Iberdrola, el tità mundial de l'energia nascut a Euskadi
La multinacional que presideix Sánchez Galán combina la seva ambició internacional amb un íntim lligam amb el PNB
Iberdrola són moltes coses. És l'elèctrica més gran d'Europa. Un líder global en energies netes, xarxes i emmagatzematge; una empresa sòlida, sostenible i diversificada. En els tres primers mesos del 2024 ha tingut uns guanys de 2.760 milions d'euros. Iberdrola també és una multinacional amb un deute de quasi 45.000 milions, la que amenaça amb la deslocalització si algú ataca el seu negoci (ho sap bé Pedro Sánchez). La que té un president que guanya 14 milions d'euros a l'any mentre la plantilla fa vaga per aconseguir una pujada salarial equiparable a l'IPC. I l’elèctrica que va ser jutjada (tot i que absolta) acusada d’inflar el preu de l’energia i condemnada per modificar les condicions de subministrament.
També és una multinacional basca. La seva seu és a Bilbao i si per qualsevol motiu marxés d'Euskadi (ja ha amenaçat algun cop amb traslladar-se a Madrid o fora d'Espanya) provocaria un imponent forat en els comptes de la Hisenda de Biscaia. El que uneix avui Iberdrola amb la Iberduero creada el 1944 per Pedro Careaga Basabe o a la societat Hidroeléctrica Ibérica, fundada el 1901 per Juan Urrutia Zulueta amb l'ajuda del Banco de Vizcaya, és el seu ADN basc.
Les empreses constituents de l'actual Iberdrola es van crear a principis del segle XX fruit de la iniciativa de diversos empresaris bilbaïns que van descobrir i aprofitar les oportunitats obertes pel nou negoci de la producció i distribució de l'energia hidroelèctrica. En aquest marc, com recull l'Enciclopedia Auñamendi, es va crear la Hidroeléctrica Ibérica amb un capital social de 20 milions de pessetes. L'empresa, que comptava inicialment amb diversos salts d'aigua a la llera alta de l'Ebre i un al riu Leizarán, aviat s'estendria per Espanya.
En acabar la Guerra Civil es van desencadenar els conflictes pel repartiment del mercat entre les diverses empreses que operaven al sector, cosa que va donar origen a una gran fusió el 1944: Unión Ibérica Duero, Iberduero. La nova companyia es va centrar a ampliar la seva capacitat amb la construcció de nous salts d'aigua i l'adquisició de nombroses petites empreses al nord i al centre d'Espanya.
Ja als 90, Iberdrola va consolidar la seva posició a Espanya i es va llançar al mercat sud-americà. Després del fracàs de la seva fusió amb Endesa l'any 2000, un nou equip, dirigit per Ignacio Sánchez Galán, va imposar un canvi de rumb a la societat, apostant per noves fonts d'energia com el gas i l'eòlica i per la internacionalització. El seu creixement meteòric l'ha portat a la condició de gegant. Una conseqüència són els 44.998 milions d'euros de deute de la companyia. Una altra, la seva enorme ambició: l'energètica té previst invertir 41.000 milions d'euros fins al 2026 per impulsar l'electrificació de l'economia. Pel que fa a la destinació de les inversions, l'any passat un 35% les va fer als Estats Units, un 20% al Regne Unit, un altre 20% a Espanya i un 15% a Sud-amèrica. L'empresa també ha variat el sentit del negoci i ara destina més de la meitat de la seva inversió a xarxes de transport d'energia. També destaca la inversió en la pota renovable del negoci, que va pujar un 50%, fins als 994 milions, 366 dels quals destinats a l'eòlica marina.
Batalles amb les administracions
Com totes les grans empreses, i encara més en el cas de les estratègiques, Iberdrola té una relació molt especial amb les administracions públiques: jo t'ajudo i tu m'ajudes. Quan aquest vincle es tensa, i encara que mai arribi a trencar-se, arriben les pressions. Com ara amenaces de deixar d'invertir o d'endur-se la seu. Aquesta és una dinàmica freqüent en les relacions amb el govern central.
