la paqueteria: “No hi ha paper”

En els últims mesos s’ha parlat molt sobre la crisi de subministraments. L’aturada generalitzada per les restriccions pel covid-19 va fer que molts fabricants haguessin de parar en sec la seva producció. I, quan la vida va tornar més o menys a la normalitat, el consum va disparar-se de nou, i va crear així molta més demanda que oferta. Les conseqüències de tot aquest escenari encara s’arrosseguen i molts sectors econòmics les estan patint. A més, els col·lapses als ports, que obliguen els portacontenidors a aturar els motors, tampoc han ajudat que les exportacions arribin en el moment que s’esperava.

Una de les matèries primeres que tampoc s’han recuperat després de l’impacte de la pandèmia ha sigut el paper. En els últims vint anys la seva demanda havia anat disminuint a poc a poc i, en aquest procés, les fàbriques anaven tancant o reduint plantilles. Ara, però, l’interès per aquesta matèria primera ha augmentat un altre cop. “Quan tothom pensava que ens dirigíem cap a un món més digitalitzat, en tornar als carrers, la gent va recuperar la vida anterior”, explica el president d’Impriclub Iberia -un grup d’impremtes que s’uneixen per negociar conjuntament un preu més competitiu- i conseller delegat de Novoprint, Sergi Bellido. L’escassetat de cel·lulosa, que ara també es destina a fabricar productes mèdics com les mascaretes, també ha agreujat aquesta situació.

Un dels responsables d’aquest creixement de la demanda de paper és una directiva europea. La normativa prohibia els plàstics d’un sol ús, és a dir, estris com els coberts de plàstic, les canyetes o els bastonets de cotó per a les orelles. Tots aquests productes han començat a produir-se de manera més sostenible i això implica en bona part comprar més paper. A més, cada cop també es necessita més cartró per fabricar packaging. La gran demanda d’aquestes matèries, però, ha fet que les empreses proveïdores no puguin proporcionar-les en els terminis prepandèmics. Abans, l’entrega de qualsevol material es feia en dues o tres setmanes. En canvi, ara estan tardant un parell de mesos per entregar les comandes de cartró. És per això que el seu cost també s’ha disparat. “Des del març de l’any passat el preu del cartró per als embalatges ha pujat un 55%”, comenta Bellido.

Un altre punt a tenir en compte és l’augment de demanda del sector editorial. D’ençà que va acabar la quarantena, més persones han recuperat l’hàbit de llegir i les editorials volen aprofitar aquesta incorporació de nous lectors per vendre més llibres. Tot això, segons explica el president del grup Impriclub Iberia, també s’està veient reflectit en els preus i els terminis d’entrega. El cost d’elaborar un llibre ha augmentat un 60% i les impremtes han d’esperar fins a 4 mesos per rebre comandes.

Espanya no és un gran productor de paper. És més, la producció del país no serveix ni per cobrir la meitat del que es farà servir a les impremtes espanyoles. Els països que més exporten són els escandinaus, tot i que tant Alemanya com Portugal també en proveeixen grans quantitats. Els Estats Units i la Xina, però, han deixat de comercialitzar aquesta matèria a l’Antic Continent. De fet, ara mateix, els nord-americans es troben amb la necessitat d’importar-ne d’Europa, mentre que el gegant asiàtic ha decidit guardar els seus excedents.

Així i tot, la facturació de les impremtes va acostant-se a la d’abans de la pandèmia. Si bé durant el 2020 -quan es van haver d’implementar més restriccions- els ingressos van caure un 30% respecte a l’any anterior, el 2021 la tendència va ser més positiva i va recuperar la meitat del que s’havia perdut. A més, segons Bellido, sembla que l’inici d’aquest any està sent molt fort i s’estan assolint els nivells del 2019.

El president d’Impriclub Iberia, tot i mostrar la seva preocupació per la situació actual del sector, es mostra optimista de cara al futur i explica que “en teoria” a finals d’aquest 2022 la indústria hauria de retornar a la normalitat.