La multinacional fa temps que es queixa de la fiscalitat del sector elèctric a Espanya. D'una banda, per la gran quantitat d'impostos i taxes que han de pagar, i de l'altra, per l'impost temporal extraordinari a les energètiques aprovat pel govern Sánchez. Iberdrola, però, oblida els incentius que s'embutxaca per impulsar la transició energètica. Dels 367 milions d'euros de subvencions públiques que van rebre les energètiques l'any passat, Iberdrola en va ser la principal receptora, amb 107,9 milions.
Però Iberdrola no ha deixat de manifestar que Espanya és el país on més pressió fiscal pateix de tots els mercats on opera i que ja paga més del que li correspon: 3.482 milions d'euros l'any passat. I Sánchez Galán ha advertit que si el govern no fa marxa enrere, Espanya deixarà de ser un mercat "atractiu" on invertir.
La seva empremta al País Basc és enorme. La companyia xifrava l'any 2023 el seu impacte socioeconòmic en 3.500 milions, cosa que suposa més del 3,7% del PIB d'Euskadi. A més, Iberdrola va fer compres a prop de 500 proveïdors bascos per un valor d'uns 1.700 milions i va contribuir a l'erari públic basc amb 1.500 milions d'euros.
Potser per aquesta raó cap institució basca discuteix per què la multinacional no paga més pel seu impost de societats. A Euskadi aquest impost és del 24%, però la majoria de grans empreses no paguen ni el 7%, segons estudis del sindicat ELA.
L'impacte econòmic d'aquest gegant energètic a Catalunya és de 700 milions i l'any passat va fer compres a 440 proveïdors del Principat per valor de més de 190 milions d'euros, segons les dades facilitades per la mateixa Iberdrola.
El PNB i una relació íntima
Quan les coses han anat malament, l'empresa sempre ha trobat en el PNB (al govern basc o a la Diputació de Biscaia) un aliat fidel. L'ADN pesa. Els jeltzales van fixar una línia vermella en la seva última negociació pressupostària amb el govern de Pedro Sánchez: la gestió autonòmica de l'impost a la banca i les energètiques. Per què? Per obrir la porta a les diputacions forals a aplicar més deduccions que atenuïn l'impacte dels impostos que paga Iberdrola. I també els de Repsol, perquè el seu conseller delegat (i antic president del PNB), Josu Jon Imaz, també va amenaçar amb tallar l'aixeta de les inversions. Imaz i Galán es barallen entre ells, però el PNB sap que els ha de cuidar a tots dos perquè representen els dos eixos tractors de la seva economia. Les dues companyies tenen ascendència jeltzale i potser per això Iberdrola és un gegant acostumat al suport institucional basc en els seus projectes i amb un control públic prou lax.
La relació d'Iberdrola amb les institucions té un nou pol amb els fons europeus, objecte de desig de la companyia a través dels Next Generation i els Euskadi Next. L'empresa treballa a l'Estat en 175 projectes que estan vinculats a aquests fons. I a Euskadi lidera el projecte de la Y basca de l'hidrogen verd per electrificar el transport pesant, també amb l'ajuda dels fons europeus.
Un president controvertit
La Iberdrola actual no s'entendria sense José Ignacio Sánchez Galán (Villavieja de Yeltes, Salamanca, 1950), que porta des del 2006 com a president; quatre anys abans havia entrat com a conseller delegat. Hi va arribar de la mà del totpoderós Iñigo Oriol Ybarra, pur Neguri. Des d'aleshores acapara tot el poder executiu. Encara no té successor, i això que el 2021 ja es deia que deixaria el càrrec el 2023.
En aquests anys el seu èxit empresarial és més que evident, cosa que no eclipsa els contrastos entre la seva trajectòria i les seves sortides de to. La més recordada, quan en plena crisi dels preus energètics va dir que els clients que tenen la factura regulada eren uns "babaus". Recentment ha acusat Repsol de fer green-washing. També se les va tenir amb el govern de Rajoy i ara amb el de Sánchez. Fidel defensor del laissez faire, tant li fa atacar un govern de dretes –i ell ho és molt– que un d'esquerres.
Per encaixar a l'elit de Neguri cal comptar amb un peculiar sentit de pertinença, i Galán el té, perquè s'adapta en funció de les seves necessitats. En ocasió de la inauguració el 2012 de la Torre Iberdrola va destacar que l'empresa era "independent, global, espanyola i amb seu a Bilbao". Anys més tard, aquest comanador del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic va declarar que l'empresa és "més britànica, mexicana o estatunidenca que espanyola" i que estaria content si el seu successor es digués Smith o McCain.
Imatge i condemnes
La companyia, per descomptat, té bona cura de la seva imatge. Ningú dubta que a través de la seva fundació "desenvolupa iniciatives que contribueixen a millorar la qualitat de vida de les persones", com diu la seva web. Beques i investigació, biodiversitat i canvi climàtic, desenvolupament cultural, cooperació i solidaritat són les seves àrees d'actuació i defineixen els seus principis.
Però té una altra cara, menys coneguda. Iberdrola ha estat condemnada pel Tribunal Suprem per modificar unilateralment les condicions de subministrament elèctric. També és l'empresa que ha buidat pantans a Extremadura per produir electricitat en plena sequera, comprometent l'abastiment de l'equivalent a una població de 600.000 habitants durant un any.
Iberdrola és una multinacional que, com totes les que formen part d'un oligopoli, pren les seves decisions en funció del negoci i el mercat. Una de les campanyes d'Iberdrola parlava d'una companyia que treballa "Per a tu. Per al planeta". Potser també hauria de dir que treballa per a ella i per al seu planeta. I sempre, esclar, amb ADN basc.
Ahoztar Zelaieta Zamakona (Bilbao, 1972) és periodista d'investigació i criminòleg. Ha publicat Euskadi SA: el gen corrupto del PNV (Hincapié, 2017); La trama del 4%. Las comisiones del Caso De Miguel (Hincapié, 2018), i El narco oasis vasco (Txalaparta, 2019).
–Hi ha portes giratòries entre el PNB i Iberdrola?
–Sense cap mena de dubte. Aquestes portes giratòries formen part del que es coneix com a oasi basc de clientelisme, protagonitzat pel PNB.
–Qui són aquestes persones?
–Tenim Xabier Sagredo, que va ser tresorer del PNB abans de ser elegit president de la BBK i avui és el representant de Kutxabank a Iberdrola. I Roberto Otxandio, exalcalde de Basauri i director de l'Euskotren, una persona de total confiança del partit. O Alfonso Basagoiti, exconseller d'Hisenda del govern basc. També Juan Mari Atutxa, exconseller d'Interior i expresident del Parlament basc. En el seu cas va entrar al consell d'administració d'Iberdrola quan encara era president de la Fundació Sabino Arana, la fundació del PNB. O el cas de Javier Balza, també exconseller d'Interior, i després secretari d'una filial d'Iberdrola, que va compaginar amb el càrrec de lletrat assessor de Petronor (Repsol). En cap d'aquests casos l'autoritat hi ha vist conflicte d'interessos, tot i que semblen clars.
–Ha sigut sempre així?
–Sí. Quan ho vam estudiar vam veure que el trànsit d'alts càrrecs del PNB cap a Iberdrola i Repsol es va intensificar quan Patxi López (PSE) va accedir a la presidència: davant la pèrdua de poder, el PNB recol·loca els càrrecs públics i la gent de l'estructura als consells d'administració, on, per cert, guanyen més diners.
–Entre el PNB i Iberdrola hi ha un quid pro quo?
–Esclar, la permanència aquí té contrapartides i el partit ho paga legislant o votant, tant al congrés com al Parlament basc. El PNB, a través del govern basc o bé de societats privades amb una forta participació pública, afavoreix els interessos de negoci tant d'Iberdrola com de Repsol.
–Què en pensa de l'ADN basc d'Iberdrola?
–Per fer negocis amb el PNB no cal tenir vuit cognoms bascos. Sánchez Galán és el president executiu, però Iberdrola no la controla ell, la controlen una sèrie de famílies d'arrels basques, de Neguri, que poden ser nacionalistes o no. Aquestes elits són al consell d'administració, són els grans accionistes, i si les sumes totes, elles són el poder.
